Cervera de la Canyada
Cervera de la Canyada | |
---|---|
Municipio d'Aragón | |
![]() | |
Entidat • País • Provincia • Comarca |
Municipio![]() ![]() Comunidat de Calatayú |
Superficie | 29,35 km² |
Población • Total |
305 hab. (2016) |
Altaria | 703 m. |
Distancia • 102 km |
enta Zaragoza |
Codigo postal | 50312 |
Coordenatas | 41°25’55’’N 1°44’13’’U |
Cervera de la Canyada (Cervera de la Cañada en castellán) ye un municipio de la provincia de Zaragoza, situau en la comarca de la Comunidat de Calatayú. La suya población ye de 318 habitants (2013), en una superficie de 29,35 km² y una densidat de población de 10,83 hab/km².
Toponimia[editar | editar código]
En latín medieval y aragonés medieval s'escribe Cervera simplament, a l'igual que en los primers textos en castellán. Dende 1834 prene lo nombre de Cervera d'Aniñón dende 1857 s'escribe Cervera de la Cañada[1].
Cheografía[editar | editar código]
Cervera de la Canyada se situa a lo sud de la Sierra de la Virchen y a lo norte de la Sierra d'Armantes, en la val de lo río Ribota, en la costera d'un cabezo.
En lo termin municipal de Cervera de la Canyada se troba la Venta Martín, y los casals de El Cosero, Armantes y El Molinillo.
Mugas[editar | editar código]
Lo termin municipal de Cervera de la Canyada muga con los termins municipals d'Aninyón, Torralba de Ribota, Calatayú, Ateca, Moros, Villaluenga y Villarroya de la Sierra.
Historia[editar | editar código]
Cervera de la Canyada estió una aldeya de la Sexma d'el río Manubles u del río de Verdello, adintro de la Comunidat de Calatayú. Perteneixió a la Sobrecollida de Tarazona en 1446 y a la Sobrecollida de Calatayú entre 1488 y 1495[1].
Administración[editar | editar código]
Reparto de concellers[editar | editar código]
Partito | 1979 | 1983 | 1987 | 1991 | 1995 | 1999 | 2003 | 2007 | 2011 |
Partido de los Socialistas de Aragón | 2 | 2 | 1 | 2 | 5 | 4 | |||
Partido Aragonés | 3 | 3 | 0 | 4 | 0 | 2 | |||
Partido Popular | 2 | 2 | 2 | 1 | 2 | 1 | |||
Total | 7 |
Alcaldes[editar | editar código]
Lechislatura | Nombre | Partiu politico |
---|---|---|
1979–1983 | ||
1983–1987 | ||
1987–1991 | ||
1991–1995 | ||
1995–1999 | ||
1999–2003 | ||
2003–2007 | ||
2007–2011 | ||
2011–2015 | Pascual Royo Gómez | Partido de los Socialistas de Aragón |
Molimentos[editar | editar código]
.
- Puent de los tres uellos, gallipuent román talment relacionau con l'abastimiento de l'antiga Bilbilis.
- Ilesia de Santa Tecla.
- Ermita de Nuesta Sinyora de la Verdat.
- Ermita de Sant Gregorio Ostiense.
- Ermita de Sant Roque.
- Ermita de Sant Cristofo.
Fiestas[editar | editar código]
Referencias[editar | editar código]
- ↑ 1,0 1,1 (es) UBIETO ARTETA, Antonio: Historia de Aragón. Los pueblos y los despoblados I (Ed. Anubar. Zaragoza, 1984). pp 407-408
Se veiga tamién[editar | editar código]
Abanto | Alconchel de Fariza | Alfama d'Aragón | Alfarba | Aninyón | Arandiga | Ateca | Belmont de Gracián | Bichuesca | Bordalba | Bubierca | Cabrafuent | Calatayú | Calmarza | Campiello d'Aragón | Carenas | Castellón d'Alfarba | Castellón de las Armas | Cervera de la Canyada | Cetina | Cimballa | Clarés de Ribota | Codos | Contamina | Charava | Embit de Fariza | Fariza | El Fraixno | Fuents de Xiloca | Godollo | Ibdes | Malanquiella | Maluenda | Mara | Miedes d'Aragón | Mont-reyal de Fariza | Monterd | Montón | Morata de Xiloca | Morés | Moros | Munebrega | Nuella | Nuévalos | Olvés | Orera | Paracuellos de Xiloca | Paracuellos de la Ribera | Pozuel de Fariza | Ruesca | Sabinyán | Sediles | Sisamón | Terrer | Tobet | Torralba de Ribota | Torre Fermosa | Torre la Palla | Turrillo | Val Torres | Verdello | Viliella de Xiloca | Villafelich | Villalba | Villa Luenga | Villarroya de la Sierra | La Viluenya |