Bielsa
|
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla. |
| Bielsa | |
| Municipio d'Aragón | |
 | |
| Entidat • País • Provincia • Comarca |
Municipio Aragón.svg){kind=small} UescaSobrarbe |
| Partiu chudicial | Boltanya |
| Superficie | 202,4 km² |
| Población • Total • Densidat |
482 hab. (2013) 2,38 hab/km² |
| Altaria • Meyana |
1.053 m. |
| Distancia • 151 km |
enta Uesca |
| Alcalde | Antonio Escalona Estevez |
| Codigo postal | 22350 |
| Chentilicio | Belsetán/a[1] |
| Parroquial • Diocesi • Arcipestrau • Parroquia |
Balbastro-Monzón Sobrarbe-Ribagorza Asumpción de Ntra. Sra. |
| Coordenadas | |
| Web oficial | |
 Esta pachina ye escrita en belsetán.
|
Bielsa ye un municipio d'a provincia de Uesca con capital ena villa d'el mesmo nombre. Tamién incluye altros lugars d'as valles que la environan: Chisagüés, Espierba, Ixabierre de Bielsa, Las Corz d'Espierba, Parzán, Salinas e Zapatierno, fincatos enas diversas valles que bi son baixatas a esauguar-se enta la Cinca, amanatas d'a villa de Bielsa; valle de Bielsa, Chisagüés, Barrosa e Verde. La población suya ye de 482 habitants en una superficie de 202,4 km² e una densidat de 2,38 hab/km².
En Bielsa e enas suyas valles se bi parla un dialecto de l'aragonés, central de mena, dito belsetán.
Cheografía
[editar | modificar o codigo]D'el lugar de Salinas de Bielsa, barrio mes aversato enta lo norte de l'antigo lugar de Salinas (hue repartiu d'entre dos municipios, Bielsa e Tella-Sin), la buegata sud-ueste d'el municipio s'enfila ta lo mes alto per la baixadera de Gospisanna e l'Estibiella enta'l puntal d'el Bachaco (2.317 m), primer contrafuert d'a sierra d'as Zucas, que dende allá e t'adebán fará de muga conducindo las buegatas municipals enta'l mallo d'as Tres Serols per alto de totas las suyas tucas. Ye per alto d'a zaguera e mes alta d'ixas (El Zucón (2.781 m)) que la cuenca de valles que forman Bielsa tiene-i un pas ta la montanya Sensa e las suyas estivas a traviés d'o circo de Pineta, que enantes en deciban la collata d'Anyisclo perque s'ubriba ena capezana a on naixe la garona d'ixa valle.
La valle de Bielsa
[editar | modificar o codigo]- L'articlo prencipal d'este alpartato ye valle de Bielsa.
Tornando ta baixo d'a sierra, a on i yera naixita ésta, se troba el forato d'as Devotas, una gran caita d'el terrén que fa zarratas las parez suyas arredol d'el corso d'a Cinca, per on se deciba que enantes els pobladors d'eixas valles bi heban tenito diferents puents per l'alto d'el río, de canto a canto ena foz, fetos con no mes cosa que matiers e cuerdas, e per ixo cuan las mullers d'as valles d'alto el heban de trescruzar ta baixar enta'l lugar de Badaín per una romería que se feba enantes, diz que heban de fer el camín decindo pai-nuestros per la pavor que gosaban a pasar-be. Ye a iste congosto per on la linia d'el termin municipal queda debuixata per la linia que be marca lo río.
La man oriental d'o Forato la constituye lo paco d'a Sierra Perezosa, coneixita per el Tozal de Pegueras (2.045 m) que ne ye la punta prencipal. Sierra Perezosa ye un contino con la dita Sierra del·la Fita que tiene-i' lo mes alto puntal eno Maristás (2.430 m) ("Puntas de l'Orbar" ta'rs vecins d'a man chistabina). Cal decir que es belsetans en dicen siempre sierras d'es garrotz e garras d'as rallas montanyesas; ansín se-bi troban "sierras" como la Sierra d'el Marqués, la sierra d'a Fita u la sierra Ferriz que no están si que ixas baixaderas d'altros tozals mes grans (punta Fubillons (2.437 m), El Maristás (2430m) e la Punta Fuesa (2.858 m, amanata d'Ordiceto) respectivament). Ye l'entremont d'ixas tucas el que bi forma las mugas d'entre Bielsa e lo vecín municipio de Chistén, con a valle de Chistau ena suya man, con lo solo pas d'a collata d'a Cruz de Guardia que tiene el cubil·lar d'a Bergüesera allá mesmo.
