Sesué

	Sesué
	Municipio d'Aragón
	; Ilesia de Sant Andreu
Entidat; • País; • Provincia; • Comarca	Municipio; Aragón; Uesca; Ribagorza
Partiu chudicial	Boltanya
Superficie	5,56 km²
Población; • Total	; 126 hab. (2013)
Altaria; • Meyana	; 1.050 m.
Distancia; • 133 km	; enta Uesca
Alcalde	José Félix Demur Delmás
Codigo postal	22467
Parroquial; • Diocesi; • Arcipestrau; • Parroquia	; Balbastro-Monzón; Sobrarbe-Ribagorza; Sant Chinés
Coordenadas	42°35’ 4’’N 0°28’18’’E
	Sesué Sesué en Aragón
	Web oficial

Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.

Ista fuella ye escrita en benasqués.

Sesué ye un munisipi de la provinsia de Uesca.^[1] La poblasión ye de 138 habitants (una setentena en Sesué, la resta en Sos) que dan una superfisie de 5,56 km² fan una densidat de 24,82 hab/km².

Cheografía[editar | modificar o codigo]

Sesué se troba a 1050 metros d'altaria, dintro de la vall de Benás, a'l costau d'el río Esera, a una pllaneta chiqueta a la ribera este d'el río per debant de Vilanova y dichós d'Erisué. La vall tene tamé altros intreses paisachisticos coma'l Parque Natural de Pocez-Maladeta (a poquets kilometros t'alto) y el masiso de la Maladeta dan l'Aneto que se'n destaca coma'l punto mes alto de tot el Pireneu.

Sesué se troba a la baixant de l'ampriú de Sarller enta l'Esera, a la ombra de la Punta d'el Gallinero (2728 m) y el Pico de Sarller (2406 m), a la mesma montanya agon se troban las pistas d'esquí de Sarller. Dista 6 km de Castillón (diresión sud), y enta'l norte 5 km de Saúnc, 7 km de Grist y 12 km de la vila de Benás.

Parla[editar | modificar o codigo]

Ta más detalles, veyer l'articlo Aragonés benasquésveyer os articlos [[{{{2}}}]] y [[{{{3}}}]]veyer os articlos [[{{{4}}}]], [[{{{5}}}]] y [[{{{6}}}]]veyer os articlos [[{{{7}}}]], [[{{{8}}}]], [[{{{9}}}]] y [[{{{10}}}]].

Sesué se troba, igual que Vilanova, a la sona de transisión lingüistica entre el parlar benasqués septentrional (pllurals femeninos dan -es) y el benasqués meridional (pllurals femeninos dan -as) u coma se ragona popularment a la vall y dan molto sentiu de l'humor, el patués nebat d'el bocatoba.

Seguntes José Antonio Saura Rami la parla d'els lugars de Sesué, Vilanova, Sos, Erisué, Ramastué, Arasán, Llire, Urmella, Bisagorri, Renanué, Gabás, Castillón de Sos, El Ru y Chía fan part de la zona B de l'aragonés benasqués, con pllurals femeninos en -as.

Toponimia[editar | modificar o codigo]

El nombre Sesué ye un d'els numbrosos casos a'ls Pireneus de toponimos dan terminasión en -ué que indica pertenensia a bel personache. En este caso, pode estar que tenise relasión dan l'antroponimo Sissus que s'asosia dan la cultura d'els antigos galos, pos s'ha trobau documentau tamé a inscripsions de puestos agon istes habitaben.

Nucli urbano[editar | modificar o codigo]

El llugar de Sesué tene bels casaches fetos dan l'estilo tradisional d'ista parte d'el Pireneu y la Ribagorsa.

El nucli, molto chicot de primeras, s'heba dedicau tradisionalment a la produsión de came coma moltos d'altros tamé a'ls Pireneus enteros. Esto ye perque las pllobedas i caien mes a sobén que a la terra pllana y alavets se fa mes fásil de cultivar-lo. El came ("canyimo" en aragonés cheneral) yera una materia primera ta moltos testils populars (sierros y estamenyas) y s'empllegaba moltismo per eixemplo ta fer-ne éls sacs, pero tamé treballau mes fino, ta fer-ne ropa y calsers. Moltas personas que pasan d'éls 50 ans d'edat a'l Pireneu encara recordan que van empllegar llinsuels y camisas d'este material cuan yeran chicots.

