Adverbios de manera en aragonés

De Biquipedia
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.
Adverbios
en aragonés
Adverbios de manera
Adverbios de cantidat
Adverbios de tiempo
Adverbios exclamativos
Adverbios interrogativos
Adverbios espacials

Adverbios deicticos

Adverbios d'opinión

Adverbios d'afirmación
Adverbios de dubda
Adverbios de negación

Adverbios relativos
Adverbios conchuntivos

Os adverbios de manera en aragonés son escasos, porque en esta luenga se fa servir con mes frecuencia locucions adverbials pa expresar a manera. Un grupo d'adverbios de manera acaba en -ment y son cultismos y semicultismos y en o rechistro coloquial se'n fan servir poquez.

Son adverbios de manera patrimonials asina/asinas, adredes, bien, deprisa, despacio, como, contino, mal y millor.

L'adchectivo indefiniu mesmo puet fer d'adverbio de manera cuan equivale a "d'a mesma traza" (mesmo yo no podebai puyar).[1]

En aragonés se fa servir muito a sobén locucions adverbials de manera como a escape, a boticiegas, a monico/a moniquet, de malas trazas, de raso/de tot, fito-fito, a caramuello, a cotenas, de propio, a galapatons, a garramanchas, a escarramaixons, de baldes, a rastro, a redolons, a trocez, a voldregons, a vueltas, en calcanyetas, en pagas, por demás, ecetra.).[1][2]

Cultismos y semicultismos acabaus en -ment[editar | modificar o codigo]

Ta más detalles, veyer l'articlo Adverbios acabaus en -ment en aragonésveyer os articlos [[{{{2}}}]] y [[{{{3}}}]]veyer os articlos [[{{{4}}}]], [[{{{5}}}]] y [[{{{6}}}]]veyer os articlos [[{{{7}}}]], [[{{{8}}}]], [[{{{9}}}]] y [[{{{10}}}]].

A terminación en -ment s'orichina por apocopa d'a e d'a terminación latina -MENTE.

En l'aragonés coloquial o mes frecuent ye malament, que se troba tamién en o castellano de substrato aragonés d'o Baixo Aragón. Son tamién frecuents tasament y talment.

En benasqués ye mes frecuent: tontament, escasament, precisament, malament, chuntament, chustament, fierament, espresament, cllarament, segurament,[3] altrament,[4] confiadament, continament, tasament,[3], primerament y zaguerament.

En aragonés medieval se feban servir muitos adverbios de manera acabaus en -ment, representando un tiempo que l'aragonés yera una luenga oficial d'uso culto: leyalment.

A vegadas ye millor documentau un adverbio acabau en -ment en o luengache medieval que no o suyo equivalent semantico en aragonés actual. L'adverbio culto inmediatament se troba en textos medievals y significa o mesmo que a locución adverbial a'l seguito documentada en belsetán[5].

En romanz navarro a terminación -ment coexistiba con a terminación -mientre con r epentetica, no guaire estrania, pus en castellano de substrato aragonés tenemos l'alternancia empelte-empeltre. Os adverbios acabaus en -mientre se troban en o fuero romanz de Teruel, pero especialment en o fuero romanz d'Albarracín, ye dicir, textos medievals de zonas en as que os navarros intervinioron en a repoblación. Una palabra curiosa en o fuero romanz d'Albarracín ye examientre derivau d'o demostrativo exo, exa y con o significau "de la mesma traza".

Cuan dos adverbios acabaus en -ment van seguius no bi ha elipsi de -ment en aragonés actual, a diferencia d'en aragonés d'a Edat Meya, cuan se feba elipsi en o segundo termin (liberalment et pacifica).[3]

En l'aragonés escrito d'o sieglo XX se fan servir muitos adverbios acabaus en -ment, neolochismos necesarios pa o rechistro culto d'a luenga, pero que a sobén substituyen de tot a las locucions adverbials naturals en l'aragonés, que por atra part fan innecesaria a introducción de beluns d'estos neolochismos. A existencia d'estas locucions adverbials como de tot u de raso fan innecesaria a creyación de l'adverbio totalment.