La man belsetana d'este sarrato tiene importants barrancos (Montiello, Barleto, El Clau, l'Arizón) que son baixatos d'es ibons d'alto, como el ibón d'el Clau, u l'entibato d'Ordiceto. Ye per el nort-este d'ixe ibón que s'alza la altuera d'Ordiceto (2.592 m) tamién dita Punta d'as Tres Buegas per estar que ye la muga d'entre Chistén, Bielsa e Francia.
Disprés, per l'ueste, rematan las baixaderas d'el Bachaco per la par d'a barranquera de Mosuliet en l'entibo de Pineta. Las riberetas antigas d'El Plan e Cerners, baixo l'entibo d'es prencipios d'el sieglo XX, rematan per alto d'es tellatos d'a villa dica la cual la Cinca bi arriba a traviés d'es campez de Lo Pucet.
La villa de Bielsa, actuando como la cabezana d'a valle, se puede-i mirar alavez ena crucera d'ixa Cinca encara chovenona con a Barrosa baixadera de Parzán e la suya valle. Per alto d'a villa s'alza la punta d'el Cuezo (2.045 m) enta la cual se bi puede puyar per las faixas de Pennareto.
La valle d'a Barrosa
[editar | modificar o codigo]- L'articlo prencipal d'este alpartato ye val d'a Barrosa.
Per alto de Bielsa se contina de tot, como se una valle natural mesma fues, la compleguera d'a Barrosa, d'a cual en ye lo solo nuclio el lugar de Parzán. Ansinas, la valle d'a Barrosa ye, per excelencia, la valle de Parzán.
En es primers 2Km per alto de Bielsa la valle no tiene-ie guaire desnivels, y d'ixa maniera permit que s'haigan posato de siempre faixas amplas eno transeto. Bi tienen el puesto suyo, encaixonatas d'entre El Paco e la sierra Ferriz, e ennumeratas d'el sud enta'l norte, que bi son las fincas d'el Forquet, Archilers e Azans. Fan estes campez parte d'una ribereta que només ye trencata per l'arribata d'el Barranco d'Arizón que baixa d'a sierra de Ferriz per la man d'Insoleta, a l'este de tot el dito.
Enta Parzán bi ye arribato per l'ueste lo río Real, garona d'a valle de Chisagüés, per alto d'el cual la variancia d'alturas ena montanya se fa prou mes patent. No bi ha continación natural d'a valle d'a Barrosa si que no per on s'esaugua lo Barranco d'Ordiceto, e cal continar lo camín suyo enta'l norte només que per la carretera A-138 enta Francia, perque la valle se fa d'astí enta debant mes sargosa e angosta. Las verdes faixas d'Estiveta e Sannaruelas bi son baixatas d'el tozal de Miranda (2.226 m) e mos guardan la vista d'es Pinars de Liena e d'Albarosas, endretos naturals de firme berroys, que como es suyos nombres fan de pensar, heban estato selvas estimatas d'as chents d'estas valles, quitando-se-ne d'astí d'es pocos árbols que la partita (de) Bielsa tota heba puesto exportar en altros tiempos. Bielsa no estiore mai un municipio navatero, pues que alavez las fustas propias las i emplegaban enta'l prou mes lucrativo negocio d'as fargas e ferrerías, como s'explicará adebant.
