Bielsa

De Biquipedia

Bielsa
{{{imachen}}}
Comunidat autonoma	Aragón
Probinzia	Uesca
Comarca	Sobrarbe
Codigo postal	22367
Latitut Lonchitut	42° 37’ 48’’ Norte  0° 12’ 36’’ Este
Superfizie	202,4 km²
Altaria	1.053 m.
Distanzia	151 km enta Uesca
Poblazión	463 ab. (2005)
Chentilizio	{{{chentilizio}}}
Ríos	{{{ríos}}}
Pachina web	{{{web}}}

Esta fuella ye escrita en belsetán.

Bielsa ye un monezipio d'a probinzia de Uesca con capital ena billa d'el mesmo nombre. Tamién encluye altros lugars d'as balles que la embironan: Chisagüés, Espierba, Ixabierre de Bielsa, Las Corz d'Espierba, Parzán, Salinas e Zapatierno, fincatos enas dibersas balles que bi son baixatas á esauguar-se enta la Zinca, amannatas d'a billa de Bielsa; balle de Bielsa, Chisagüés, Barrosa e Pineta. La poblazión suya ye de 463 abitans en una superfizie de 202,4 km² e una densidat de 16,85 ab/km²; només 330 d'ers abitants son d'el lugar de Bielsa.

En Bielsa e enas suyas balles se bi parla un dialeto de l'aragonés, zentral de mena, dito belsetán.

Contenius 1 Cheografía 1.1 La balle de Bielsa 1.2 La balle d'a Barrosa 1.3 La balle de Chisagüés 1.4 La balle de Pineta 1.5 "Las Mugas" 2 Istoria 2.1 La Guerra Zebil e la Bolsa de Bielsa 3 Almenistrazión 3.1 Alcaldes 4 Fiestas 4.1 El Carnabal de Bielsa 5 Beyer tamién 6 Enrastres externos

[editar] Cheografía

D'el lugar de Salinas de Bielsa, bico més abersato enta lo norte de l'antico lugar de Salinas (güé repartito d'entre dos monezipios, Bielsa e Tella-Sin), la buegata sur-ueste d'el monezipio s'enfila ta lo més alto per la baixadera de Gospisanna e l'Estibiella enta'l Puntal d'el Bachaco (2.317 m), primer contrafuert d'a Sierra d'as Zucas, que dende allá e t'adebán fará de muga conduzindo las buegatas monezipals enta'l mallo d'as Tres Serols per alto de totas las suyas tucas. Ye per alto d'a zaguera e més alta d'ixas (El Zucón (2.781 m)) que la cuenca de balles que forman Bielsa tiene-i un pas ta la Montaña Sensa e las suyas estibas á trabiés d'a cul de Pineta, que enantes en deziban la Collata d'Añisclo perque s'ubriba ena capezanna á on naixe la garona d'ixa balle.

[editar] La balle de Bielsa

l'Articlo prenzipal d'este alpartato ye Balle de Bielsa.

Tornando ta baixo d'a sierra, á on i yera naixita ésta, se troba el Forato d'as Debotas, una gran caíta d'el terrén que fa zarratas las parez suyas á redol d'el corso d'a Zinca, per on se deziba que enantes els pobladors d'eixas balles bi eban tenitos diferents puents per l'alto d'el río, de canto á canto ena foz, fetos con no més cosa que matiers e cuerdas, e per ixo cuan las mullers d'as balles d'alto el eban de trescruzar ta baixar enta'l lugar de Badaín per una romería que se feba enantes, diz que eban de fer el camín dezindo pai-nuestres per la pabor que gosaban á pasar-be. Ye á iste congosto per on la lineya d'el termín monezipal queda debuixata per la linia que be marca lo río.

