Sesué

De Biquipedia
Ir ta: navego, busca
Sesué
Municipio d'Aragón
Escudo d'armas
Entidat
 • País
 • Provincia
 • Comarca
Municipio
Flag of Aragon.svg Aragón
Flag of Huesca (province).svg Uesca
Ribagorza
Superficie 5,56 km²
Población
 • Total

138 hab. (2005)
Altaria 1.050 m.
Distancia
 • 133 km

enta Uesca
Codigo postal 22467
Parroquial
 • Diocesi
 •Arciprestato

Bp. de Balbastro-Monzón
Ribagorza
Coordenatas 42°33’ 3’’N 0°28’19’’E
Sesué en Aragón
Sesué
Sesué
Situación de Sesué en Aragón
Start hand.svg Esta fuella ye escrita en benasqués.

Sesué ye un munisipi de la provinsia de Uesca. La poblasión ye de 138 habitants (una setentena en Sesué, la resta en Sos) que dan una superfisie de 5,56 km² fan una densidat de 24,82 hab/km².

Cheografía[editar | editar código]

Sesué se troba a 1050 metros d'altaria, dintro de la vall de Benás, a'l costau d'el río Esera, a una pllaneta chiqueta a la ribera este d'el río per debant de Vilanova y dichós d'Erisué. La vall tene tamé altros intreses paisachisticos coma'l Parque Natural de Pocetz-Maladeta (á poquets kilometros t'alto) y el masiso de la Maladeta dan l'Aneto que se'n destaca coma'l punto més alto de tot el Pireneu.

Sesué se troba a la baixant de l'ampriú de Sarller enta l'Esera, a la ombra de la Punta d'el Gallinero (2728 m) y el Pico de Sarller (2406 m), a la mesma montanya agon se troban las pistas d'esquí de Sarller. Dista 6 km de Castillón (diresión sur), y enta'l norte 5 km de Saúnc, 7 km de Grist y 12 km de la vila de Benás.

Parla[editar | editar código]

Gnome-searchtool.svg
Ta más detalles, veyer l'articlo Aragonés benasquésveyer os articlos [[{{{2}}}]] y [[{{{3}}}]]veyer os articlos [[{{{4}}}]], [[{{{5}}}]] y [[{{{6}}}]]veyer os articlos [[{{{7}}}]], [[{{{8}}}]], [[{{{9}}}]] y [[{{{10}}}]].

Sesué se troba, igual que Vilanova, a la sona de transisión lingüistica entre el parlar benasqués septentrional (pllurals femeninos dan -es) y el benasqués meridional (pllurals femeninos dan -as) u coma se ragona popularment a la vall y dan molto sentiu de l'humor, el patués nebat d'el bocatoba.

Seguntes José Antonio Saura Rami la parla d'els lugars de Sesué, Vilanova, Sos, Erisué, Ramastué, Arasán, Llire, Urmella, Bisagorri, Renanué, Gabás, Castillón de Sos, El Ru y Chía fan part de la zona B de l'aragonés benasqués, con pllurals femeninos en -as.

Toponimia[editar | editar código]

El nombre Sesué ye un d'els numbrosos casos a'ls Pireneus de toponimos dan terminasión en -ué que indica pertenensia a bell personache. En este caso, pode estar que tenise relasión dan l'antroponimo Sissus que s'asosia dan la cultura d'els antigos galos, pos s'ha trobau documentau tamé a inscripsions de puestos agon istes habitaben.

Nucli urbano[editar | editar código]

El llugar de Sesué tene bells casaches fetos dan l'estilo tradisional d'ista parte d'el Pireneu y la Ribagorsa.

