Benavarri
| Benavarri | |||
|---|---|---|---|
| Municipio d'Aragón | |||
|
|
|||
|
Benavarri |
|||
| Entidat • País • Provincia • Comarca |
Municipio Ribagorza |
||
| Superficie | 157,14 km² | ||
| Población • Total |
1 215 hab. (2012) |
||
| Altaria | 788 m. | ||
| Distancia • 105 km |
enta Uesca |
||
| Codigo postal | 22580 | ||
| Patrons | Sant Medardo | ||
| Parroquial • Diocesi •Arciprestato |
Bp. de Balbastro-Monzón Cinca Meya |
||
| Ríos | Esera y Caixigar | ||
| Coordenatas | 42° 6’ 0’’N 0°28’48’’E | ||
| www.Benabarre.es | |||
Benavarri (Benavarri en catalán, Benabarre en castellán) ye una villa y municipio d'Aragón situata en a comarca d'a Ribagorza, provincia de Uesca y partito chudicial de Balbastro. Ye a capital historico-cultural d'a comarca de Ribagorza y l'antigua capital d'o condato de Ribagorza.
A suya población ye de 1.177 habitants (2010), en una superficie de 157,14 km², con una densidat de población de 7,49 hab/km².
Contenius |
Cheografía [editar]
Benabarri ye situato a 788 metros d'altaria sobre o ran d'a mar, a una distancia de 105 km d'a ciudat de Uesca, a capital d'a suya provincia. Bi ha dos lacunas d'orichen karstico, y i discurren os ríos Esera y Caixigar.
Historia [editar]
Seguntes Agustín Ubieto Arteta, a primera cita d'o lugar ye en 1035, documentada en a obra d'Eduardo Ibarra y Rodríguez Documentos correspondientes al reinado de Ramiro I (1034-1063) (en Colección de documentos para el estudio de la Historia de Aragón, I, Zaragoza, 1904), y cita as formas Benavarre, Benauar, Benabar, Banabar, Benauarre, Benabarri, Benavar, Bennavar, Banavarre, Bonabarre y Beneuar.[1]
Demografía [editar]
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| 1717-1981: población de feito; 1990- : población de dreito. Fuent: Intercensal en l'INE, Series de población en l'INE y Relación d'unidatz poblacionals en l'INE. |
||||||||||||||||||
Administración [editar]
Reparto de concellers [editar]
|
|
|||||||||
| Partito | 1979 | 1983 | 1987 | 1991 | 1995 | 1999 | 2003 | 2007 | 2011 |
| Partido de los Socialistas de Aragón | 3 | 6 | 5 | ||||||
| Chunta Aragonesista | 3 | 1 | 1 | ||||||
| Partido Popular | 0 | 2 | 3 | ||||||
| Partido Aragonés | 3 | 0 | 0 | ||||||
| Total | 9 | 9 | 9 | ||||||
Alcaldes [editar]
| Lechislatura | Nombre | Partito politico |
|---|---|---|
| 1979–1980 | Luis Almuzara | Independients |
| 1980–1983 | José Antonio Ballarín | Independients |
| 1983–1987 | Manuel Jaraiz | Partido de los Socialistas de Aragón |
| 1987–1991 | Manuel Jaraiz | Partido de los Socialistas de Aragón |
| 1991–1995 | Manuel Jaraiz | Partido de los Socialistas de Aragón |
| 1995–1999 | Manuel Jaraiz | Partido de los Socialistas de Aragón |
| 1999–2003 | Antonio Cosialls Pueyo | Partido Aragonés |
| 2003–2007 | Alfredo Sancho Guardia | Partido de los Socialistas de Aragón |
| 2007–2011 | Alfredo Sancho Guardia | Partido de los Socialistas de Aragón |
| 2011–2015 | Alfredo Sancho Guardia | Partido de los Socialistas de Aragón |
Molimentos [editar]
- Castiello de Benavarri, un castiello d'os sieglos X-XI, encara que muit reconstruyito, con una ilesia en estilo gotico dedicata a Santa María, construyita dencima d'una anterior ilesia romanica. O castiello estió a capital d'o condato de Ribagorza.
- Ilesia de Nuestra Sinyora de Valdeflors, construyita en o sieglo XIX. Ye d'estilo neoclasico y estió dedicata en primeras a Sant Miguel Arcánchel. Ta construir-la, se va desfer a ilesia d'o castiello dedicata a Santa María, d'a que se van aproveitar as piedras picatas. En o suyo chicot museu i destaca un retablo d'o sieglo XV de Pere García de Benavarri.
- Ermita de Sant Medardo.
- Nevero, con 12 metros de fondura.
Fiestas [editar]
- 8 de chunio, Sant Medardo. Iste diya se representa la tradicional Pastorada y se fa o "Ball dels palitrocs".
Localidatz achirmanatas [editar]
Vinclos externos [editar]
Se veigan as imáchens de Commons sobre Benavarri.- (es) Pachina web oficial municipal de Benavarri.
- (es) Benavarri en CAI-Aragón.
- (es) O castiello de Benavarri en www.Castillos.net.
- (ca) La Pastorada de Benavarri.
Referencias [editar]
- ↑ (es) Ubieto Arteta, Agustín: Toponimia aragonesa medieval, Valencia, 1972.
| Lugars d'o municipio de Benavarri | |
|---|---|
| Aler | Benavarri | Caladrons | Castilló del Plá | Entenza | Estanya | Pilzán | Purroi de la Solana | Siscá |
|
|
|
|---|---|
| Arén de Noguera | Benavarri | Benás | Beranui | Bisagorri | Bonansa | Campo | Capella | Castigaleu | Castilló de Sos | Chía | Estupinyán | La Foradada d'el Toscar | Graus | Isabana | Llascuarre | Monesma y Caixigar | Montanui | Las Pauls | Perarruga | La Puebla de Castro | Puent de Montanyana | Santa Llestra y Sant Quílez | Saúnc | Secastiella | Seira | Sesué | Sopeira | Tolva | Torlarribera | Val de Bardaixí | Val de Lierp | Viacamp i Lliterà | Vilanova | |