La man oriental d'o Forato la constituye lo paco d'a Sierra Perezosa, connexita per el Tozal de Pegueras (2.045 m) que ne ye la punta prenzipal. Sierra Perezosa ye un contino con la dita Sierra del·la Fita que tiene-i' lo més alto puntal eno Maristás (2.430 m) ("Puntas de l'Orbar" ta'rs bezins d'a man chistabina). Cal dezir que ers belsetans en dizen siempre sierras d'ers garroz e garras d'as rallas montañesas; ansín se-bi troban "sierras" como la Sierra d'el Marqués, la sierra d'a Fita u la sierra Ferriz que no están si que ixas baixaderas d'altros tozals més grans (Punta Fubillons (2.437 m), El Maristás (2430m) e la Punta Fuesa (2.858 m, amannata d'Ordizeto) respeutibament). Ye l'entremont d'ixas tucas el que bi forma las mugas d'entre Bielsa e lo bezín monezipio de Chistén, con a balle de Chistau ena suya man, con la unico pas d'a Collata d'a Cruz de Guardia que tiene el cubil·lar d'a Bergüesera allá mesmo.

La man belsetana d'este sarrato tiene importants barrancos (Montiello, Barleto, El Clau, l'Arizón) que son baixatos d'ers ibons d'alto, como el Ibón d'el Clau, u l'entibato d'Ordizeto. Ye per el nort-este d'ixe ibón que s'alza la altuera d'Ordizeto (2.592 m) tamién dita Punta d'as Tres Buegas per ser que ye la muga d'entre Chistén, Bielsa e Franzia.

Disprés, per l'ueste, rematan las baixaderas d'el Bachaco per la par d'a barranquera de Mosuliet en l'Entibo de Pineta. Las riberetas antigas d'El Plan e Zerners, baixo l'entibo d'ers prenzipios d'el sieglo XX, rematan per alto d'ers tellatos d'a billa dica la cual la Zinca bi arriba á trabiés d'ers campez de Lo Puzet.

La billa de Bielsa, autuando como la cabezanna d'a balle, se puede-i mirar alabez ena cruzera d'ixa Zinca encara chobenona con a Barrosa baixadera de Parzán e la suya balle. Per alto d'a billa s'alza la Punta d'El Cuezo (2.045 m) enta la cual se bi puede puyar per las faixas de Pennareto.

[editar] La balle d'a Barrosa

l'Articlo prenzipal d'este alpartato ye Bal d'a Barrosa.

Per alto de Bielsa se continna de tot, como se una balle natural mesma estás, la compleguera d'a Barrosa, d'a cual en ye lo nuclio unico el lugar de Parzán. Ansinas, la balle d'a Barrosa ye, per eszelenzia, la balle de Parzán.

En ers primers 2Km per alto de Bielsa la balle no tiene-ie guaire desnibels, e d'ixa maniera permit que s'aigan posato de siempre faixas amplas eno transeto. Bi tienen el puesto suyo, encaixonatas d'entre El Paco e la sierra Ferriz, e ennumeratas d'el sur enta'l norte, que bi son las fincas d'el Forquet, Archilers e Azans. Fan estes campez parte d'una ribereta que només ye trencata per l'arribata d'el Barranco d'Arizón que baixa d'a sierra de Ferriz per la man d'Insoleta, á l'este de tot el dito.

Enta Parzán bi ye arribato per l'ueste lo río Real, garona d'a balle de Chisagüés, per alto d'el cual la barianzia d'altueras ena montaña se fa prou més patent. No bi ha continazión natural d'a balle d'a Barrosa si que no per on s'esaugua lo Barranco d'Ordizeto, e cal continar lo camín suyo enta'l norte només que per la carretera A-138 enta Franzia, perque la balle se fa d'astí enta debant més sargosa e angosta. Las berdes faixas d'Estibeta e Sannaruelas bi son baixatas d'el Tozal de Miranda (2.226 m) e mos guardan la bista d'ers Pinars de Liena e d' Albarosas, endretos naturals de firme berroys, que como ers suyos nombres fan de pensar, eban estato selbas estimatas d'as chents d'estas balles, quitando-se-ne d'astí d'ers pocos árbols que la partita (de) Bielsa tota eba puesto esportar en altros tiempos. Bielsa no estiore mai un monezipio nabatero, pues que alabez las fustas propias las i emplegaban enta'l prou més lucratibo negozio d'as fargas e ferrerías, como s'explicará adebant.

