Partitos chudicials d'Aragón

De Biquipedia
Ir a la navegación Ir a la búsqueda

En Aragón bi ha 16 partitos chudicials d'os quals 7 perteneixen a la provincia de Zaragoza, 6 a la de Uesca y 3 a la de Teruel[1].

A actual distribución de partitos chudicials d'Aragón tién a suya lechislación en a Lei 38/1988, de 28 d'aviento, de Demarcación y de Planta Chudicial[2].

Partitos chudicials d'a provincia d'Uesca[editar | editar código]

Partito Chudicial[3]. Capital Municipios
1 Balbastro[4] Abiego, Adauesca, Alquezra, Arén de Noguera, Ascellas-Ponzano, Azara, Aflor, Balbastro, Barbunyals, Benavarri, Beranui, Biarche, Bonansa, Capella, Castigaleu, Castillazuelo, Colungo, Graus, Oz y Costeán, Isabana, Las Pauls, Llascuarre, Monesma y Caixigar, Montanui, Naval, Olbena, Peraltiella, Perarruga, Pozán de Vero, La Puebla de Castro, Lo Grau, Puent de Montanyana, Salas Altas, Salas Baixas, Santa María de Dulcis, Santa Llestra y Sant Quílez, Secastiella, Sopeira, Tolva, Torlarribera y Viacamp i Lliterà.
2 Boltanya[5] L'Abizanda, L'Aínsa-Sobrarbe, Barcabo, Benás, Bielsa, Bisagorri, Boltanya, Broto, Campo, Castilló de Sos, Chía, Fanlo, Fiscal, La Foradada d'el Toscar, A Fueva, Chistén, A Buerda, A Espunya, Palo, Plan, Puértolas, O Pueyo d'Araguás, Saúnc, Sant Chuan de Plan, Seira, Sesué, Tella-Sin, Torla, Val de Bardaixí, Vall de Lierp y Vilanova.
3 Fraga[6] Albalat de Cinca, Alcoleya de Cinca, Belver d'a Cinca, Candasnos, Chalamera, Esplús, Fraga, Ontinyena, Osso d'a Cinca, Penyalba, Torrent d'a Cinca, Val Farta, Vallobar, Viliella d'a Cinca, Vencillón y Zaidín.
4 Uesca[7] Albalatiello, Albero d'Alto, Albero Baixo, Abaruela de Tubo, Alcalá de Gurrea, Alcalá d'o Bispe, Alcubierre, Alerre, Almudévar, Almunient, Angüés, Antillón, Argavieso, Arguis, Ayerbe, Banastás, Barbués, Biscarrués, Blecua-Torres, Cabosaso, Casbas de Uesca, Castillón de Monegros, Castiflorit, Chimiellas, Granyén, Gurrea de Galligo, Huerto, Uesca, Ibieca, Igriés, A Lueza, Lanacha, Lobarre, Loporzano, Os Corrals, Lopinyén-Ortiella, Monflorite-As Casas, Novals, Nueno, Peralta d'Alcofeya, Pertusa, Piracés, Polinyino, Quicena, Robres, Saliellas, Sangarrén, Sarinyena, Sena, Senés d'Alcubierre, Sesa, Sietemo, A Sotonera, Tardienta, Tierz, Torralba d'Aragón, Torres d'Alcanadre, Torres de Barbués, Tramacet, Vicién y Villanueva de Sixena.
5 Chaca[8] Agüero, Aísa, Ansó, Aragüés de lo Puerto, Bailo, Biescas, Borau, Candarenas, A Canal de Berdún, Canfranc, Castiello de Chaca, Fago, Oz de Tena, Chaca, Chasa, Pandicosa, As Penyas de Riglos, Puent d'a Reina de Chaca, Samianigo, Sallent de Galligo, Santa Cilia, Santa Cruz d'as Serors, Val d'Echo, Villanuga, Yebra de Basa y Yesero.
6 Monzón[9] Albelda, Alcampell, Alfantega, L'Almunia de Sant Chuan, Altorricón, Zanui-Alins, Baells, Valdellou, Berbegal, Binazet, Binéfar, Camporrélls, Castillón d'o Puent, Castillón Roi, Estada, Estadilla, Estupinyán, Fonz, Ilche, A Luenga, A Perdiguera, Monzón, Peralta y Calasanz, Pueyo de Santa Cruz, Sant Isteban de Litera, Sant Miguel d'a Cinca y Tamarit de Litera.