D'esta parte la uembra ye venita d'alto, d'a punta Mener (2.453 m) que finca a l'este d'a valle. La Liena Mala e el cubil·lar d'Alto forman un pacot pretato d'esta montanya, a on siempre se puede trobar nieu, dica cuan en es altros puestos d'a valle ya se'n ye desfeta. Punta Mener ye deseparata d'as puntas Sonque (2.427 m) e Marcatiecho (2.627 m) per el barranque de Tringonier que, baixando per Plana Fita de primeras e Faixas royas disprés, naixe per dos mans diferents d'el plan de Marcatiecho -estiva de bestiar- e l'Ibonet, como no be d'escapar-se-les a's mutos escursionistas que coneixen prou bien el puesto, encara que siya mes con o nombre castellanizato de "Trigoniero".
Alavez, ena uembra de Salcorz (2.704 m), l'Hespital de Parzán se troba bels 500 m d'antes que la carretera no arribe enta'l tonel de Bielsa, en un circo de valle fetp per los glaciars cuaternarios, ta lo cual no bi arriba pas la Barrosa que d'ixas arresas se'n ye feta ya enta l'ueste per la compleguera de Mallarruego que , si mos mirarinos d'allá t'alto, ye una vallata que enfila enta la circo d'a Barrosa que en dicen, a baixo d'a pica d'a Barrosa (2.666 m) en una chicolona valle glacial cuaternaria.
La valle de Chisagüés
[editar | modificar o codigo]- L'articlo prencipal d'este alpartato ye valle de Chisagüés.
La valle de Chisagüés ye la mes curta d'as valles de Bielsa, que baixa con el río Real de l'endreto dito la Estiva, un circo glaciar propiament posato d'entre la punta d'el Huerto (2542m) e lo doplet Chinipro-La Larri, enta la Barrosa que bi ye baixata.
Ye deseparata per la par mes alta d'a suya cuenca d'a valle glacial de La Larri per las puntas de punta d'el Chinipro (2.800 m) e punta de La Larri (2.758 m), estendendo-se en paralel per tota la suya lonchitut d'a valle Verde, d'a cuala en ye separata per la sierra d'Espierba. Per el norte la barranquera de Mallarruego conduce la Barrosa enta una altra valle paralela que ye deseparata de Chisagüés per man d'el mallo de Liena (2.607 m) e La Mota (2.580 m).
El lugar de Chisagüés, cuasi a baixo de tot d'a valle, ye lo solo nuclio con habitants eno endreto.
La valle Verde
[editar | modificar o codigo]- L'articlo prencipal d'este apartato ye valle Verde.
La valle Verde ye la valle que naixe con a Cinca per alto d'as Planetas d'o circo de Pineta e d'el volant de Marmorés. Per la capezana alta d'a valle, enta on se troban lo barranco de la Larri se bi puede mirar el Parador de Pineta, con o suyo cámping a las garras. Esta ye una d'as valles mes berroyizas d'el Pireneyo entier, dita per altro nombre "la valle verde", e tiene, per la suya lonchitut, un d'es espacios rectilinios mes extensos de tota la cordel·lera, tenendo per el norte e lo sud parez montanyesas (La Man Pacina per el sud, e Las Planas de Costaduet e Las Corz d'a sierra d'Espierba per el norte e nort-este) que ne son fendo el treballo de separadors prou mes rectos que no en altras valles d'a redolata. Es nuclios habitatos d'a valle se troban per a baixo d'esta, no leixos d'a boca suya en Ixabierre, e son, emprencipando per alto, Espierba con Las Corz d'Espierba ena mesma man, Zapatierno bels cientos de metres mes ta baixo, e disprés, ya mes amanato de Bielsa, Ixabierre, a on bi ye tamién l'entibo de Pineta.
En alto, a man d'el Parador bi ha es limites mes orientals d'el Parque Nacional d'Ordesa e d'as Tres Serols, que bi son ficatos es puestos mes altos d'a cabelera d'a valle de Pineta.
