Barzelona

De Biquipedia

Iste articlo ye sobre a ziudat española de Barzelona. Ta la ziudat benezolana se beiga Barzelona (Benezuela).

Barzelona
Nombre ofizial	{{{nombre_ofizial}}}
Estato	España
Comunidat autonoma	Cataluña
Comunidat autonoma	[[{{{comunidat}}}]]
Probinzia	Barzelona
Probinzia	[[probinzia d'{{{probinziad}}}|{{{probinziad}}}]]
Comarca	Barcelonés
Monezipio	{{{monezipio}}}
Codigo postal	08.0XX
Superfizie	100,4 km²
Altaria	12 m.
Distanzia	500 km á Madrit
Poblazión	1.578.546 ab. (2004)
Chentilizio	Barzelonés/a
Ríos	Llobregat y Besòs
Pachina web	www.Barcelona.cat

Barzelona (en catalán y castellán Barcelona) ye una ziudat española, capital de Cataluña, d'a probinzia de Barzelona y d'a comarca d'o Barzelonés. Ye situada chunto á la mar Mediterranio, á unos 160 km de distanzia á lo sur d'os Perineus y a muga con Franzia, en una planeta mugant á l'este por a mar, á l'ueste por a ralla litoral (Sarra de Collserola), á lo sur por o río Llobregat y á lo norte por o río Besòs.

Tien una poblazión de 1.505.000 abitants en o suyo termín monezipal y de 5.117.000 en toda a probinzia. Barzelona y a suya aria metropolitana forman o segundo nuclio economico y de poblazión más importán d'España, en l'autualidá licherament por dezaga de Madrit; güena parti d'a istoria d'o país en as zagueras doszientas añadas ye siñalato por a ribalidat entre as dos ziudaz y a suya batalla por a supremazía en a industria, o comerzio, a cultura y a politica.

Contenius 1 Demografía 2 Almenistrazión 2.1 Reparto de conzellers 2.2 Alcaldes 3 Localidaz achirmanatas

[editar] Demografía

Eboluzión demografica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 6.166 6.613 - 35.928 100.160 235.060 353.853 405.913 544.137

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 595.732 721.869 1.005.565 1.081.175 1.280.179 1.557.863 1.745.142 1.754.900 1.707.286

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 - 1.630.635 1.630.867 1.508.805 1.505.581 1.496.266 1.527.190 1.578.546 1.605.602 -

1497-1553: fuegos; 1717-1981: poblazión de feito; 1990- : poblazión de dreito

O zenso de 1787 encorpora Vallbona; en 1860, a Barceloneta; en 1897, Les Corts, Gràcia, Sant Andreu de Palomar, Sant Gervasi de Cassoles, Sant Martí de Provençals, Sants y Vallvidrera; en 1904, Horta; y en 1930, Sarrià que d'antis más(en 1920) ya eba encorporato parte de Santa Creu d'Olorda. Os datos anterios son a suma d'os antigos monezipios.

[editar] Almenistrazión

[editar] Reparto de conzellers

Elezions monezipals
Partito	1979	1983	1987	1991	1995	1999	2003	2007
Partit dels Socialistes de Catalunya								14
Convergència i Unió								12
Partido Popular								7
Iniciativa per Catalunya								4
Esquerra Republicana de Catalunya								4
Total								41

[editar] Alcaldes

Lista d'alcaldes

Lechislatura	Nombre	Partito politico
1979–1982	Narcís Serra i Serra	Partit dels Socialistes de Catalunya
1982–1983	Pasqual Maragall i Mira	Partit dels Socialistes de Catalunya
1983–1987	Pasqual Maragall i Mira	Partit dels Socialistes de Catalunya
1987–1991	Pasqual Maragall i Mira	Partit dels Socialistes de Catalunya
1991–1995	Pasqual Maragall i Mira	Partit dels Socialistes de Catalunya
1995–1997	Pasqual Maragall i Mira	Partit dels Socialistes de Catalunya
1997–1999	Joan Clos i Matheu	Partit dels Socialistes de Catalunya
1999–2003	Joan Clos i Matheu	Partit dels Socialistes de Catalunya
2003–2006	Joan Clos i Matheu	Partit dels Socialistes de Catalunya
2006–2007	Jordi Hereu i Boher	Partit dels Socialistes de Catalunya
2007–2011	Jordi Hereu i Boher	Partit dels Socialistes de Catalunya

[editar] Localidaz achirmanatas

• Dublín (Irlanda).
• Buenos Aires (Archentina).
• 1985: São Paulo (Brasil).