Sierra del Monegrell

De Biquipedia
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.
Sierra del Monegrell
Cheografía
Cordelera Sistema Iberico
Sector {{{sector}}}
{{{tpran}}} {{{ran}}}
Maxima altaria 937 m
Cimas importants El Monegrell (915 m)
Largaria
Amplaria
Superficie
Vértiz cheodesico
Subsistemas {{{subsistemas}}}
Administración
Estau
País Aragón
País Valenciano
Comarca Matarranya
Los Puertos de Moriella
Cheolochía
Edat Churasico, Cretacio, Oligoceno, Mioceno
Materials Calsineras, almendrons, piedra d'arena, archilitas
Tipo {{{tipo}}}
Mapa

La sierra del Monegrell ye una aliniación montanyosa de lo Sistema Iberico con dirección NW-SE que fa parte de la unidat morfoestructural dita "serranías marguinals"[1] u "zona septentrional".[2] Se troba entre la part nordoriental de la provincia de Teruel y la part nordoccidental de la provincia de Castellón, entre las comarcas de lo Matarranya y Los Puertos de Moriella, y entre los termins municipals de Torre d'Arcas y Zurita.

Altarias[editar | modificar o codigo]

Las altarias de la sierra del Monegrell baixan dende los 937 m de la mes alta dica los bels 860 m que presenta bel cerro.

Hidrografía[editar | modificar o codigo]

La versant sudueste desaugua enta lo río Alcherez, la versant nord-este lo enta lo barranco de Monegrell, tributario de l'antedito río.

Toponimia[editar | modificar o codigo]

Se fizo mención de la sierra del Monegrell cuan se mugó lo termin de lo castiello de Moriella en 1232:

...et de Abnanariella vadit ferire ad pinnam del Carro, et per çerrum dividit terminum cum Castelot, et vadit ferire ad illam carrascham del Bivallo, et transversat illos valles, et transversat rivum de Vergantes per fundum del vilar de Nicholao, et ascendit ad serram de Montenegriello, et descendit per barranchum de Montenigriello, et redit ad vallem de los Pardos.

Se suposa que las mugas correspondeban a las fitas de l'antigo districto de lo castiello de Moriella anterior a la reconquiesta,[3] por lo que Montenegriello' podría estar un microtoponimo d'orichen mozarabe.

Referencias[editar | modificar o codigo]

  1. (es) José Luis Peña Monné et al. : Geomorfología de la Provincia de Teruel. Instituto de Estudios Turolenses, 1984.
  2. (es) Teófilo Sanfelíu Montolío: Relieve, publicau en lo libro La provincia de Castellón de la Plana, tierras y gentes. Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón, 1985. pp 19-25.
  3. (ca) Enric Guinot: Els límits del regne, el procés de formació territorial del País Valencià Medieval (1238-1500). Edicions Alfons El Magnànim.

Bibliografía[editar | modificar o codigo]


Sierras d'os sectors este y nord-este d'o Sistema Iberico
Alcora - Alcublas - Almanariella - Arca - Arcos - Batalla - Benifazán - Bertolines - Blanca - Bordón - Brusca - Caballos - Cabezo - Cabezos - Caldera - Calderona - Camarena - Cantera d'el Pinar - Cantera d'el Saso - Canyada - Carrascosa - Cavaller - Chabalambre - Chaparral - Chinebrosa - Celler - Corbalán - Corral Nou - Cortes - Costera - Creu - Cueva Santa - Defesas - Desert de les Balmes - Escoriuela - Espadán - Espadella - Esparreguera - Exulve - Férriz - Galceran - Galga - Garrocha - Gorda - Gúdar (Molatiellas · Mont Negro) - Lastra - Marondes - Matanza - Matanzas - Mayabona - Molinera - Montanyas de Cervera - Montordí - Ovellera - Monts de Pinar Ciego - Monegrell - Mora - Moros - Muelas de Chert - Nogueruelas - Palomita - Paúls - Pedreras - Pedrizas - Penyagolosa - Penyas Blancas - Perenchisa - Pina - Pinarhueco - Puertos de Moriella - Puertos de Tortosa-Bezeit (Albardes - Aragonesos - Caro - En Canader · Refalgarí - Sant Cristòfol) - Irta - Rayo - Rocha de las Defesas - Rodanas - Sant Chust - Sant Pere - Santa Barbara - Santa Barbara - Savinassos - Sinyor - Segures - Solana - Sollavientos (Monts de Tarrascón) - Talaya - Talayas d'Alcalá - Tajos - Toro - Tortallada - Turmell - Umbrías - Vall d'Àngel - Vallivana - Vellida - Villarroya - Zancado