Partitos chudicials d'a provincia de Teruel[editar | editar código]

Partito Chudicial[10] Capital Municipios
1 Alcanyiz[11] Auguaviva, Albalat de l'Arcebispe, Alcanyiz, Alcorisa, Alloza, Andorra, Arens de Ledón, Arinyo, Zaila, Bezeit, Belmont de Sant Chusé, Berche, Binazeit, Bordón, Calazeit, Calanda, La Canyada de Beric, Cantaviella, Castellot, Casterló, Castelserás, La Cerollera, La Codonyera, Cretas, La Cuba, Fórnols, Foz Calanda, La Fraixneda, Foz Espalda, La Chinebrosa, Íxar, La Iglesuela, Exatiel, Ledón, Lo Mas de las Matas, La Mata de los Olmos, Mazalión, Mirambel, Molins, Mont-royo, Oliet, Los Olmos, Las Parras de Castellot, Penyarroya de Tastavins, La Portellada, La Puebla d'Íxar, Ráfals, Sant Per de Calanda, Seno, Torre d'Arcas, Torrelconte, Torrociella d'Alcanyiz, La Torre de Viliella, Tronchón, Urreya de Gayén, Val d'Algorfa, Val d'el Tormo, Val de Robres y Val Chunquera.
2 Calamocha[12] Alacón, Alcaine, Allueva, Alpenyés, Anadón, Archent, Badenas, Baguena, Banyón, Barrachina, Beya, Bello, Blancas, Blesa, Burbaguena, Calamocha, Camín Reyal, Castellón de Tornos, Cortz d'Aragón, Cosa, Cucalón, Ferreruela de la Uerba, Fuent Frida, Fuent Ferrada, Fuents Claras, La Foz de la Viella, Uesa, Chosa, Lagueruela, Lanzuela, Lidón, Loscos, Maicas, Martín, Mont-fort, Mont-reyal, Mont Albán, Muniesa, Nogueras, Obón, Odón, Uellos Negros, Pancrudo, Plou, Pozuel, Riello, Rubiuelos, Salcediello, Sant Martín d'el Río, Santa Cruz de Nogueras, Segura de los Banyos, Tornos, Torralba de los Sisons, Torre de las Arcas, Torre los Negros, Torreciella, Torrillo, Utriellas, Villafermosa, Villanueva d'el Rebollar, Visiedo y Vivel.
3 Teruel[13] Abechuela, Aguatón, Aguilar d'Alfambra, Alba, Albarrazín, Albentosa, Alcalá de la Selva, Alfambra, Aliaga, Allepuz, Almofalla, Alobras, Arcos de las Salinas, Beguiellas d'El Cuervo, Bellestar, Bezas, Bronchales, Buenya, Cabra de Mora, Calomart, Camanyas, Camarena de la Sierra, Camariellas, Canyada de Benatanduz, Canyada Vellida, Canyizar de l'Olivar, Cascant, Cabra, Lo Castellar, Cedriellas, Celadas, Cella, Corbalán, Crivillén, Cubla, Lo Cuervo, Cuevas d'Almudén, Cuevas Labradas, Exulv, Escuita, Estercuel, Fababuix, Formich Susano, Fortanet, Fridas d'Albarrazín, Fuents Calients, Fuents de Rubielos, Galv, Gargallo, Exea d'Albarrazín, Griegos, Guadalaviar, Gúdar, Finollosa d'Exarc, Chabaloyas, Exarc de la Val, Exorcas, Libros, Linars de Mora, Manzanera, Mezquita d'Exarc, Miravet de la Sierra, Mont Agut, Monterd d'Albarrazín, Mora de Rubielos, Moscardón, Mosqueruela, Noguera d'Albarrazín, Nogueruelas, Olba, Oriuela, Orrios, Palomar, Peracens, Peralellos, Perals, Pitarc, Lo Pobo, Pozondón, La Puebla de Valverde, Puertomingalvo, Río Deva, Rodenas, Royuela, Rubiales, Rubiuelos de Mora, Saldón, Sant Agostín, Santa Olalia, Sarrión, Cingla, Terrient, Teruel, Toril y Masegoso, Tormón, Torre la Cárcel, Torremocha de Xiloca, Torres d'Albarrazín, Torrillas, Tramacastiel, Tramacastiella, Valacroch, Valbona, Val de Cuenca, Val de Linars, Val Longuiello, Villafranca, Villar d'el Cobo, Villar d'el Salz, Villar Luengo, Villar Cremato, Villarroya de los Pinars, Villel y La Zoma.

Partitos chudicials d'a provincia de Zaragoza[editar | editar código]

