Chaca
De Biquipedia
|
Chaca |
|||
|---|---|---|---|
|
|
|||
Ambista de Chaca dend'o Rapitán |
|||
| Comunidat autonoma | |||
| Probinzia | |||
| Comarca | Chazetania | ||
| Codigo postal | 22700 | ||
| Latitut Lonchitut |
|
||
| Superfizie | 406,3 km² | ||
| Altaria | 818 m. | ||
| Distanzia | 75 km enta Uesca | ||
| Poblazión | 12.759 ab. (2007) | ||
| Chentilizio | chaqués u chazetano/a | ||
| Ríos | Aragón e Gas | ||
| Pachina web | {{{web}}} | ||
Chaca (Jaca en castellán) ye una ziudat y monezipio aragonés de Uesca, capital d'a comarca de Chazetania y d'o partito chudizial de Chaca.
Tien una poblazión de 12.759 abitants (2007) en una superfizie de 406,3 km².
Contenius |
[editar] Cheografía
Ye situata á lo norte d'a probinzia, en a dentrata d'a bal de l'Aragón, á la güembra d'o mont Uruel, en o Perineu zentral, á 818 metros d'altaria denzima d'o ran d'a mar y á una distanzia de 75 km d'a ziudat de Uesca, a capital d'a suya probinzia.
Iste monezipio ye un d'os millors puestos ta prauticar os esportes d'ibierno, antimás d'estar una poblazión de gran bitalidat.
O monezipio ye dibidito en 8 partes á on son distribuitos os bicos rurals de Chaca: a baxa bal d'Estarrún, o Campo de Chaca a Garzipollera, Soduruel, a Bal Ancha, a Bal Estrecha, a Bal d'Abena e a Bal d'Atarés.
[editar] Istoria
Arredol de 1150, a mayor parte d'os abitants d'a ziudat de Chaca yeran d'orichen franco, ye dezir, d'Oczitania.[1]
[editar] Almenistrazión
[editar] Alcaldes
[editar] Puestos d'intrés
- Seu de Sant Per de Chaca, d'estilo romanico.
- Ziudadela.
- Pista de Chelo, una d'as mas antigas (data de 1972) e que ha estato eszenario de muitos ebentos esportibos, tanto á ran nazional como internazional;
- Palazio de Congresos, edifizio multifunzional chestionato por o Conzello de Chaca.
[editar] Demografía
| 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2001 | 2006 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 8.964 | 9.172 | 9.209 | 10.022 | 9.582 | 10.603 | 10.265 | 10.051 | 11.076 | 10.840 | 11.398 | 12.736 |
[editar] Toponimia
Bi ha un bico con nombre oczitán Burnau. Ye intresant o toponimo Llano de Samper, probable castellanización rezient de "Plano de San Per".
[editar] Se beiga tamién
[editar] Enrastres esternos
Se beigan as imachens de Commons sobre Chaca.- Conzello de Chaca.
- Torismo en Chaca.
[editar] Referenzias
- ↑ (es) Historia de Aragón, dirichita por Eloy Fernández Clemente, La Esfera de los Libros, Madrit, 1ª edizión, ISBN 978-84-9734-722-8, pachina 269.
- ↑ (es) Enrique Villarroya Saldaña en a pachina web d'as Corz d'Aragón.
| Monezipios d'a comarca Chazetania | |
|---|---|
| Aísa | Ansó | Aragüés de lo Puerto | Artieda | Bailo | Bal d'Echo | Billanuga | Borau | A Canal de Berdún | Canfrán | Castiello de Chaca | Chaca | Chasa | Fago | Mians | Puen d'a Reina de Chaca | Salbatierra d'Esca | Santa Zilia | Santa Cruz d'as Serors | Sigüés |
| Lugars y bicos rurals de Chaca | |
|---|---|
| Abai | Abena | Azín | Ara | Araguás d'o Solano | Ascara | Asieso | Astún | Atarés | Badaguás | Banaguás | Baraguás | Bataraguá | Barós | Bernués | Bergosa | Bescós de Garzipollera | Billanobiella | Binué | Botaya | Caniars | Chaca | Espuéndolas | O Fraxinal | Grazionépel | Guasa | Guasillo | Ipás | Larrosa | Latiesas Altas | Latiesas Baxas | Martillué | Nabasa | Nabasiella | Nobés | Orante | Osia | Ulle | Xarlata |