Idioma catalán
De Biquipedia
| Catalán Català |
||
|---|---|---|
| Atras denominacions: | Valencián, balear | |
| Parlato en: | Andorra, Espanya, Francia, Italia | |
| Rechión: | ||
| Parladors: | 10,5 millons[1] | |
| Posición: | {{{rank}}} (Ethnologue 1996) | |
| Filiación chenetica: | Luengas indoeuropeas Italicas Romances Italicas occidentals Galo-ibericas Occitanoromances Catalán |
|
|
|
||
| Oficial en: | Alguer Andorra Balears Catalunya País Valencián (valencián) |
|
| Luenga propia de: | ||
| Reconoixito en: | ||
| Regulato por: | Instituto d'Estudios Catalans Academia Valenciana d'a Luenga |
|
|
|
||
| ISO 639-1 | ca | |
| ISO 639-2 | cat | |
| ISO 639-3 | cat | |
| SIL | cat | |
O catalán (català en idioma catalán) ye una luenga romance que cuenta con unos 7,5 millons de fablants y ye comprendida por unos 10,5 millons de personas en Espanya, Francia, Andorra y Italia.
Contenius |
[editar] Distribución cheografica
- Andorra, an ye o solo idioma oficial.
- Espanya
- Catalunya an ye cooficial chunto con o castellán. Existen diversas variants dialectals adintro d'o territorio.
- Islas Balears, an ye an se charra o dialecto Balear.
- En parti d'a Comunidat Valenciana, an ye an se charra la variedat dialectal dita valenciano, no ye uniforme en tot o territorio valencián, ya que existen tres subdialectos. O dialecto valencián que se charra en Castillón ye muit parellán a lo catalán de Leida y Tarragona.
- En Aragón oriental (Francha de Levant), as comarcas de A Litera y o Matarranya, en torno a lo cinquanta por ciento d'a Ribagorza, Baixo Cinca y Baixo Aragón-Casp, an no ye oficial, anque dende 1990 ha ganau cierto reconoximiento en a lechislación autonomica.
- Una chicota comarca d'a Rechión de Murcia, conoxida como O Carche, an o catalán no ye oficial y ye charrato por unas mil personas.
- Francia
- Os antigos territorios trebutarios d'os condaus catalans de Rosellón y a Cerdanya, an o catalán no ye oficial. Istas dos comarcas facioron parti de Catalunya dic'o Tractato d'os Pireneus.
- Italia
[editar] Fonetica
Ta más detalles, veyer l'articlo fonetica d'o catalánveyer os articlos [[{{{2}}}]] y [[{{{3}}}]]veyer os articlos [[{{{4}}}]], [[{{{5}}}]] y [[{{{6}}}]]veyer os articlos [[{{{7}}}]], [[{{{8}}}]], [[{{{9}}}]] y [[{{{10}}}]].
No diftongación d'as E y O curtas tonicas: bé, cent, cel, front, os. A O curta se conserva como O ubierta, manimenos a E ubierta no deriva d'a E curta tonica latina.
- Casos que en deriva:
- Debant de l: mel, fel, cel, gel, espelma
- Debant de u que deriva de –d, CE, CI y TI latinas: peu, deu, preu, correu, fideu.
- Debant de rr y r seguitas de consonant no labial: ferro, terra, papaterra, cobert, obert, hivern, merda, govern, cuadern, etern, infern, y formas rizotonicas de perdre, encertar, despertar, governar
- Debant de grupo romanico N’R: divendres, tendre
- Debant de u procedent de V latina: lleu, y formas rizotonicas de llevar
- Casos que no en deriva y deriva de E larga y I corta.
- Debant de l: pel, estrel, candela
- Debant de r+consonant: verd, julivert, gerra
- Debant de grupo románico n’r: cendra
- Palabras hereu, dèbil, pesta
Reducción d'a E y O curtas tonicas debant de yod:
- LECTU > llit
- MEDIU > meyo > mig
- FOLIA > fulla
- HODIE > HOYE > hui, avui
Caita d'as vocals finals atonas, fueras de –A:
- foc, fam, sac, teula, cadira
Caita d'as consonants intervocalicas –C- debant de E e I, y -TY- debant l'accento:
- veí, cuina, saó, raó
Palatalización d'a L- inicial latina:
- llop, llum, llaç
Asimilación d'os grupos –MB- y –ND- en –m- y –n-:
- Plom, Fona, Manar
Desaparición d'a -n final romanica:
- camí, mà, graó
Solución –u d'as consonants o grupos finals –TY-, -C debant de E e I, y -D:
- Preu, veu, hereu, peu
[editar] Variedatz
Ta más detalles, veyer l'articlo Dialectos d'o catalánveyer os articlos [[{{{2}}}]] y [[{{{3}}}]]veyer os articlos [[{{{4}}}]], [[{{{5}}}]] y [[{{{6}}}]]veyer os articlos [[{{{7}}}]], [[{{{8}}}]], [[{{{9}}}]] y [[{{{10}}}]].
- Catalán occidental
- Catalán nordoccidental
- Valencián de transición o Tortosín (Clasificable como valencián u como nordoccidental)
- Valencián
- Catalán oriental
[editar] Vinclos externos
- Institut d'Estudis Catalans (en catalán, castellán y anglés)
- Acadèmia Valenciana de la Llengua (en catalán)
- Catalan 101 Aprende catalán online
- Diccionari català-valencià-balear Alcover-Moll Diccionario catalán-valenciano-balear (en catalán)
- Diccionario Freelang - Diccionario catalán-espanyol / espanyol-catalán.
- Ethnologue (en anglés)
- Viquipèdia (bersión catalana de Wikipedia)
- Diccionari Invers de la Llengua Catalana
[editar] Mapas
[editar] Referencias
| Luengas romances | ||
|---|---|---|
| Aragonés | Arrumán | Asturleyonés | Castellán | Catalán | Corso incluindo o gallurés | Chodigoespanyol | Dalmata | Francés incluindo o diasistema d'as luengas d'oïl con o Borgonyón, Campanyés, Franco-Contés, Galó, Lorenés, Normando (Guernesiés y Jèrriais), Petavín-Santonchés, Picardo y Valón | Francoprovenzal | Friulán | Gallego | Istriot | Istrorrumán | Italián | Ladín | Ligur | Lombard | Meglenorrumán | Napolitán | Occitán incluindo o gascón y l'aranés | Piemontés | Portugués | Rumanch | Rumán | Sardo incluindo o sasarés | Secilián | Venecián | ||