Saturno (planeta)

De Biquipedia
Ir ta: navego, busca
Articlo d'os 1000
Saturno  Saturn symbol.svg
Saturn during Equinox.jpg
Caracteristicas orbitals
Radio meyo: 1,4267254·1012
Excentricidat: 0,05415060
Periodo orbital
(sideral):
29a 167d 6,7h
Periodo orbital
(sinodico):
378,1 días
Inclinación: 2,48446°
Velocidat orbital meya: 9672,4 m/s
Satelites: 61
Caracteristicas fisicas
Diametro equatorial: 1,20536·108 m
Superficie: 4,38·1016
Masa: 5,688·1026 kg
Densidat meya: 690 kg/m³
Gravedat superficial: 9,05 m/s²
Velocidat d'escape: 35.490 m/s
Periodo de rotación: Equat. 10h 13m 59s
Interno 10h 39m 25s
Inclinación axial: 26,73°
Albedo: 0,47
Temperatura superficial:
 • Minima: 82 K
 • Meyana: 143 K
Caracteristicas atmosfericas
Hidrochén >93%
Helio >5%
Metano 0,2%
Vapor d'augua 0,1%
Almoniaco 0,01%
Etano 0,0005%
Fosfina 0,0001%
Iste articlo ye sobre a planeta, ta atros usos d'iste termin se veiga Saturno.

Saturno ye a seisena planeta per orden de distancia a o Sol y a segunda mas gran d'o Sistema Solar, dimpués de Chupiter tanto per a mida como per a masa d'ell. Saturno, chunto con Chupiter, Urano e Neptuno, se clasifica como chiganta gaseosa. A vegatas, istas quatre planetas se dicen chovianas, que significa "parellanas a Chupiter".

Estando a planeta més luenga d'o Sistema Solar alufrable a uello espullato en o cielo nocturno dende a Tierra, ye conoixito dende a Prehistoria e corresponde a o Fenón (Φαίνων (Phaínōn)) de l'astronomía griega, a o Zohal (زُحَل) de l'astronomía arabe asinas como a o Tǔxīng (土星 / "Estrela d'a Tierra") de l'astronomía chinesa.

Dezaga d'un uso antigo, a la fin Saturno se clama asinas en honor a o dios román Saturno, equivalent en a mitolochía griega a Cronos. O simbolo d'ell "", d'orichen antigo, representarba a falz de dito dios u estarba derivato d'a letra griega kappa κ minuscla, inicial d'o griego antigo Κρόνος (Krónos). Manimenos, a Unión Astronomica Internacional recomienda substituir o simbolo "" per l'abreviadura "S", correspondent a la letra latina S mayuscla, inicial d'o anglés Saturn.

Saturno ye una planeta chiganta, con o mesmo títol que Chupíter, Urano e Neptuno, e més precisament una chiganta gaseosa de tipo chupíter fredo como Chupíter. Con un diametro circa nueu vegatas e meya a d'a Tierra, ye principalment composato per hidrochén y helio. A masa d'ell equivale 95 vegatas a d'a Tierra e o volumen d'ell 900 ye o d'a planeta nuestra. O suyo periodo orbital ye circa 29 anyadas. Yera en o perihelio o 26 de chulio de 2003 y estará en o afelio d'ell o 17 d'abril de 2018 e dimpués en o pericheo o 27 de chunio de 2018.

Saturno poseye un sistema d'aniellos, composatos principalment per particlas de chelo e polvo. Saturno en poseye de numerosos satelites, d'os qualos cinquanta e tres se son confirmatos e nombratos. Titán ye o satelite d'ell més gran e a segunda luna més gran d'o Sistema Solar aprés Ganimedes arredol Chupíter. Titán ye més gran que Mercurio e ye a unica luna d'o Sistema Solar que poseye una atmosfera significativa.

A velocidat d'o viento sobre Saturno puet alcanzar os 1 800 kilometros per hora, una valor superior que as revelatas per Chupíter mas menor que sobre Neptuno.