El nucli, molto chicot de primeras, s'heba dedicau tradisionalment a la produsión de came coma moltos d'altros tamé a'ls Pireneus enteros. Esto ye perque las pllobedas i caien més a sobén que a la terra pllana y alavets se fa més fásil de cultivar-lo. El came ("canyimo" en aragonés cheneral) yera una materia primera ta moltos testils populars (sierros y estamenyas) y s'empllegaba moltismo per eixemplo ta fer-ne ells sacs, pero tamé treballau més fino, ta fer-ne ropa y calsers. Moltas personas que pasan d'ells 50 ans d'edat a'l Pireneu encara recordan que van empllegar llinsuels y camisas d'este material quan yeran chicots.

Las casas de Sesué que se van dedicar a'l came en aquellos ans van estar Casa Chinés, Casa Antón y Casa Manolet, dan la casa d'el ferrero (a totz ells llugars n'heba d'haber uno) que yera Casa Caseta.

En l'an 1930 van comprar el molino de Sesué d'entre ells vesinos d'el llugar, y alavez se feba molre el sereal de Sesué y tamé d'altros llugars de la redolada (per fer-hu-ie se les feba pagar). Sesué va creixer con Casa Vitorina y Casa Manolo per ixes tems. Els moliners diu que ban estar chent d'el llugar unas vegadas, pero d'altras hu van estar personas venidas de fora que se i van quedar a viure.

En ells ans seixanta se va construir el pont en mont d'el río Esera que ba permetre que i arribese la carretera enta'l llugar (antes se pasaba per una palanca que marchaba dan cada riada). El pont, feto per la contratista OCISA, ha quedau singularment dan ixe nombre ta els poblladors de Sesué: "el pont de la Ocisa". En l'an 1960 se va achustar tamé el negosio de la cantera de mármol a la llena de Castellaso dan els catalans Latorre y Moles, que va rematar dan un chudisi perque no les pagaban l'arriendo a'ls vesins per ben achustau que estase y la molta fayena que les heba costau a estes acllarir la propiedat d'el mont agon s'anaba a fer la obra. 1960 va estar tamé l'an que se i va conseguir portar l'aigua corrent asta las casas de Sesué, obra feta pe'ls vesinos y el sinyor Leonardo, de Castilló.

Ells bestiars que antes se teneban a las quadras y bordas de las casas enguán s'han anau posán en granchas afora d'el llugar. Ara, las vacas que i hei son el bestiar prensipal, coma en tota la vall de Benás. L'arribada d'el torismo a'ls saguers ans ha feto que se i heigan construiu moltas casas nuevas, espandín-se el nucli de Sesué molto mes de l'espasio que antes ocupaba.

Las casas que i quedan ara a Sesué son: Antón, Beltrán, Caseta, Gaspar, Guil, Manolet, Marquet, Ribera, Pascualet, Pey y Visenta.

Administración[editar | editar código]

Reparto de concellers[editar | editar código]

Eleccions municipals
Partito 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011
Partido de los Socialistas de Aragón 5
Total 5

Alcaldes[editar | editar código]

Lista d'alcaldes
Lechislatura Nombre Partito politico
19791983
19831987
19871991
19911995
19951999
19992003
20032007
20072011
20112015 José Félix Demur Delmás Partido de los Socialistas de Aragón

Moniments[editar | editar código]

Fiestas[editar | editar código]

Vinclos externos[editar | editar código]


Lugars d'o municipio de Sesué
Sesué | Sos


 
Municipios d'a comarca de Ribagorza
Arén de Noguera | Benavarri | Benás | Beranui | Bisagorri | Bonansa | Campo | Capella | Castigaleu | Castilló de Sos | Chía | Estupinyán | La Foradada d'el Toscar | Graus | Isabana | Llascuarre | Monesma y Caixigar | Montanui | Las Pauls | Perarruga | La Puebla de Castro | Puent de Montanyana | Santa Llestra y Sant Quílez | Saúnc | Secastiella | Seira | Sesué | Sopeira | Tolva | Torlarribera | Val de Bardaixí | Val de Lierp | Viacamp i Lliterà | Vilanova