Condato de Ribagorza

De Biquipedia
Ir ta: navego, busca
Iste articlo ye sobre l'antigo Condau de Ribagorza. Enta altros emplegos, se veiga Ribagorza (desambigación).
Start hand.svg Esta fuella ye escrita en benasqués.
Condato de Ribagorza
872 — 1598 Siñal d'Aragón.svg
Capital Benavarri
Idioma oficial
 • Atros idiomas
Latín
Romances aragonés y catalán
Gubierno Monarquía
Conte
 • 1035-1043
 • 1592-1598

Gonzalo I de Ribagorza
Francisco I de Ribagorza
Periodo historico Edat Meya

El condau de Ribagorza va estar una entidat politica que abracaba las cuencas dels rius Esera, la Isabana y la vesant occidental de la Noguera Ribagorzana, al Pirineu aragonés y catalán, dende la creación coma condau dependient dintro del mon carolinchio, dica la disolución dispués dels decrets de Nueva Pllanta de 1707, que van suposar l'aparición del correchimiento de Benabarri.

Orichens del condau de Ribagorza[editar | editar código]

Al sieglo IX els condes de Tolosa van exercir un dominio feble sobre Pallars y Ribagorza, pero, talment dispués d'un cambio de la dinastía condal tolosana, se va instalar un conde independient en ixe territorio del Pirineu central, Ramón I de Pallars y Ribagorza, el qual va trestallar-hue entre els fillos d'ell. Bernal I de Ribagorza només controlaba l'aria més occidental d'ixe espacio, alredor del monesterio d'Obarra, al mich de la vall del Isabana, que els suyos succesors van ixamplar enta las cuencas del Esera y la Noguera Ribagorzana (Nocerola a ixa epoca enta distinguir-la de la Noguera Pallaresa). Ramón II de Ribagorza va creyar en 957 un bispau independient d'Urgell que la suya seu yera al castiello de Roda. No se'n sap guaire d'ixos tiempos tempranos, excepto lo que recentan las Cronicas d'Alaón y un chicot zarpau de documentos.

La incorporación al reino de Pamplona y Aragón[editar | editar código]

Una filla de Ramón II de Ribagorza se va casar enta un conde de Castiella, d'asti que Sancho III el Gran de Pamplona, home de la condesa Muniadona de Castiella, podese reivindicar els suyos dreitos sobre'l condau de Ribagorza quan va escllatar una crisi succesoria entre 1010 y 1020. Dende 1025 totz els documentos ribagorzanos reconeixen al rei de Pamplona coma senyor de Ribagorza, excepto a la vall de la Noguera Ribagorzana, que va ser incorporada als condaus del Pallars Sobirano y Pallars Chusano: bellas partz efimerament, d'altras ta cutio.

Sancho III va donar el condau al fillo chicot d'el, Gonzalo, qui va governar bella docena d'ans abant que fuese muerto per un sinyor local, encara que no se coneixen ben las circunstancias del magnicidio. El chirmano gran de Gonzalo, Remiro I d'Aragón, va asumir els dominios del difunto Gonzalo en 1044 y, dende alavez, els viellos condaus d'Aragón, Sobrarbe y Ribagorza van quedar units baixo el control del mesmo rei, configurand l'alazet de la monarquía aragonesa en el reino d'Aragón.

Manimenos, la Ribagorza no se va desfer dintro del nuevo reino. Per eixemplo, Sancho III d'Aragón va donar al chirmano tocayo d'el la Ribagorza dan el titol de "conde", y bells ans dispués va fer lo mismo enta el fillo primochenito, el futuro Pedro I d'Aragón: ista vegada se va considerar "reino" en cuenta de "condau", pero a cap ocasión alló va tinre continuidat. Bell poquet més enta debant, els reis d'Aragón van conceder als condes del Pallars Chusano el dominio util u fevo de moltos castiellos ribagorzanos (Fantova, Benavarri, Benás, Vall de Senyiu, Areny, Montanyana, etc.) enta asegurar la fieldat d'ellos enta els suyos senyors. Dispués de decadas de dominio pallarés, bells condes coma Arnal Mir del Pallars Chusano van arribar a considerar-se condes, no només del Pallars, soque tamé de la Ribagorza. Finalment, entre 1180 y 1190 Alfonso II d'Aragón va recuperar tota la Ribagorza (dispués de conquerir per las armas els llugars de Castigaleu, Roda y Montanyana), y, bells ans més tardi, va anexionar tot lo condau del Pallars Chusano al suyo dominio.

La Ribagorza dintro de la Corona d'Aragón[editar | editar código]

Entre la fin del sieglo XII y 1322 la Ribagorza va fer parti de las tierras de realengo de la Corona d'Aragón. Mientres quasi tot ixo período, se va dandaliar sobre la suya pertenencia a Aragón u a Catalunya: per eixemplo, Chaime I d'Aragón va fer en 1244 un testamento agon se trestallaba ixos dos países y s'acllariba que Catalunya arribaba en la Cinca, aludind especificament a la Ribagorza. Aixó mai no se va cumpllir, perque un nuevo testamento va mantinre la unidat de la Corona. En conseqüencia, l'ambigüidat va perdurar encara molto temps, dica que, a las Cortz aragonesas de 1300, Chaime II va acceptar que la Ribagorza y la Llitera yeran aragonesas. En realidat, antis y dispués d'ixa decisión se podeba vere que a la Ribagorza els notarios escribiban en aragonés y catalán, s'apllicaba els Fueros d'Aragón y els Costumes de Barcelona, i heba relacions establles dan Lleida, Balbastro y Uesca, etc.

