Leida

De Biquipedia
Ir ta: navego, busca
Leida
Municipio de Catalunya
Bandera Escudo d'armas
A Seu Viella de Leida
A Seu Viella de Leida.
Entidat
 • Estato
 • Comunidat
 • Provincia
 • Comarca
Municipio
Flag of Spain.svg Espanya
Flag of Catalonia.svg Catalunya
Leida
Segriá
Superficie 211,7 km²
Población
 • Total

139 834 hab. (2012)
Altaria 155 m.
Distancia
 • 130 km
 • 140 km

enta Barcelona
enta Zaragoza
Codigo postal 25XXX
Chentilicio Leidán, leidana (en aragonés)
Lleidatà, lleidatana (en catalán)
Ríos Río Segre
Lleida, Spain location.png
www.paeria.es

Leida[1][2][3] (en catalán: Lleida; en castellán: Lérida) ye un municipio y una ciudat catalana, capital d'a provincia de Leida y d'a comarca d'o Segrián (Catalunya).

En 2009 a población d'a ciudat ye de 135.919 habitants, en una superficie de 211,70 km². A densidat de población ye de 642,04 hab/km².

Ye una ciudat con una destacata importancia historica, estando a capital d'o pueblo pre-román d'os ilerchetz, y esdevenindo un municipium d'o Imperio Román mientres César Augusto. Conquerita por os musulmans en primerías d'o sieglo VIII, fue reconquerita por Remón Berenguer IV de Barcelona y Ermengol IV d'Urchel en 1149, ta esdevenir una d'as prencipals ciudatz d'a Corona d'Aragón, fundando-ne-ie en 1297 por Chaime II d'Aragón o Estudeo Cheneral de Leida, a primera universidat d'a Corona d'Aragón y una d'as primeras d'a peninsula iberica. Tamién estió puesto de luitas mientras a Guerra d'os Segadors, a Guerra de Succesión espanyola, a Guerra d'o Francés y a Guerra Civil espanyola.

Cheografía[editar | editar código]

A ciudat de Leida ye situata a 155 metros d'altaria sobre o ran d'a mar, a o canto d'o río Segre, a una distancia de 130 km d'a ciudat de Barcelona, a capital de Catalunya, y de 140 d'a ciudat de Zaragoza.

Mugas[editar | editar código]

O suyo termin municipal muga con Alcarràs, Almacelles, Alpicat, Albatàrrec, Artesa de Lleida, Alcoletge, Els Alamús, Corbins, Gimenells i el Pla de la Font, Torrefarrera y Torre-serona.

Historia[editar | editar código]

A ciudat de Leida fue conquerita por as tropas cristianas de Remón Berenguer IV, conte de Barcelona y princeps d'Aragón, y d'Ermengol IV, conte d'Urchel, o 24 d'octubre de 1149. En agosto de 1150, se celebró en a ciudat (en o suyo castiello de La Suda) o matrimonio entre Peronella, heredera d'o Reino d'Aragón, y Remón Berenguer IV.

O 22 de chulio de 1203, en una ceremonia presidita por Pero III, rei d'Aragón, y Gombau de Camporrels, bispe de Leida, se pone a primera piedra d'a Seu Viella de Leida.

En octubre de 1707, en a Guerra de Succesión espanyola, Leida ye conquerita por as tropas castellanas de Felipe V. A ciudat medieval ye espullata, as ilesias esdevienen quartels, a Paeria (l'achuntamiento) ye disuelta y se cierra o Estudi General (a Universidat de Leida).

O 5 de noviembre de 1823 dentran en Leida as tropas de l'Exercito francés, os clamatos Cient Mil Fillos de Sant Loís.

Toponimia[editar | editar código]

En l'aragonés baixorribagorzán de Chuseu y Torres dicen Llèida. O exotoponimo aragonés sin L palatalizata lo podemos trobar en dos versions tardanas d'as Cronicas d'os Chudezes de Teruel referindose a lo escaicito en l'anyata chudicial 1485-1486:

et sabiendo el caso el veguer de Leida, con jente y otros los sitaron

En o lexico comercial aragonés d'o sieglo XV en Uesca s'escribiba Leyda (Draps mescla de Leyda)[4]

Demografía[editar | editar código]

Evolución demografica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
874 1.201 1.180 2.353 10.390 19.627 20.369 21.885 21.432
1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
24.531 38.165 38.868 41.464 52.849 63.850 90.884 109.573 111.825
1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008
112.282 114.234 112.035 112.207 112.194 115.000 119.935 125.677 131.731
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 -
135.919 137.537 - - - - - - -
1497-1553: fuegos; 1717-1981: población de feito; 1990- : población de dreito


Administración[editar | editar código]

Reparto de concellers[editar | editar código]

Eleccions municipals
Partito 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007
Partit dels Socialistes de Catalunya 15
Convergència i Unió 6
Partido Popular 3
Esquerra Republicana de Catalunya 2
Iniciativa per Catalunya 1
Total 27

Alcaldes[editar | editar código]

Lista d'alcaldes
Lechislatura Nombre Partito politico
19791983 Antoni Siurana i Zaragoza Partit dels Socialistes de Catalunya
19831987 Antoni Siurana i Zaragoza Partit dels Socialistes de Catalunya
19871989 Jaume Manel Oronich i Miravet Convergència i Unió
19891991 Antoni Siurana i Zaragoza Partit dels Socialistes de Catalunya
19911995 Antoni Siurana i Zaragoza Partit dels Socialistes de Catalunya
19951999 Antoni Siurana i Zaragoza Partit dels Socialistes de Catalunya
19992003 Antoni Siurana i Zaragoza Partit dels Socialistes de Catalunya
20032004 Antoni Siurana i Zaragoza Partit dels Socialistes de Catalunya
20042007 Àngel Ros i Domingo Partit dels Socialistes de Catalunya
20072011 Àngel Ros i Domingo Partit dels Socialistes de Catalunya

Molimentos[editar | editar código]

Vinclos externos[editar | editar código]

Commons-logo.svg
Se veigan as imáchens de Commons sobre Leida.

Referencias[editar | editar código]


Municipios d'a comarca d'o Segrián
Aitona | Els Alamús | Albatàrrec | Alcanó | Alcarràs | Alcoletge | Alfarràs | Alfés | Alguaire | Almacellas | Almatret | Almenar | Alpicat | Artesa de Lleida | Aspa | Benavent de Segrià | Corbins | Gimenells i el Pla de la Font | La Granja d'Escarp | Leida | Llardecans | Maials | Massalcoreig | Montoliu de Lleida | La Portella | Puigverd de Lleida | Rosselló | Sarroca de Lleida | Seròs | Soses | Sudanell | Sunyer | Torrebesses | Torrefarrera | Torres de Segre | Torre-serona | Vilanova de la Barca | Vilanova de Segrià