Catalunya
| Catalunya Cataluña Catalonha |
|||||
|---|---|---|---|---|---|
| Comunidat autonoma d'Espanya | |||||
|
|||||
| Himno: Els Segadors | |||||
| Capital | Barcelona | ||||
| Idioma oficial | Catalán, aranés y castellán | ||||
| Entidat • Estato |
Comunidat autonoma Espanya |
||||
| Subdivisions | 38 comarcas | ||||
| Superficie • Total |
Posición 6 de 19 32.114 km² |
||||
| Población • Total • Densidat |
Posición 2 de 19 7.539.618 hab. (2011) 232,92 hab/km² |
||||
| Chentilicio | catalán/a | ||||
| ISO 3166-2 | ES-CT | ||||
| President | Artur Mas (CiU) | ||||
| Estatuto d'autonomía | 9 de setiembre de 1932 9 d'agosto de 2006 |
||||
| Día Nacional de Catalunya | 11 de setiembre | ||||
| Pachina web oficial | |||||
Catalunya (en catalán Catalunya, en aranés Catalonha) yé una Espanya y situado en o noreste d'a Peninsula Iberica. Muga a lo norte con Francia y Andorra, a l'este con a Mar Mediterrania, a lo sud con a Comunidat Valenciana y a l'ueste con Aragón. Historicament Catalunya tamién ha abracau as comarcas d'o Vallespir, o Conflent, o Capcir, o Rosellón y a parti norte d'a Cerdanya u Alta Cerdanya, territorios ultrapirenencos dependients d'os antigos condaus d'o Rosellón y a Cerdanya y que fan parte de l'actual departamento francés d'os Pireneus Orientals. Istas comarcas s'abracan baixo a denominación de Catalunya Norte. As Islas Medas tamién fan parti de Catalunya.
Catalunya ye una comunidat autonoma con mayor producción industrial d'Espanya y en ella se troba un 25% d'os foranos estachers en tot o país.
División politico-administrativa[editar]
Provincias[editar]
Catalunya ye formata por quatro provincias:
- Provincia de Barcelona: capital Barcelona
- Provincia de Chirona: capital Chirona
- Provincia de Leida: capital Leida
- Provincia de Tarragona: capital Tarragona
A Val d'Arán anque ye incluso dentro d'a organización provincial, tien cierta autonomía administrativa.
Comarcas[editar]
- Se veiga l'articlo prencipal d'as comarcas de Catalunya.
Catalunya se divide en 41 comarques, 38 d'as qualas datan d'a división feita en 1936. En 1988 s'adhibioron 3 nuevas comarcas.
| Comunidatz autonomas d'Espanya |
| Ciudatz autonomas |
| Plazas de Sobiranía |
| Chafarinas - Penyón de Vélez d'a Gomera - Penyón d'Alhucemas |