Plan

De Biquipedia
Ir ta: navego, busca
Plan
Municipio d'Aragón
080.Plan 05.JPG
Plan.
Entidat
 • País
 • Provincia
 • Comarca
Municipio
Flag of Aragon.svg Aragón
Flag of Huesca (province).svg Uesca
Sobrarbe
Superficie 87,4 km²
Población
 • Total

314 hab.
Altaria 1119 m.
Distancia
 • 159 km

enta Uesca
Codigo postal 22367
Parroquial
 • Diocesi
 •Arciprestato

Bp. de Balbastro-Monzón
Sobrarbe
Ríos Cinqueta
Coordenatas 42°34’48’’N 0°19’48’’E
Plan en Aragón
Plan
Plan
Situación de Plan en Aragón
Start hand.svg Esta fuella ye escrita en chistabín.

Plan ye una villa, antigua cabecera de la Val de Chistau (Uesca) y actual capital d'el municipio que en fan tamién parte es lugars de Saraviello, Senyés y Serveto. La villa se troba en a planeta que fan es campos de La Bergada y las faixas de Casul·las, en ribera de baixo d'el Cinqueta respeto d'es atros lugars de la val.

El municipio de Plan encluye tamién la més gran parte de la baixa Chistau, d'entre la clamor de Semierre (que parte per entre la villa y el vecín Sant Chuan) y la man de Boltorín de la Punta Llerga, ta baixo, ta la part de Salinas. De tot el troz que i tiene ta'l sud, ta la man de Cotiella, se fa el municipio que més kilometros quadraus i tiene d'esta sierra, y con las numerosas valletas que enfilan el mallal per on i corren es barrancos como Galliners (que baixa per la part d'es tonels de Saravillo y la penya La Inclusa) y l'altro que ye el barranco de l'Ibón (que naixe de la Basa de la Mora y se desaugua en el Plan d'Escún). Per el sud-este parte el municipio la clamor que baixa de la Semierre, el pinar que s'ha de pasar quan s'enfila el paso de La Canal Pedrosa y la collada de Sagún ta Benás.

Historia[editar | editar código]

La villa de Plan se va poblar ya de tiempos antiguos, son preba d'esto que en as inmediacions d'el lugar s'haya trobau un chicot chacimiento neolitico de la Edat de Bronze, pos diz que ya se feba paixentar es ganaus en a val habe tantos tiempos como la prehistoria. En a Edat Meya ya feban peleya aragoneses y gascons per tener es drechos de la val y las estivas que ésta i tiene per alto, en es puertos que la deseparan de Francia. D'esto, que las sangrías se van fer de contino per es siguients anyos, anque diz que se van metigar per la politica d'alianzas que van tener es sinyors de l'uno y l'altro canto mientres a reconquista.

De Plan se veye bien como se tranca la Val de Chistau per baixo, con la penya La Inclusa (izquerda) y las Leras d'el Mont (drecha).

La situgación se va tornare més fura con es sieglos XV, XVI y XVII, quan se diz que Chistau, el mesmo que atras vals que i son amparadas como Broto, Bielsa, Benás u Arán, yeran de tot ficadas ne'l contrabando con el país vecín, especialment de bestiar, que mesmo que las heba fecho que tenesen una edat dorada en el correr de diners las va fer dimpués més sensibles a la creixent tensión entre las dos monarquías, pus que primer es monarcas en van prohibir tot el trasiego y dimpués van comenzar a posar-ie tropas, mirando de blindar-se las mugas, que mesmo castigaban la población local que feban favorable que s'esen de concarar con es bandolers (pos el resultau ye qu'el contrabando s'heba convertiu més que més en un oficio d'armas) de l'altro canto de la montanya y d'este tamién.

El contrabando, defuera d'ixes conflictos puntuals, va estar la més lucrativa fuent d'ingresos de la redolada de Chistau dica bien dintrau el sieglo XX (els que la conoixen consideran que el van deixar de fere dimpués de la Bolsa de Bielsa y el pasar de la Guerra Civil per ixes mundos, que va deixar Chistau y tot el Sobrarbe bien afogau en l'autarquía). Una preba d'esto son es casals sinyorials y las torres que teneba (y que encara en conserva 2 u 3) el lugar de Chistén, que per la suya ubicación heba puesto controlar el paso de Viadors per las Anyes Cruces ta las Auguas Tuertas, que son ya en Aure.

Edificios singulars[editar | editar código]

La ilesia de Plan la van comenzar en el sieglo XVI anque va tener reformas posteriors, dica el sieglo XIX. La ilesia que antes i heba yera romanica.

D'ixas torres que teneba la villa n'ha quedau només una, d'el sieglo XVI, que la chent de Plan en dicen "el Castiello". Ye una tipica edificación defensiva de tantas que n'i heba en ixes tiempos en la val, situada en el cobalto de la villa.

La ilesia actual ye una edificación, restaurada en habe poquetz anyos, d'el sieglo XVI, que va tener reformas d'es tiempos dimpués, anque la estructura actual de l'edificio ye de como se va rematar en el sieglo XIX.

L'empinamiento d'es tellaus ye bien destacable, que en baixa ta una altura de menos de 3 m per es costaus de la ilesia, y la estructura cheneral de l'edificio, que pareix d'as altras ilesias de la val, anque més graniza, recuerdan prou a las que se troba a l'altro canto d'el Pireneu, como tamién recuerdan a las de Benás y Bielsa.

La "Caravana de Mullers"[editar | editar código]

En l'anyo 1985 el nombre de Plan va blincar ta's medios de comunicación, mesmo es d'ambito nacional, per la iniciativa d'es suyos vecins d'organizar una "Caravana de Mullers" en haber-se mirau la pelicula homonima (Caravana de Mujeres, de William Wellman (1951)), pos en verdat i heba en aquells diyas en el lugar més de 40 maciellos, hombres casaders, que no teneban sique una muller soltera, pos la més gran parte de las mullers de la val, como en toda la montanya, emigraban malas que podeban. Asinas, l'anuncio en l'Heraldo de Aragón en que se demandaba "mujeres de entre 20 y 40 años con fines matrimoniales para pueblo en el Pirineo aragonés" van fer ir-ie a una colla de solteras de tot a l'arreu d'Espanya que en van resultar 33 matrimonios que van meter més vida a la villa.

Administración[editar | editar código]

Reparto de concellers[editar | editar código]

Eleccions municipals
Partito 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011
Chunta Aragonesista 4
Partido de los Socialistas de Aragón 3
Total 7

Alcaldes[editar | editar código]

Lista d'alcaldes
Lechislatura Nombre Partito politico
19791983
19831987
19871991
19911995
19951999
19992003
20032007
20072011 José María Fantova Aused Chunta Aragonesista
20112015 José María Fantova Aused Chunta Aragonesista

Presonalidatz naixitas de Plan[editar | editar código]

Fiestas[editar | editar código]

Vinclos externos[editar | editar código]

Commons-logo.svg
Se veigan as imáchens de Commons sobre Plan.


Lugars d'o municipio de Plan
Plan | Saraviello | Serveto | Senyes


Municipios d'a comarca Sobrarbe
L'Abizanda | L'Aínsa-Sobrarbe | Barcabo | Bielsa | Boltanya | Broto | A Buerda | Chistén | A Espunya | Fanlo | Fiscal | A Fueva | Palo | Plan | Puértolas | O Pueyo d'Araguás | Tella-Sin | Sant Chuan de Plan | Torla