Benás

Benás
Municipio d'Aragón
Carrera de Benás.
Entidat  • País  • Provincia  • Comarca	Municipio Aragón  Uesca Ribagorza
Superficie	233,3 km²
Población  • Total	1,312 hab. (2005)
Altaria	1.138 m.
Distancia  • 143 km	enta Uesca
Codigo postal	22440
Parroquial  • Diocesi  •Arciprestato	Bp. de Balbastro-Monzón Ribagorza
Ríos	Esera
Coordenatas	42°36’14’’N 0°31’48’’E
Benás Situación de Benás en Aragón

Esta fuella ye escrita en benasqués.

Benás (a'l s. XI Benasco; Benasque en castellano; Benasc en catalán) ye un municipio de la provincia de Uesca (Espanya), que fa parti de la comarca de la Ribagorza. Ye situau a 1140 metros, al norte de la vall homonima, als Pirineus centrals, a 143 km de distancia de la capital provincial en dirección noreste. Amés de la vila de Benás, el municipio conta dan dos pedanías que se dicen Ansils y Sarllé.

Orichen d'el toponimo

Dende la fin del sieglo X apareix coma Benascho u Benasco, amés del chentilicio benascutano. La suya etimolochía no ye cllara. Al sieglo XIII se pierde la vocal zaguera y se cheneraliza al escripto la forma Benasch. La castellanización de la lluenga escrita va ocasiona que se reconstruise la vocal enta que la parola no terminase en oclusiva, y per aixó dende 1550 només se suele documentar Benasque. Al parlache popular de la vila se va mantenir la evolución autoctona sinse la oclusiva, Benás, hue habitual al dialecto del municipio y a la escriptura de tot l'aragonés, encara que a quasi totz els llugars de la redolada només coneixen la forma castellana.

A la Edat Micha, Benás només donaba el nom de la metat septentrional de la vall, y se feba servir la expresión "vall de Sos" u "vallis Sositana" enta'l conchunto. La creación d'un Chusticia enta tota la vall, que la suya seu yera a Benás, als zaguers ans del sieglo XV, va fer que chino chano s'expandise la locución "vall de Benás" enta tot el territorio.

Parla

Ta más detalles, veyer l'articlo aragonés benasquésveyer os articlos [[{{{2}}}]] y [[{{{3}}}]]veyer os articlos [[{{{4}}}]], [[{{{5}}}]] y [[{{{6}}}]]veyer os articlos [[{{{7}}}]], [[{{{8}}}]], [[{{{9}}}]] y [[{{{10}}}]].

A Benás se ragona l'aragonés benasqués, tamién conoixeu como patués y adintro de l'aragonés benasqués la parla local de Benás ye en la zona A chunto con la parla d'Ansils, Grist y Saúnc.

Demografía

Evolución demografica

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 - - 1.312 - - - - - -

2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 - - - - - - - - - -

1990- : población de dreito. Fuent: Intercensal en l'INE, Series de población en l'INE y Relación d'unidatz poblacionals en l'INE.

Administración

Reparto de concellers

Eleccions municipals
Partito	1979	1983	1987	1991	1995	1999	2003	2007	2011
Partido Aragonés	-	-	-	1	1	1	4	6	4
Partido Popular	-	6	4	6	6	6	3	1	4
Partido de los Socialistas de Aragón	1	1	2	1	2	2	2	3	2
Izquierda Unida	-	-	-	-	-	-	-	1	1
Independients	3	-	-	1	-	-	0	-	-
Centro Democrático y Social	-	-	1	-	-	-	-	-	-
Total	4	7	7	9	9	9	9	11	11

Alcaldes

Lista d'alcaldes

Lechislatura	Nombre	Partito politico
1979–1983
1983–1987
1987–1991
1991–1995
1995–1999
1999–2003
2003–2007
2007–2011
2011–2015	María Luz Gabás Ariño	Partido Popular

Sitis d'interés

Illesias

Ilesia de Santa María de Benás

• Illesia de Santa María de Benás, una illesia que se documenta dende el sieglo XI, encara que el edificio actual data d'una epoca molto més tardana (talment de'l sieglo XIII), dentro d'un estilo romanico dan bellas influencias goticas. Als peus se va adherir una capiella plenament gotica dan vuelta d'ariesta (ca. 1400). A la Guerra de Succesión espanyola l'absis de la illesia va ser parcialment destruiu, el qual se va refer, transformand-hue en un crucero dan cupula al mich. Un foc va destruir quasi tot el suyo mobiliario en 1925.
• Illesia de Sant Martín. Documentada al sieglo XI, va estar la segunda parroquia de Benás dica la suya destrucción a la Guerra de Succesión espanyola. Del suyo recuerdo només quedaba la partida de Santmartí y la troballa de uesos al viello fosal, pero las excavacions arqueolochicas han recuperau la pllanta d'un templo romanico dan absis semicircular y crucero.

Edificios civils

Torre de los Infanzones

• Palacio d'els condes de Ribagorza (casa Regatillo). Edificio del Renaiximiento feto enta residencia estival dels condes de Ribagorza, del qual hue només se conservan elementos d'interés a la frontera occidental. A las finestras del primer nivel se veden els posiblles retratos del conde Martín d'Aragón y la suya dona.
• Casa Juste. Feta a la segunda metat de la setzena centuria com a residencia d'una familia infanzona, conserva tota la suya estructura. Bells aspectos anacronicos, coma la torre almenada y el matacán sobre la puerta, recordan l'alacet medieval y arcaico de la ideolochía d'isto grupo social.
• Casa Faure. Residencia de la familia Ferraz, situada a la pllaza de l'Achuntament. A epoca moderna le van adchuntar una torre al costau meridional dan un costerut llinau de llosas d'inspiración francesa.
• El Castiello. Se va manar fer a Tiburzio Spanochi en 1592 sobre una torre més antiga. Se va espaldar en 1858 y hue només quede el nom del mont del Castiello, l'alchub, l'alacet de la torre y bellas trazas de la pllanta del enclletau.
• Els Espitals de Benás. Al pllan de l'Hespital igu'era el Hespital enta'ls viachers que anaban pe'l puerto enta'l Commenge u enta Aragón. El primero se va fer antis de 1200 dichós del puerto de Gorgutas, y teniba una capiella romanica (hue se conservan els edificios enrunats dichós del cap de la A-139). Quan se va ubrir el puerto de Benás se va fer un nuevo espital al costau del camino, pero una llitarrada hu va espaldar al sieglo XIX. El Espital actual se va construir a la fin del siglo XIX a un puesto menys expuesto, y s'ha restaurau enta funcions turisticas. I hei un museu dan tota la suya historia.

Altras

• Forau d'Aiguallut.

Fenomeno karstico a'l qual las aiguas procedents de las conchestras de l'Aneto se colan al fond d'un gran forau, apareixend pels cllamats Uells de Joeu, a la Vall d'Arán, que aportan la parti més important de'l suyo caudal al riu de la Garona.

• Ibons de Vatisielles.

Presonalidatz naixitas de Benás

• Categoría:Naixitos de Benás

Fiestas

• Sant Pedro el 29 de chunio a Ansils.
• Sant Marsal el 30 de chunio a Benàs.
• Sant Llorens el 10 d'agosto a Sarllé.

Vinclos externos

• Se veigan as imáchens de Commons sobre Benás.
• (es) CAI Aragón-Benás.
• (es) Rutas y excursions en Benás

Referencias

Lugars d'o municipio de Benás
Ansils | Benás | Sarllé