Caracteristicas fisicas[editar | editar código]

Masa e dimensions[editar | editar código]

Saturno ha la forma d'un esferoide oblato: a planeta ye aplanata en os polos e botinchata en o equador. Os diametros equatorials e polars d'ell difieren aproximatament un 10% (120 536 km ta o primero, 110 449 km ta o segundo), conaeqüencia de a suya rapida rotación sobre ell mesmo e d'una composición interna extrematament fluida. As atras chigantas gaseosas d'o Sistema Solar (Chupíter, Urano e Neptuno) son igualment aplanatas, mas de traza menos marcata.

Saturno ye a segunda planeta més masiva d'o Sistema Solar, 3,3 vegatas menos que Chupíter, pero 5,5 vegatas més que Neptuno e 6,5 vegatas més que Urano. En contimparación con a Tierra, Saturno ye 95 vegatas més masiva. Estando o suyo diametro circa nueu veces més gran que o d'a Tierra, se poderban meter 760 cuerpos d'a grandaria d'ista zaguera aíntro d'o volumen ocupato per a chiganta gaseosa.

Saturno ye a unica planeta d'o Sistema Solar cuya densidat meya ye inferior a la de l'augua: 0,69 g/cm³. O que quiere dicir que si trovásenos un ocián prou gran ta contener a Saturno, íste i flotarba. Ista zifra n'amaga d'enormes disparidatz en o reparto d'a masa en o interior d'a planeta: si l'atmosfera d'ella, esencialment composata per hidrochén (o gas més lichero), ye menos denso que l'augua, o suyo nuclio en ye considerablement més.

Composición[editar | editar código]

L'alta atmosfera de Saturno ye constituita per un 93,2% d'hidrochén e un 6,7% d'helio en termins de moleclas de gas (96,5% d'hidrochén e un 6,7% d'helio en termins d'atomos). Chicotas quantidatz de metano CH4, d'etano C2H6, d'almoniaco NH3, d'acetileno C2H2 e de fosfina PH3 se son igualment detectatas. As boiras més altas son composatas de cristals d'almoniaco, mientres que as boiras més baixas semblan estar constituitas ya per hidrosulfuro d'ammonio ya per NH4SH ya per augua H2O. En relación ta l'abundancia d'elementos d'o Sol, l'atmosfera de Saturno ye sensiblement més pobre en helio.

A quantidat d'elementos més pesatos que l'helio no ye pas conoixita con precisión, pero se suposa que lurs proporcions corresponden ta l'abundancia inicial durando a formación d'o Sistema Solar. A masa total d'istos elementos s'estima en 19 a 31 vegatas a d'a Tierra, una fracción significativa estando situata en a rechión d'o nuclio de Saturno.

Estructura interna[editar | editar código]

A estructura interna ye parellana a la de Chupíter, con un nuclio rocoso de silicatos e de fierro, rodiatos per una napa d'hidrochén metalico, dimpués, d'hidrochén liquido e aprés, a la fin, d'hidrochén gaseoso. Chicotas quantidatz de chelos diversos bi estarban igualment presents. As transicions entre diferents napas estarban progresivas e a planeta no acubillarba pas una superficie propriament dita. A rechión d'o nuclio poseyerba entre 9 e 22 veces a masa d'a Tierra.

Saturno ha una temperatura interna asabelo elevata, alcanzando probablement os 12 000 K en o nuclio, y en libera, a diferencia de Chupíter, més d'enerchía que d'a que en recibe d'o Sol. A mayor parti d'ixa enerchía provién d'un efecto de compresión gravitacional (Mecanismo de Kelvin-Helmholtz), manimenos, iste efecto no ye asanz per ell solo ta explanicar a producción termica. Una explanicación proposata estarba una "plevia" de gotetas d'helio en as fundarias de Saturno, a lo liberar-bi'n de calor per fricción quan cayen en una mar d'hidrochén més lichero.

Atmosfera[editar | editar código]

Animación d'o sistema nebuloso polar hexagonal.

De traza parellana a Chupíter, l'atmosfera de Saturno s'organiza en bandas paralelas, mesmo si istas bandas son menos visibles e més amplas amán d'o equador. De feito, o sistema nebuloso de Saturno no s'alufró per a primera vez que durando as misions Voyager. Dende allora, os telescopios terrestres en han feito prou de progreso ta poder siguir l'atmosfera saturniana e as caracteristicas corrients en Chupíter (como as tronadas ovals de larga duración) se son retrobatas en Saturno. En 1990, o telescopio espacial Hubble alufró una enorme boira blanca amán d'o equador de Saturno que no yera pas present quan i pasón as sondas Voyager. En 1994, atra tronada de menor grandaria se bi alufró.