"Las Mugas"
[editar | modificar o codigo]Las Mugas son, per la man de Bielsa, es puestos per on s'heba trespasato tradicionalment es puertos ta marchar ta Francia. Belaunas d'estas mugas han estato de siempre puestos de pas obligato ta pastors, comercidants, marchadors e contrabandistas, habendo-ne vías de pas per lo Puerto Viello de Bielsa, que no ye si que l'alto que bi ha per alto d'el Tonel de Bielsa, que comunicaba enantes els lugars de Parzán e la suya compleguera con l'Aranyunet d'a man francesa. Tamién en son eixemplos, de mugas, el puerto d'a Plana de Castet e el puerto d'Ordiceto.
Camins
[editar | modificar o codigo]Camins, pistas e senders que naixcan d'el nuclio prencipal e vaigan enta altros lugars d'a comarca.
| Ixabierre de Bielsa (Ctra. A-2611) | Parzán y Francia (Ctra. A-238) | Río Barrosa |
| Espierba / Las Corz d'Espierba / Zapatierno | 
|
Río Barrosa / Chistén (per la Collata del·la Cruz de Guardia) |
| Tella (pe'l Portiello de Tella) | Salinas (Ctra. A-138) | Río Cinca |
Mugas municipals
[editar | modificar o codigo]| Francia | Francia | Francia |
| Francia | 
|
Francia |
| Fanlo / Puértolas / Tella-Sin | Tella-Sin | Tella-Sin |
Historia
[editar | modificar o codigo]La Guerra Civil e la Bolsa de Bielsa
[editar | modificar o codigo]- L'articlo prencipal d'este alpartato ye Bolsa de Bielsa.
Demografía
[editar | modificar o codigo]
| ||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||
| 1990- : población de dreito. Fuent: Intercensal en l'INE, Series de población en l'INE y Relación d'unidatz poblacionals en l'INE. | ||||||||||||||||||
Administración
[editar | modificar o codigo]Reparto de concellers
[editar | modificar o codigo]| Partiu | 1979 | 1983 | 1987 | 1991 | 1995 | 1999 | 2003 | 2007 | 2011 | 2015 | 2019 |
| Partido de los Socialistas de Aragón | 6 | 7 | 7 | 6 | 7 | 7 | 6 | 5 | 5 | 5 | 6 |
| Chunta Aragonesista | - | - | - | - | - | - | - | 2 | 2 | 2 | 1 |
| Partido Aragonés | - | - | - | 1 | - | - | 1 | - | - | - | - |
| Total | 6 | 7 | 7 | 7 | 7 | 7 | 7 | 7 | 7 | 7 | 7 |
Alcaldes
[editar | modificar o codigo]| Lechislatura | Nombre | Partiu politico |
|---|---|---|
| 1979–1983 | Antonio Escalona Estévez | Partido Socialista Obrero Español |
| 1983–1987 | Antonio Escalona Estévez | Partido Socialista Obrero Español |
| 1987–1991 | Antonio Escalona Estévez | Partido Socialista Obrero Español |
| 1991–1995 | Antonio Escalona Estévez | Partido Socialista Obrero Español |
| 1995–1999 | Antonio Escalona Estévez | Partido Socialista Obrero Español |
| 1999–2003 | Antonio Escalona Estévez | Partido Socialista Obrero Español |
| 2003–2007 | Antonio Escalona Estévez | Partido Socialista Obrero Español |
| 2007–2011 | Antonio Escalona Estévez | Partido Socialista Obrero Español |
| 2011–2015 | Antonio Escalona Estévez | Partido Socialista Obrero Español |
| 2015–2019 | Miguel Ángel Noguero Mur[3] | Partido Socialista Obrero Español |
| 2015–2019 | ||
| 2019–2023 | ||
| 2023–2027 | Miguel Angel Noguero Mur [4] | PSOE |
Fiestas
[editar | modificar o codigo]- 17 de chinero, romería de Sant Antón.
- El cabo de semana d'antes no siya el miércols de cenisa (en febrero), el famoso Carnaval de Bielsa, fiesta popular e turistica.
- 15 d'agosto, Fiesta Mayor fendo as honors ta la vírgen de l'Asumpción.