D'esta parte la güembra ye benita d'alto, d'a Punta Mener (2.453 m) que finca á l'este d'a balle. La Liena Mala e El Cubil·lar d'Alto forman un pacot pretato d'esta montaña, á on siempre se puede trobar nieu, dica cuan en ers altros puestos d'a balle ya se'n ye desfeta. Punta Mener ye deseparata d'as puntas Sonque (2.427 m) e Marcatiecho (2.627 m) per el Barranque de Tringonier que, baixando per Plana Fita de primeras e Faixas royas disprés, naixe per dos mans diferents d'el Plan de Marcatiecho -estiba de bestiar- e l'Ibonet, como no be d'escapar-se-les á's mutos escursionistas que coneixen prou bien el puesto, encara que siya més con o nombre castellanizato de "Trigoniero".

Alabez, ena güembra de Salcorz (2.704 m), l'Espital de Parzán se troba bels 500 m d'antes que la carretera no arribe enta'l Tonel de Bielsa, en una cul de balle feta per las cheleras cuaternarias, ta la cual no bi arriba pas la Barrosa que d'ixas arresas se'n ye feta ya enta l'ueste per la compleguera de Mallarruego que , si mos mirarinos d'allá t'alto, ye una ballata que enfila enta la Cul d'a Barrosa que en dizen, á baixo d'a Pica d'a Barrosa (2.666 m) en una chicolona balle glazial cuaternaria.

[editar] La balle de Chisagüés

l'Articlo prenzipal d'este alpartato ye Balle de Chisagüés.

La balle de Chisagüés ye la més curta d'as Balles de Bielsa, que baixa con el río Real de l'endreto dito la Estiba, una cul propiament posata d'entre la Punta d'El Güerto (2542m) e lo doplet Chinipro-La Larri, enta la Barrosa que bi ye baixata.

Ye deseparata per la par més alta d'a suya cuenca d'a balle glazial de La Larri per las puntas de Punta d'El Chinipro (2.800 m) e Punta de La Larri (2.758 m), estendendo-se en paralel per tota la suya lonchitut d'a balle de Pineta, d'a cuala en ye separata per la Sierra d'Espierba. Per el norte la barranquera de Mallarruego conduze la Barrosa enta una altra balle paralela que ye deseparata de Chisagüés per man d'el mallo de Liena (2.607 m) e La Mota (2.580 m).

El lugar de Chisagüés, cuasi á baixo de tot d'a balle, ye lo unico nuclio con abitants eno endreto.

[editar] La balle de Pineta

l'Articlo prenzipal d'este apartato ye Balle de Pineta.

La balle de Pineta ye la balle que naixe con a Zinca per alto d'as Planetas d'a Cul de Pineta e d'el Balcón d'el mesmo nombre. Per la capezanna alta d'a balle, enta on se troban lo Barranco de La Larri se bi puede mirar el Parador de Pineta, con o suyo cámping á las garras. Esta ye una d'as balles més berroyizas d'el Perineyo entier, dita per altro nombre "la balle berde", e tiene, per la suya lonchitut, un d'ers espazios retilineyos més estensos de tota la cordel·lera, tenendo per el norte e lo sur parez montañesas (La Man Pazina per el sur, e Las Planas de Costaduet e Las Corz d'a sierra d'Espierba per el norte e nort-este) que ne son fendo el treballo de separadors prou més rectos que no en altras balles d'a redolata. Ers nuclios abitatos d'a balle se troban per á baixo d'esta, no leixos d'a boca suya en Ixabierre, e son, emprenzipando per alto, Espierba con Las Corz d'Espierba ena mesma man, Zapatierno bels zientos de metres més ta baixo, e disprés, ya més amannato de Bielsa, Ixabierre, á on bi ye tamién l'Entibo de Pineta.

En alto, á man d'el Parador bi ha ers lemites més orientals d'el Parque Nazional d'Ordesa e d'as Tres Serols, que bi son ficatos ers puestos més altos d'a cabelera d'a balle de Pineta.

[editar] "Las Mugas"

Las Mugas son, per la man de Bielsa, ers puestos per on s'eba trespasato tradizionalment ers puertos ta marchar ta Franzia. Bel·las d'estas mugas han estato de siempre puestos de pas obligato ta pastors, comerzidants, marchadors e contrabandistas, abendo-ne bías de pas per lo Puerto Biello de Bielsa, que no ye si que l'alto que bi ha per alto d'el Tonel de Bielsa, que comunicaba enantes els lugars de Parzán e la suya compleguera con l'Arañunet d'a man franzesa. Tamién en son eixemplos, de mugas, el Puerto d'a Plana de Castet e el Puerto d'Ordizeto.