Una enorme tronada fotiata per a sonde Cassini en estiu de 2011.

A boira de 1990 ye un exemplo de gran taca blanca, un fenomén saturnián efimero que se produce circa cada trenta anyadas (ye dicir, circa cada anyada saturniana). Grans tacas blancas se son alufratas en 1876, 1903, 1933 e 1960. Si a periodicidat se i mantién, atra tempesta deberba producir-se enta 2020.

En as primeras imáchens transmititas per a sonda Cassini, l'atmosfera d'o hemisferio norte apareix azul, de traza parellana a la d'Urano. Ista color ye probablement causata per a esparricada de Rayleigh.

A imachinería infrarroya ha amostrato que Saturno poseye un vortice polar calient, o unico fenomén d'ista mena conoixito en o Sistema Solar.

Un sistema ondulatorio hexagonal existe arredol d'o polo norte, enta 78º de latitut. Íste estió observato per primera vez entre que i passaban as sondas Voyager. Os cantos d'o hexagono miden circa 13 800 km. A estructura chira sobre ella mesma con un periodo de 10 h 39 min 24 s. O sistema no acore pas en lonchitut como as atras estructuras nebulosas de l'atmosfera veyible. O suyo orichen no ye pas conoixito. A mayor parti d'os astronomos pareixen pensar que se tracta d'un conchunto d'ondas estacionarias. Entre as atras teorías, poderba tractar-se d'una mena desconoixita d'aurora polar. Bellas formas poligonals se son reproducitas eno interior de pozals de fluidos en rotación.

As imáchens presas per o Telescopio Espacial Hubble indican a presencia en o polo sud d'una corrient a galet, pero no d'un vortice polar u d'un sistema hexagonal analochico. Manimenos, a NASA sinyaló en noviembre de 2006 que a Cassini bi heba alufrata una tempesta analoga a un huracán, estacionata en o polo sud e que poseyeba un uello platerament definito. Se tracta d'o unico uello nunca observato sobre atro planeta treito d'a Tierra.

Dende 2004 a 2009, a sonda Cassini pudo igualment alufrar a formación, o desembolique, e a fin de nueu violentas tronadas. As tronadas de Saturno son particularment largas. Una tronada duró dende noviembre de 2007 a chulio de 2008. De feito, una muito violenta tronada escomencipió en chinero de 2009 e duró més de ueito meses. Ístas pueden estendillar-sen sobre més de 3 000 km de diametro arredol d'a rechión clamata "Callizo d'as Tempestas" situata a 35º a o sud de l'equador. As descargas electricas provocatas per as tronadas de Saturno n'emiten d'ondas de radio diez mil vegatas fuertes que as d'as tronadas terrestres.

Magnetosfera[editar | editar código]

O campo magnetico de Saturno ye més feble que o de Chupíter (pero sindembargo més intenso que o d'a Tierra) e a magnetosfera d'ell.

Rotación[editar | editar código]

Patindo l'atmosfera de Saturno una rotación diferencial, asabelos sistemas se i son definitos, con periodos de rotación proprios (un caso parellán a o de Chupíter):

  • O primer sistema a un periodo de 10 h 14 min 00 s e pertoca a la zona equatorial, que s'espandilla entre o canto norte d'o cinturón equatorial meridional e o canto sud d'o cinturón equatorial boreal.
  • O segundo sistema pertoca a totas as atras latitutz e poseye un periodo de 10 h 39 min 24 s.
  • O tercer sistema, alazetato sobre a rotación d'as emisions de radio de Saturno, poseye un periodo de 10 h 39 min 22,3 s.

Iste zaguer sistema, midito quan i pasón as sondas Voyager, yera cheneralment o emplegato ta parlar de a rotación d'a planeta. Manimenos, a sonda Cassini midió que o periodo de rotación de radio se yera licherament augmentato, alcanzando 10 h 45 min 45 s (± 36 s). A causa exacta d'o cambeo no se conoixe pas.