Las casas de Sesué que se van dedicar a'l came en aquellos ans van estar Casa Chinés, Casa Antón y Casa Manolet, dan la casa d'el ferrero (a toz éls llugars n'heba d'haber uno) que yera Casa Caseta.

En l'an 1930 van comprar el molino de Sesué d'entre éls vesinos d'el llugar, y alavez se feba molre el sereal de Sesué y tamé d'altros llugars de la redolada (per fer-hu-ie se les feba pagar). Sesué va creixer con Casa Vitorina y Casa Manolo per ixes tems. Els moliners diu que ban estar chent d'el llugar unas vegadas, pero d'altras hu van estar personas venidas de fora que se i van quedar a viure.

En éls ans seixanta se va construir el pont en mont d'el río Esera que ba permetre que i arribese la carretera enta'l llugar (antes se pasaba per una palanca que marchaba dan cada riada). El pont, feto per la contratista OCISA, ha quedau singularment dan ixe nombre ta els poblladors de Sesué: "el pont de la Ocisa". En l'an 1960 se va achustar tamé el negosio de la cantera de mármol a la llena de Castellaso dan els catalans Latorre y Moles, que va rematar dan un chudisi perque no les pagaban l'arriendo a'ls vesins per ben achustau que estase y la molta fayena que les heba costau a estes acllarir la propiedat d'el mont agon s'anaba a fer la obra. 1960 va estar tamé l'an que se i va conseguir portar l'aigua corrent asta las casas de Sesué, obra feta pe'ls vesinos y el sinyor Leonardo, de Castilló.

Éls bestiars que antes se teneban a las cuadras y bordas de las casas enguán s'han anau posán en granchas afora d'el llugar. Ara, las vacas que i hei son el bestiar prensipal, coma en tota la vall de Benás. L'arribada d'el turismo a'ls saguers ans ha feto que se i heigan construiu moltas casas nuevas, espandín-se el nucli de Sesué molto mes de l'espasio que antes ocupaba.

Las casas que i quedan ara a Sesué son: Antón, Beltrán, Caseta, Gaspar, Guil, Manolet, Marquet, Ribera, Pascualet, Pey y Visenta.

Demografía[editar | modificar o codigo]

Evolución demografica

1992	1994	1996	1997	1998	1999	2000	2001	2002
-	-	-	-	123	130	119	128	138

2003	2004	2005	2006	2007	2008	2009	2010	2011
131	130	124	125	116	119	121	127	131

2012	2013	2014	2015	2016	2017	2018	2019	2020
127	121	116	119	103	126	127	122	122

2021	2022	2023	2024	2025	2026	2027	2028	-
123	128	-	-	-	-	-	-	-

1990- : población de dreito.
Fuent: Intercensal en l'INE, Series de población en l'INE y Relación d'unidatz poblacionals en l'INE.

Administración[editar | modificar o codigo]

Reparto de concellers[editar | modificar o codigo]

Eleccions municipals^[2]
Partiu	1979	1983	1987	1991	1995	1999	2003	2007	2011	2015	2019
Partido de los Socialistas de Aragón	-	1	1	1	1	0	4	5	5	5	5
Partido Popular	-	4	-	0	-	5	1	0	0	0	0
Independients	5^[3]	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-
Total	5	5	5	5	5	5	5	5	5	5	5

Alcaldes[editar | modificar o codigo]

Lista d'alcaldes
Lechislatura	Nombre	Partiu politico
1979–1983
1983–1987
1987–1991
1991–1995
1995–1999
1999–2003
2003–2007
2007–2011
2011–2015	José Félix Demur Delmás	Partido de los Socialistas de Aragón
2015–2019
2019–2023
2023–2027	Carlos Gaspar Mora Cid ^[4]	PSOE