Sesué

De Biquipedia

Sesué
{{{imachen}}}
Comunidat autonoma	Aragón
Probinzia	Uesca
Redolada	Ribagorza
Codigo postal	22467
Superfizie	5,56 km²
Altaria	1.050 m.
Distanzia	133 km enta Uesca
Poblazión	138 ab. (2005)
Chentilizio	{{{chentilizio}}}
Ríos	{{{ríos}}}
Pachina web	{{{web}}}

Esta fuella ye escrita en benasqués.

Sesué ye un munisipi de la probinsia de Uesca. La poblasión ye de 138 abitants (una setentena en Sesué, la resta en Sos) que dan una superfisie de 5,56 km² fan una densidat de 24,82 ab/km².

Contenius 1 Cheografía 2 Toponimia 3 Nucli urbano 4 Moniments 5 Fiestas 6 Enrastres esternos

[editar] Cheografía

Sesué se troba á 1050 metros d'altaria, dintro de la ball de Benás, á'l costau d'el río Esera, á una pllaneta chiqueta á la ribera este d'el río per debant de Bilanoba e dichós d'Erisué. La ball tene tamé altros intreses paisachisticos coma'l Parque Natural de Posets-Maladeta (á poquets quilometros t'alto) e el masiso de la Maladeta dan l'Aneto que se'n destaca coma'l punto més alto de tot el Perineu.

Sesué se troba á la baixant de l'ampriú de Sarller enta l'Esera, á la ombra de la Punta d'el Gallinero (2728 m) e el Pico de Sarller (2406 m), á la mesma montaña agon se troban las pistas d'esquí de Sarller. Dista 6 km de Castillón (diresión sur), e enta'l norte 5 km de Saúnc, 7 km de Grist e 12 km de la bila de Benás.

Sesué se troba, igual que Bilanoba, á la sona de transisión lingüistica entre el parlar benasqués septentrional (pllurals femeninos dan -es) e el benasqués meridional (pllurals femeninos dan -as) u coma se ragona popularment á la ball e dan molto sentiu de l'umor, el patués nebat d'el bocatoba.

[editar] Toponimia

El nombre Sesué ye un d'els numbrosos casos á'ls Perineus de toponimos dan terminasión en -ué que indica pertenensia á bell personache. En este caso, pode estar que tenise relasión dan l'antroponimo Sissus que s'asosia dan la cultura d'els antigos galos, pos s'ha trobau decumentau tamé á inscripsions de puestos agon ístes abitaben.

[editar] Nucli urbano

El llugar de Sesué tene bells casaches fetos dan l'estilo tradisional d'ista parte d'el Perineu e la Ribagorsa.

El nucli, molto chicot de primeras, s'eba dedicau tradisionalment á la produsión de came coma moltos d'altros tamé á'ls Perineus enteros. Esto ye perque las pllobedas i caien més á sobent que á la terra pllana e alabets se fa més fásil de cultibar-lo. El came ("cañimo" en aragonés cheneral) yera una materia primera ta moltos testils populars (sierros e estameñas) e s'empllegaba moltismo per eixemplo ta fer-ne els sacs, pero tamé treballau més fino, ta fer-ne ropa e calsers. Moltas personas que pasan d'els 50 ans d'edat á'l Perineu encara recordan que ban empllegar llinsuels e camisas d'este material cuan yeran chicots.

Las casas de Sesué que se ban dedicar á'l came en aquellos ans ban estar Casa Chinés, Casa Antón e Casa Manolet, dan la casa d'el ferrero (á tots els llugars n'eba d'aber uno) que yera Casa Caseta.

En l'an 1930 ban comprar el molino de Sesué d'entre els besinos d'el llugar, e alabets se feba molre el sereal de Sesué e tamé d'altros llugars de la redolada (per fer-hu-ie se les feba pagar). Sesué ba creixer con Casa Vitorina e Casa Manolo per ixes tems. Els moliners diu que ban estar chent d'el llugar unas begadas, pero d'altras hu ban estar personas benidas de fora que se i ban quedar á biure.

En els ans seixanta se ba construir el pont en mont d'el río Esera que ba permetre que i arribese la carretera enta'l llugar (antes se pasaba per una palanca que marchaba dan cada riada). El pont, feto per la contratista OCISA, ha quedau singularment dan ixe nombre ta els poblladors de Sesué: "el pont de la Ocisa". En l'an 1960 se ba achustar tamé el negosio de la cantera de mármol á la llena de Castellaso dan els catalans Latorre e Moles, que ba rematar dan un chudisi perque no les pagaban l'arriendo á'ls besins per ben achustau que estase e la molta fayena que les eba costau á estes acllarir la propiedat d'el mont agon s'anaba á fer la obra. 1960 ba estar tamé l'an que se i ba conseguir portar l'aigua corrent asta las casas de Sesué, obra feta pe'ls besinos e el siñor Leonardo, de Castilló.

Els bestiars que antes se teneban á las cuadras e bordas de las casas enguán s'han anau posán en granchas afora d'el llugar. Ara, las bacas que i hei son el bestiar prensipal, coma en tota la ball de Benás. L'arribada d'el torismo á'ls saguers ans ha feto que se i eigan construyiu moltas casas nuebas, espandín-se el nucli de Sesué molto més de l'espasio que antes ocupaba.

Las casas que i quedan ara á Sesué son: Antón, Beltrán, Caseta, Gaspar, Guil, Manolet, Marquet, Ribera, Pascualet, Pey e Visenta.

[editar] Moniments

• La ilesia parroquial d'el llugar, que ye d'el sieglo XII, dan estilo romanico lombardo.

• La ermita de San Sadurní, d'els siglos XVII e XVIII.

• La ermita de San Pedro, d'el siglo XVII.

[editar] Fiestas

• La Fiesta Mayor se fa ta San Chinés, el 25 d'agosto.
• La Fiesta chica se fa ta San Sadurní, l'1 de mayo.

[editar] Enrastres esternos

• (es) Pachina ofisial de l'ayuntamiento de Sesué; Sesue.com
• (es) Sesué á'l portal CaiAragón.com
• (es) Sesué á LosPirineos.info