En marzo de 2007, s'anunció que a rotación d'as emisions de radio no s'explanicaba per a rotación d'a planeta, sino que ye causata per os movimientos de convección d'o disco de plama que embolica Saturno, os quals son independients d'a rotación. As variacions de periodo poderban estar causatas per guéisers d'a luna Encelado. A vapor d'augua mesa en a orbita de Saturno se cargarba electricament e influirba sobre o campo magnetico d'a planeta, ranzoniando a suya rotación en relación con a de Saturno. Si isto se verifica, no se conoixe garra metodo fiable ta determinar o periodo de rotación real d'o nuclio de Saturno.

Temperatura[editar | editar código]

Data a suya distancia d'o Sol, Saturno ye una planeta muito freda en a superficie: a temperatura maxima d'ell ye de 134 K (-139ºC), a temperatura meya d'ell alcanza 93 K (-180 ºC) e a suya temperatura minima ye de l'orden de 72 K (-201 ºC).

Aniellos planetarios[editar | editar código]

Os aniellos de Saturno en o tocant a las orbitas de beluns d'os suyos satelites.

Saturno ye reconoixible per os aniellos d'ell que lo rodían. Ells son constituitos per rocas e chelo. Os aniellos de Saturno son un d'os espectaclos més extraordinarios d'o Sistema Solar e constituyen a caracteristica principal d'a planeta Saturno. A diferencia d'os d'atras chigantas gaseosas, son extrematament brilants (con un albedo de 0,2 a 0,6) e pueden estar veyitos dende a Tierra con l'aduya d'uns simplos prismaticos.

Bi reina una sobatida permanent: olas, topetadas e acabaladuras de materias.

Caracteristicas d'os aniellos e divisions de Saturno
Nombre Radio interno Radio externo Amplaria
(km)
Gordaria
(m)
km RS km RS
Aniello D 66 900 1,110 74 510 1,236 7610  ?
División de Guérin 74 510 1,236 74 658 1,239 148
Aniello C 74 658 1,239 92 000 1,527 17 342 5
Aniello B 92 000 1,527 117 580 1,951 25 580 5-10
División de Cassini 117 500 1,95 122 200 2,03 4700
Aniello A 122 170 2,027 136 775 2,269 14 605 20-40
División d'Encke 133 589 2,216 325
División de Keeler 136 530 2,265 35
R/2004 S 1 137 630 2,284  ?  ?
R/2004 S 2 138 900 2,305  ?  ?
Aniello F 140 180 2,326 30-500  ?
Aniello G 170 000 2,82 175 000 2,90 5000 1x105
Aniello E 181 000 3 483 000 8 302 000 11x107

Satelites naturals[editar | editar código]

Un montache de Saturno e as principals lunas d'ell (Dione, Tetis, Mimas, Encelado, Rea e Titán; no s'amostra Chapeto). Ista famosa imachen se creyó a partir de fotografías presas en noviembre de 1980 per a sonda Voyager 1.

Saturno ha a o menos 150 lunas e lunetas,53 d'as qualas han nombre formals. Titán, o més gran, abraca més d'o 90% d'a masa en orbita arredol de Saturno, incluyitos-bi os aniellos. A segunda luna més gran de Saturno, Rea, puede que tienga un tenue sistema d'aniellos proprio, chunto con una tenua atmosfera.

Posible excomencipio d'una nueva luna de Saturno (imachen presa per a sonda Cassini o 15 d'abril de 2013).

Muitas d'as lunas son chicotas: 34 ha un diametro de menos de 10 km e atras 14 lo tienen d'entre 10 e 50 km. Tradicionalment, a mayoría d'as lunas de Saturno se son nombratas a partir d'os Titans d'a Mitolochía griega. Titán ye o unico satelite en o Sistema Solar con una atmosfera important, en a quala acayece una complexa quimica organica. Ye l'unico satelite con lacos d'hidrocarburos.

O 6 de chunio de 2013, scientíficos d'o IAA-CSIC informón d'a detección d'hidrocarburos aromaticos policiclicos en l'atmosfera superior de Titán, un posible precursor ta la vida. O 23 de chunio de 2014, a NASA aseguró aber una buena preba de que o nitrochén de l'atmosfera de Titán veniban de materials d'a Boira d'Oort, asociata con os cometas, e no de materials que formó Saturno en tiempos més antigos.