Dende la primera Unidat Aragonesa, entre 1284 y 1292, els representants dels llugars ribagorzanos van actuar chuntos debant de las instancias de la monarquía y el reino enta defender els intereses de la tierra, y, per aixo, van naixer els primers organismos comunitarios, que, més enta debant, se consolidarán coma institucions establles.

En mayo de l'an 1322 Chaime II d'Aragón va donar tota la Ribagorza al fillo d'ell, el infant Pedro, encomenzand així el segón período condal, una decisión que va ser recibida pels concellos dan protestas, pus la sallida del realengo suposaba una cllara perda de dretos.

El condau de Ribagorza a la Baixa Edat Micha[editar | editar código]

El infant Pedro teniba el principal senyorio de la Corona d'Aragón, del qual tamé feban parti els condaus de Ampurias, las Montanyas de Prades, Gandía y un puyal de chiquetz dominios al reino de Valencia, encara que, en realidat, mai no va tinre totz ixos territorios de vez. Entre altras fitas relevants del período d'ell a la Ribagorza, cal destacar que el condau va estar el gran foco de la resistencia reyalista contra la segunda Unidat Aragonesa y, dispués d'aixó, va poder dominar als grans barons feudals de la tierra, coma els Castro u els Peralta. La segona metat del sieglo XIV va suposar una crisi social y politica sinse precedents: las pestes, el gran tierratremol de 1373, els graus deutes dels concellos, els subsidios enta pagar la Guerra de Castiella u la invasión del conde de Foix en 1397, se contan entre els fetos que igu'eran radé d'ixa coyuntura.

El condau va pasar en 1425 enta las manos de Chuan II, futuro rei d'Aragón, y dispués al futuro Ferrando II, el qual, quan va heredar el trono, el va donar a un fillo bort d'ell que se deciba Alfonso y yera tamé duque de Villafermosa. A ixa centuria se puet observar una panda recuperación de la demografía y economía, a pesar dels problemas belicos que van acompanyar a la Guerra Civil de Catalunya (1462-1472) u a la conquista del Pallars Sobirano.

Las Alteracions de Ribagorza[editar | editar código]

En 1554 el rei Felipe I d'Aragón va decretar la anexión del condau als dominios de realengo, porque segunt se diba, la donación heba caducau, conque heba de tornar enta la Corona, pero el conde Martín I de Ribagorza no hu va acceptar, encomensand-se aixinas un llargo plleito entre las dos partis. Els ribagorzanos van dividir-se entre els partidarios del conde y del rei, y aixó va esdevenir de camino una guerra civil agon se mescllaban els probllemas socials internos dan la crisi de las relacions politicas entre las institucions aragonesas y la monarquía, la qual va escllatar sobretot dan la revuelta de Benavarri de 1578. Dispués de la rebelión de Zaragoza de 1591 (Alteracions de 1591), Ferrando II, el zaguer conde de Ribagorza que va estar-ne de veras, va ser preso pe'l exercito castellano y ninviau enta Miranda d'Ebro, agon va morir en 1592 en extranyas circunstancias. El suyo chirmano y hereu Francisco va acceptar la perda de isto dominio a cambio d'una indemnización. De alavegada enta acá, el titol condal va estar detentau per noblles castellanos sinse cap relación dan la Ribagorza.

Lista dels condes y reis de Ribagorza[editar | editar código]

Dinastía de Ribagorza[editar | editar código]

Només va conservar el dominio a la vall de Benás, d'agon els homes de la tierra la van forachitar en 1025. Sancho III el Gran de Pamplona va ocupar quasi tot el condau, y els condes del Pallars Chusáno y Sobirano las valls de la cuenca del riu de la Noguera Ribagorzana.

Las dinastías de Pamplona y Aragón[editar | editar código]

El dominio dels condes del Pallars Chusano en Ribagorza[editar | editar código]

Una chicota parti del condau va pasar als condes pallareses t'allá ta l'anyo 1020

Alfonso II d'Aragón va fer una guerra enta conquerir totz els castiellos pallareses en Ribagorza, y dispués va comprar el Pallars Chusano a la zaguera hereva

Reis d'Aragón[editar | editar código]

Alfonso II d'Aragón unificó tota la Ribagorza hue aragonesa; la parti catalana va quedar enta'ls condes del Pallars Sobirano

El rei Chaime II va donar el condau al fillo d'ell, l'infant Pietro

Segunda dinastía dels condes de Ribagorza[editar | editar código]

Quan el zaguero va morir sinse hereders, el condau va tornar a la Corona

Reis d'Aragón[editar | editar código]

El rei Ferrando va atorgar el condau al fillo ilechitimo d'ell, que se deciba Alfonso

Tercera dinastía dels condes de Ribagorza[editar | editar código]

El condau va ser veneu al rei Felipe I d'Aragón: el titol se va conservar sinse funcions politicas, y el territorio va mantenir las viellas institucions d'autogovierno dica la Guerra de Succesión espanyola