[editar] Istoria

[editar] La Guerra Zebil e la Bolsa de Bielsa

l'Articlo prenzipal d'este alpartato ye Bolsa de Bielsa.

[editar] Almenistrazión

[editar] Alcaldes

Lista d'alcaldes

Lechislatura	Nombre	Partito politico
1979–1983	Antonio Escalona Estévez	Partido Socialista Obrero Español
1983–1987	Antonio Escalona Estévez	Partido Socialista Obrero Español
1987–1991	Antonio Escalona Estévez	Partido Socialista Obrero Español
1991–1995	Antonio Escalona Estévez	Partido Socialista Obrero Español
1995–1999	Antonio Escalona Estévez	Partido Socialista Obrero Español
1999–2003	Antonio Escalona Estévez	Partido Socialista Obrero Español
2003–2007	Antonio Escalona Estévez	Partido Socialista Obrero Español
2007–2011	Antonio Escalona Estévez	Partido Socialista Obrero Español

[editar] Fiestas

• 17 de chinero, romería de San Antón.
• El cabo de semana d'antes no siya el miércols de zenisa (en febrero), el famoso Carnabal de Bielsa, fiesta popular e toristica.
• 15 d'agosto, Fiesta Mayor fendo ers onors ta la vírgen de l'Asunzión.

[editar] El Carnabal de Bielsa

l'Articlo prenzipal d'este alpartato ye Carnabal de Bielsa.

El carnabal de Bielsa ye una d'as festibidaz més coneixitas de tot el Sobrarbe e, á dintro d'el sistema de balles que forma este monezipio, s'ha de remarcar la confluyentia de chent que se bi amana enta'l lugar ta zelebrar-lo.

La carauteristica més important d'el carnabal belsetán ye la presenzia d'una colla de personaches arquetipicos, como en d'altros carnabals d'estas balles, que representan papers concretos dintro d'a borina carnabalenca d'el lugar; en el caso de Bielsa, las Trangas u Trancas, á feto de creyatueras metat animal metat presona, bestitas de piels de crapa e con a cara pintata de negra, representan la berilidat masculina sien de garra control, encorrendo las mullers que bi troban en el suyo pas e fendo-les gestos oszenos e prebocadors, son de seguras ers personaches més anticos e importants d'a fiesta, representadors de toz ers pecatos que ben de ser plucatos á'l final d'ixa fiesta.

Ers altros personaches més importants son las Madamas, mullers bien guarnezitas, politas e limpias, que con la suya galanura e con ers suyos bestuaches e calzers fan representazión d'el que ye més contrario de tot enta las trangas; la feminidat e la orden sozial. Á'l final d'a borina, cuan las trancas bi son dentratas á la fin enta la plaza d'el lugar e troban allá las madamas, estas han de ser las unas que redimirán lo pecato e lo desenfrén masculins d'as semi-bestias, aportando asinas la balor moralizadora d'en rematar el carnabal, retornar totas las cosas enta la suya orden establita.

Altros personaches més secundarios son ers Onsos e ers cazataires, que acompanian las trancas en toz ers momentos d'el carnabal. Ers onsos son altros personaches anzestrals, metat animal metat ser umano, tienen las esplatas plenas de palla, indo-ne toz cubiertos de piels como las trancas e con las mans e piez encatenatos, caminan torponament per as carreras d'el lugar concarando las presonas que troban á mientres ers cazataires els encorren e zorroneyan mantas de palos, fotendo-les trucazos con bastons e perchas (per ixo la palla d'el disfraz, pos l'ombre que i ba dintro sino s'els lebaría toz ena renera) en conduzir-los ta'l zentro de Bielsa. La balor d'estas creyatueras ye ebident; mannifican lo poder d'el ser umano per alto d'as bestias e salbachinas d'estes monts.

[editar] Beyer tamién

• Lista de monezipios de Uesca
• Balles de Bielsa

[editar] Enrastres externos

• (an) Estadisticas d'el monezipio de Bielsa.
• (es) Web de l'Ayuntamiento de Bielsa.
• (es) Bielsa e las suyas balles.
• (es) Informazión sobre Bielsa e ers suyos lugars.