A luna saturniana Encelado, que sembla parellano en a suya composición quimica a os cometas, ye estata veyita a ormino como un habitat potencial ta la vida microbiana. Entre as rebas d'ista posibilidat son as particlas ricas en sal d'o satelite que tienen una composición similar a las de l'ocián que indican que a mayoría d'o chelo d'Encelado auchato viene d'a evaporación d'augua salata liquida.

En abril de 2014, scientíficos d'a NASA informón de l'escomencipio d'una nueva luna, aíntro de l'Aniello A, que estió fotiata per a Cassini o 15 d'Abril de 2013.

Cronolochía[editar | editar código]

Alufradas pretelescopicas[editar | editar código]

Saturno ye a més luenga d'entre as cinco planetas veyibles a uello espullato de nueit, estando alufradas atestigatas dende a prehistoria.

Alufradas telescopicas terrestres[editar | editar código]

En 1610, Galileo Galilei, endrezando o suyo telescopio enta Saturno, bi alufró os aniellos pero no replecó o que i veyeba, describindo que a planeta aberba "orellas". En 1612, a o pasar a Tierra per o plan d'os aniellos, ístos disparixión. En 1613, reaparixión sin que Galileo podese proposar una hipotesi sobre o que bi alufraba.

En 1655, Christian Huygens descubre un astro amán de Saturno que estará nombrato més tardi Titán.

En 1656, Christian Huygens, utilizando un telescopio muito més potent, repleca que a planeta ye rodiata en realidat per un aniello, que ell piensa que ye solido.

En 1675, Giovanni Cassini determina que l'aniello se compone de asabelos chicotz aniellos, trestallatos per divisions; a més gran d'entre elles se clamará més tardi a división de Cassini.

En 1859, James Clerk Maxwell demostró que os aniellos no pueden estar solidos. Proposó a hipotesi de que son constituitos per un gran numero de chicotas particlas, totas orbitando arredol de Saturno independientment. A teoría de Maxwell estió prebata correcta en 1895 per estudeos espectroscopicos menatos per James Edward Keeler en l'Observatorio Lick.

Sondas espacials[editar | editar código]

Sobrevuelos[editar | editar código]

Saturno veyito per a Voyager 2.

En o primer quarto d'o sieglo XX, Saturno ye estato visitato per asabelas sondas espacials: Pioneer 11 en 1979, Voyager 1 en 1980 e Voyager 2 en 1981.

A Pioneer 11 pasó a 22 000 km d'as boiras de Saturno en setiembre de 1979. A sonda en prenió de fotografías en baixa resolución d'a planeta e de beluns d'os suyos satelites, as qualas no yeran asanz buenas ta distinguir as caracteristicas de lur superficie. Ísta estudió o espardimiento d'os aniellos, descubrindo l'aniello F e o feito de que as divisions no son pas vueitas de materials. A Pioneer 11 mesuró igualment a temperatura de Titán.

En noviembre de 1980, a Voyager 1 visitó o sistema saturnián. A sonda ninvió as primeras imáchens en alta resolución d'a planeta, d'os suyos aniellos e d'os suyos satelites. A superficie d'asabelas lunas estión veyitas per primera vegata. A Voyager 1 efectuó un sobrevuelo sobre Titán, augmentando os conoiximientos sobre l'atmosfera d'ista luna. Sindembargo, a sonda prebó igualment que ista atmosfera yera emprenyable ta las largarias d'onda d'a luz veyible. O sobrevuelo auchó a sonda difuera d'o plan d'o Sistema Solar.

En agosto de 1980, a Voyager 2 contina l'estudio de Saturno. Ella en prenió més de grans plans d'as lunas e n'adoció de prebas sobre a evolución de l'atmosfera e d'os aniellos. Desgraciatament, durando o sobrevuelo, a plataforma d'a camara orientable remanió entrascata durando dos días e bellas fotografías no pudon prener-sen seguntes l'anglo preveyito. A gravedat de Saturno estió emplegata ta endrezar a sonda enta Urano que, a la suya vez, la endrezarba ente Neptuno.