Referencias[editar | modificar o codigo]

  1. 1,0 1,1 (es) BARCOS, Miguel Ánchel, El Aragonés Ansotano: estudio lingüístico de Ansó y Fago; Gara d'Edizions. Zaragoza, 2007, p 64 ISBN 978-84-8094-058-0.
  2. (es) Chabier Lozano Sierra: Aspectos Lingüisticos de Tella. Aragonés de Sobrarbe (Huesca). Gara d'Edizions - Prensas Universitarias de Zaragoza - Institución Fernando el Católico. 2010. pp 172-173
  3. 3,0 3,1 3,2 (es) José Antonio Saura Rami: Elementos de fonética y morfosintaxis benasquesas, Zaragoza, Gara d'Edizions-Institución Fernando el Católico (2003). p 204.
  4. (es) Ángel Ballarín Cornel: Diccionario del Benasqués. Institución Fernando el Católico, Zaragoza, segunda edición 1978. p 36.
  5. (es) Lozano, Ch., Saludas, Á.L.: (2005). Aspectos morfosintácticos del belsetán. Zaragoza: Gara d'Edizions - IFC, pp 134-136.

Bibliografía[editar | modificar o codigo]


Os adverbios de manera en aragonés y atras luengas romances
en aragonés | en astur-leyonés | en castellano | en catalán | en francés | en galaicoportugués | en italiano | en occitán | en rumano


Gramatica de l'aragonés
Fonetica Accentuación · Apocopa · Oclusivas xordas intervocalicas · Cheada · Diftongación debant de Yod · Diftongos · Disimilación · Elisión · Epentesi antihiatica · Esdrúixols · Eufonía · Fonolochía · Hiatos · Metafonia · Metatesi · Protesi velar · Sincopa · Sonorización dezaga de liquida ·
Morfolochía Adverbios (Adverbios d'afirmación · Adverbios de dubda · Adverbios espacials · Adverbios espacials deicticos · Adverbios de negación · Adverbios de tiempo · Adverbios de manera · Adverbios de quantidat · Adverbios d'opinión) · Locucions adverbials en aragonés (Locucions adverbials d'afirmación · Locucions adverbials de dubda · Locucions adverbials espacials · Locucions adverbials de negación · Locucions adverbials temporals · Locucions adverbials de manera · Locucions adverbials quantitativas) · Articlos definius · Articlos indefinius · Chenero · Conchuncions (Adversativas · Copulativas · Coordinativas · Dischuntivas · Completivas · Condicionals · Causals · Concesivas · Consecutivas · Comparativas · Finals · Subordinativas · Temporals)· Adchectivos (Qualificativos · Colors · Chentilicios · Grau comparativo · Grau superlativo · Demostrativos · Exclamativos · Indefinius · Numerals cardinals · Interrogativos · Numerals ordinals · Posesivos) · Numero (Substantivos incontables) · Pronombres (Pronombres demostrativos, Pronombres indefinius, Pronombres relativos · Pronombres personals · Pronombres adverbials: pronombre adverbial en/ne, pronombre adverbial i/bi/ie) · Infixo · Prefixo (Prefixos cultos) · Sufixo (Sufixos cultos) · Preposicions · Locucions prepositivas · Verbos (Verbos auxiliars · Verbos de movimiento · Verbos pronominals · Verbos freqüentativos) · Conchugación verbal (Primera conchugación · Segunda conchugación en aragonés · Tercera conchugación en aragonés · Conchugacions incoativas · Conchugación incoativa de verbos acabaus en -eixer · Conchugación incoativa de verbos acabaus en -ir · Verbos irregulars · Modo indicativo · Modo subchuntivo · Modo imperativo · Tiempos verbals · Verbo estar-ser · Verbo haber) · Locucions verbals · Perifrasis verbals
Sintaxi Concordancia · Estilo directo · Estilo indirecto · Negación · Sintagma adchectival · Sintagma nominal · Sintagma verbal · Complemento de rechimen verbal · Orden de pronombres · Combinacions de pronombres febles en aragonés · Voz pasiva · Oracions con infinitivo · Oracions de relativo · Oracions completivas · Oracions temporals · Oracions causals · Oracions finals · Oracions consecutivas · Oracions concesivas · Oracions condicionals · Oracions comparativas · Oracions impersonals
Lexicolochía Adchectivación · Anglicismos · Arabismos · Basquismos · Castellanismos · Catalanismos · Celtismos · Chermanismos · Cultismos · Fitonimia · Galicismos · Goticismos · Helenismos · Italianismos · Leyonesismos · Lusismos · Miconimia · Mozarabismos · Neerlandismos · Nominalización · Occitanismos · Persismos · Semicultismos · Superstrato francico · Toponimia (Hidronimia · Odonimia · Oiconimia · Oronimia) · Tudesquismos · Turquismos · Zoonimia
Ortografía Ortografía medieval · ACAR · Uesca · SLA