Partito Chudicial[14] Capital Municipios
1 Calatayú[15] Alfarba, Alconchel de Fariza, Alfama d'Aragón, Aninyón, Fariza, Ateca, Belmont de Gracián, Bichuesca, Bordalba, Bubierca, Cabrafuent, Calatayú, Calmarza, Campiello d'Aragón, Carenas, Castellón d'Alfarba, Castellón de las Armas, Cervera de la Canyada, Cetina, Cimballa, Clarés de Ribota, Contamina, Embit de Fariza, Godollo, Ibdes, Charava, Malanquiella, Maluenda, Mara, Mont-reyal de Fariza, Monterd, Morata de Xiloca, Moros, Munebrega, Nuévalos, Olvés, Orera, Paracuellos de Xiloca, Pozuel de Fariza, Ruesca, Sediles, Sisamón, Terrer, Torralba de Ribota, Torre Fermosa, Torre la Palla, Turrillo, Val Torres, Verdello, Viliella de Xiloca, Villalba, Villa Luenga, Villarroya de la Sierra y La Viluenya
2 Tarazona[16] Agón, Ainzón, Alberit de Sant Chuan, Albeta, Alcalá de Moncayo, Ambel, Anyón de Moncayo, Bisimbre, Borcha, Bulbuent, Bureta, Lo Bust, Los Fayos, Frescano, Fuent de Xalón, Grisel, Litago, Lituenigo, Maleixán, Malón, Novallas, Pozuelo d'Aragón, Sant Martín de la Virchen de Moncayo, Santa Cruz de Moncayo, Tagüenca, Talamantes, Tarazona, Torrellas, Trasmoz, Vera de Moncayo y Vierlas.
3 Zaragoza[17] Alagón, Alcalá d'Ebro, Alfacharín, Almochuel, Almonecir de la Cuba, Azuara, Bárbols, Belchit, Boquinyeni, Botorrita, Lo Burgo d'Ebro, Cabanyas d'Ebro, Cadret, Codo, Exaulín, Exelsa, Quart de la Uerba, Farlet, Figueruelas, Fuent de Todos, Fuents d'Ebro, Gallur, Grisén, Ferrera de los Navarros, La Choyosa, Lagata, Lecera, Lecinyena, Letuix, Longars, Luceni, Lueixma, Magallón, Mallén, María de la Uerba, Mediana d'Aragón, Mezalocha, Monegriello, Moneva, Moyuela, Mozota, Muel, Noviellas, Nuez d'Ebro, Osera d'Ebro, Pastriz, Pedrola, Perdiguera, Pina d'Ebro, Pinsec, Pleitas, Plenas, Puebla d'Albortón, Puebla d'Alfindén, Quinto, Sant Per de Lagata, Sant Mateu de Galligo, Sobradiel, Torres de Berrellén, Tosos, Utevo, Val Madriz, Villafranca d'Ebro, Villamayor de Galligo, Villanueva de Galligo, Villanueva de la Uerba, Villar de los Navarros, Zaragoza y Zuera.
4 Casp[18] Alborche, Alforc, L'Almolda, Burcharaloz, Casp, Chiprana, Cinco Olivas, Escatrón, Favara, Fayón, Maella, Mequinenza, Nonasp, Sastago, Viliella d'Ebro y La Zaida.
5 Exeya d'os Caballers[19] Ardisa, Artieda, Asín, Bagüés, Biel, Biota, Castellón de Val de Chasa, Castiliscar, Exeya d'os Caballers, Erla, O Frago, Isuerre, Layana, Lobera d'Onsella, Longars, Luesia, Luna, Marracos, Mians, Morillo de Galligo, Navardún, Orés, As Pedrosas, Piedratallada, Os Pintanos, Pradiella d'Ebro, Puent de Luna, Remolinos, Sadaba, Salvatierra d'Esca, Santolaria de Galligo, Sierra de Luna, Sigüés, Sos d'o Rei Catolico, Taust, Uncastiello, Undués de Lerda, Urriés y Val Palmas.
6 Daroca[20] Abanto, Aceret, Aguarón, Aguilón, Aladrén, L'Aldeyuela de Tiestos, Anento, Atea, Baduls, Val Conchán, Berrueco, Carinyena, Cerveruela, Codos, Cosuenda, Cubel, Forcallo, Las Cuerlas, Daroca, Fuent Buena, Fuents de Xiloca, Gallocanta, Langa, Lechón, Lecinacorba, Mainar, Manchons, Miedes d'Aragón, Montón, Murero, Nombrevilla, Paniza, Retascón, Romanos, Santet, Torralba de los Frailes, Torralbiella, Fuset, Val de Sant Martín, Val de Forna, Villadolz, Villafelich, Villanueva de Xiloca, Villa-reyal de la Uerba, Villarroya y Vistabella.
7 L'Almunia de Donya Godina[21] Alfamén, Almonecir de la Sierra, L'Almunia de Donya Godina, Alpartil, Aranda de Moncayo, Arandiga, Bardallur, Ebreya, Exarc de Moncayo, Calatorau, Calcena, Chodes, Epila, El Fraixno, Gotor, Illueca, Lucena de Xalón, Lumpiac, Mesons d'Isuela, Morata de Xalón, Morés, La Muela, Nuella, Osella, Paracuellos de la Ribera, Placiencia de Xalón, Pomer, Purullosa, Ricla, Rueda de Xalón, Sabinyán, Saliellas de Xalón, Santa Cruz de Griu, Sestrica, Tierga, Tobet, Trasobars y Urreya de Xalón.

Referencias[editar | editar código]

Veyer tamién[editar | editar código]

Vinclos externos[editar | editar código]