El Carnaval de Bielsa
[editar | modificar o codigo]- L'articlo prencipal d'este alpartato ye Carnaval de Bielsa.
El carnaval de Bielsa ye una d'as festividaz mes coneixitas de tot el Sobrarbe e, adintro d'el sistema de valles que forma este municipio, s'ha de remarcar la confluentia de chent que se bi amana enta'l lugar ta celebrar-lo.
La caracteristica mes important d'el carnaval belsetán ye la presencia d'una colla de personaches arquetipicos, como en d'altros carnavals d'estas valles, que representan papers concretos dintro d'a borina carnavalenca d'el lugar; en el caso de Bielsa, las Trangas u Trancas, a feto de creyatueras metat animal metat persona, vestitas de piels de crapa e con a cara pintata de negra, representan la virilidat masculina sien de garra control, encorrendo las mullers que bi troban en el suyo pas e fendo-les gestos obscenos e prevocadors, son de seguras es personaches mes antigos e importants d'a fiesta, representadors de toz es pecatos que ben d'estar plucatos a'l final d'ixa fiesta.
Es altros personaches mes importants son las Madamas, mullers bien guarnecitas, politas e limpias, que con la suya galanura e con es suyos vestuaches e calcers fan representación d'el que ye mes contrario de tot enta las trangas; la feminidat e la orden social. Á'l final d'a borina, cuan las trancas bi son dentratas a la fin enta la plaza d'el lugar e troban allá las madamas, estas han d'estar las unas que redimirán lo pecato e lo desenfrén masculins d'as semi-bestias, aportando asinas la valor moralizadora d'en rematar el carnaval, retornar totas las cosas enta la suya orden establita.
Altros personaches mes secundarios son es Onsos e es cazataires, que acompanian las trancas en toz es momentos d'el carnaval. Es onsos son altros personaches ancestrals, metat animal metat ser humano, tienen las esplatas plenas de palla, indo-ne toz cubiertos de piels como las trancas e con las mans e piez encatenatos, caminan torponament per as carreras d'el lugar concarando las personas que troban mientres es cazataires els encorren e zorroneyan mantas de palos, fotendo-les trucazos con bastons e perchas (per ixo la palla d'el disfraz, pos l'hombre que i va dintro sino s'els levaría toz ena renera) en conducir-los ta'l centro de Bielsa. La valor d'estas creyatueras ye evident; magnifican lo poder d'el ser humano per alto d'as bestias e salvachinas d'estes monts.
Veyer tamién
[editar | modificar o codigo]Referencias
[editar | modificar o codigo]- ↑ (an) Diccionario aragonés-castellano-catalán. Versión preliminar. Estudio de Filología Aragonesa. Edacar num. 14. Zaragoza. Edicions Dichitals de l'Academia de l'Aragonés. ISSN 1988-8139. Octubre de 2024.
- ↑ Archivo electoral
- ↑ (es) Alcaldes de todos los municipios de la provincia de Huesca
- ↑ (es) Consulta el listado de alcaldes que han sido proclamados en Aragón en Heraldo de Aragón
Vinclos externos
[editar | modificar o codigo]
Se veigan as imáchens de Commons sobre Bielsa.- (an) Estadisticas d'el municipio de Bielsa.
- (es) Web de l'Ayuntamiento de Bielsa.
- (es) Bielsa e las suyas valles.
- (es) Información sobre Bielsa e es suyos lugars.
| Municipios d'a comarca Sobrarbe | |
|---|---|
| L'Abizanda | L'Aínsa-Sobrarbe | Barcabo | Bielsa | Boltanya | Broto | A Buerda | Chistén | A Espunya | Fanlo | Fiscal | A Fueva | Palo | Plan | Puértolas | O Pueyo d'Araguás | Tella-Sin | Torla-Ordesa | Sant Chuan de Plan |
| Lugars d'o municipio de Bielsa | |
|---|---|
| Poblaus: Bielsa | Chisagüés | Espierba | Ixabierre de Bielsa | Parzán | Salinas de Bielsa Despoblaus: Las Cortz d'Espierba | Zapatierno |