As sondas i descobrión e confirmón muitos satelites orbitando amán u aíntro d'os aniellos de Saturno. Ellas descobrión igualment a división de Maxwell e a división de Keeler.

Resumen d'os sobrevuelos
Sonda Calendata Distancia (km)
Pioneer 11 1 de setiembre de 1979 21 000
Voyager 1 12 de noviembre de 1980 124 000
Voyager 2 25 d'agosto de 1981 161 000

Cassini[editar | editar código]

Saturno eclixando o sol, veyito per la sonda Cassini.

A sonda Cassini-Huygens se'n metió en orbita arredol de Saturno o 1 de chulio de 2004 ta estudiar o sistema saturnián, con un ficacio particular per Titán. En chunio de 2004, ísta efectuó un sobrevuelo per Febe.

L'orbitador realiza dos sobrevuelos per Titán e arrulla o 25 d'aviento o modulo aterrizador Huygens. Íste s'aposentó sobre Titán o 14 de chinero de 2005, transmitindo un flumen de fotografías durando a decorrida e aprés l'aterrizache d'ell. Mentres l'anyo 2005, Cassini efectuó muitos atros sobrevuelos per Titán e atros satelites.

O 10 de marzo de 2006, a NASA voció que Cassini metió en evidencia en Encelado depositos d'augua liquida ascapando-se a traviés de guéisers.

O 20 de setiembre de 2006 a Cassini fotió un aniello planetario no encara descobierto, difuera d'os aniellos principals e situato en o interior d'os aniellos E e G.

En chulio de 2006, a Cassini detectó a primera preba de lacos d'hidrocarburos amán d'o polo norte de Titán, o que se confirmará en chinero de 2007, nuevas imáchens evidencian mars d'hidrocarburos, habendo a més gran d'ells a grandaria d'a Mar Caspia.

A misión d'a sonda deberba en princicio rematar en 2008, aprés de 74 arredol de Saturno, car pendeba d'a reserva de carburant necesario ta modular cada orbita; a principios de 2008, maguer, a la veyita de reservas agún existents, ella se prolongó dos anyadas.

En abril de 2013, a Cassini en grabó d'imáchens d'un vasto huracán golpeando o polo norte de Saturno cuyo uello, de 2 000 kilometros de diametro, ye 20 vegatas més gran que os d'os huracans terrestres, con vientos superiors a 530 km/h. Puet que siga astí dende muitas anyatas.

Cultura[editar | editar código]

"Saturno, o portador d'a viellera" ye o 5º movimiento d'a obra ta gran orquestra As Planetas, composata y escrita per Gustav Holst entre 1914 et 1916.

Saturno ye o puesto a on os pantasmas d'a pelicla Bitelchús (1988) plegón quan eixen d'a casa d'ells. Iste puesto paquizo yera poblato per cucos d'arena chigantescos.

Mencions a Saturno en fuents aragonesas[editar | editar código]

En o "Libro del Trasoro" dicen:

Por que Saturno qui es la mal alta de todas, e es cruel e sanyosa e de fria natura, va por todos los xij signos en vn anyo e xiij dias. E sabet que a la fin de aquesti tiempo no reuiene ella pas en vn logar e en el punto do ella es moujda, ante torna en el otro signo apres

En o "Libro d'as Marabillas d'o Mundo" dicen:

Car jndes son de tal man(er)a q(ue) eillos no sallen point fu(er)a de lur t(ier)ra / Et por esto ay grant m(u)ltitud de gentes / Car eillos son son point mudables por q(ue) eillos son en(e)l p(r)im(er) cljmat q(u)i es de sat(ur)no / Et sat(ur)no es tardio & poco Mudable / Car eill esta a faz(er) su torno por los .xij. signos xxx aynnos & la luna passa todos los .xij. signos en vn mes / Et por q(u)anto Sat(ur)no es dassi tardio moujmje(n)to por esto las gentes de su climat [^han] natura & volu(n)tat que eillos no se q(u)ieren point mouu(er) /


O Sistema
Solar
Solar System XXVII.png
Planetas · Nanas Sol · Mercurio · Venus · Tierra · Marte · Ceres · Chupiter · Saturno · Urano · Neptuno · Plutón · Eris