Sierra de las Pedrizas

De Biquipedia
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.
Sierra de las Pedrizas
Cheografía
Cordelera Sistema Iberico
Sector {{{sector}}}
{{{tpran}}} {{{ran}}}
Maxima altaria 1.521 m (Las Hiedras)
Cimas importants
Largaria
Amplaria
Superficie
Vértiz cheodesico
Subsistemas {{{subsistemas}}}
Administración
Estau
País Aragón
Comarca Mayestrato, Comunidat de Teruel
Cheolochía
Edat Cretacio
Materials Rocas sedimentarias, sobre tot calsineras.
Tipo {{{tipo}}}
Mapa

La sierra de las Pedrizas ye aliniación montanyosa de lo Sistema Iberico que fa part de la branca levantina y la unidat morfoestructural de las "serranías de Gúdar".

La sierra de las Pedrizas ye a lo sud de la muela de Camariellas y a l'ueste de la muela d'Exorcas.

La superficie de la sierra de las Pedrizas perteneixe a los termins municipals de Exorcas (Comunidat de Teruel) y Allepuz (Mayestrato).

Altarias[editar | modificar o codigo]

La principal altaria ye Las Hiedras (1.521 m), seguiu de la cantera de la Pedriza (1.485 m), l'alto de los Rimeros (1.473 m), l'alto de la Hiedra (1.459 m) y Las Palomas (1.419 m).

Toponimia[editar | modificar o codigo]

L'oronimo sierra de las Pedrizas ye transparent en aragonés y se documenta principalment en ambient academico espanyol y francés.[1][2] En los mapas topograficos de l'exercito no fegura la sierra de las Pedrizas pero sí los microtoponimos La Prediza y Cantera de la Pedriza situando-se entre ellos la loma larga de la Hiedra. Lo barrio de la Rambla d'Exorcas ye tamién conoixiu como barrio de la Pedriza.

Se fa mención de ciertas parz de la sierra de las Pedrizas y la suya redolada en un texto de 1414 sobre mollonamiento de boalaches y defesas entre los termins de Fortanet y Exorcas:

Estas son las confrontaciones de los boalages del termino de Exorquas: Primerament el Boalage de la Vegua comienza por el Rallo y va las Penyas Ruvias adelant y plegua a la Ffuent del Villar y va al barranquo asuso en ixo puedese amprar el augua del dito barranquo que va entro al rio y de alli va el rio a suso y salle al al Tormagal de Valero Martin y de alli la vertient asuso y salle al Cabeço Ruvio y parte de alli y va el Vallexo el Junquar asuso y plegua al rio y parte el rio asuso y del rio salle al Barranquo Salvador y de allí parte y traviessa el Camino de Gudar y salle al Vallexo de Donya Asensia asuso entro al fronton de la Penya Rruvia y torna por la Penya Fondonera fastal Morron de la Ffuent de las Palomas y viene la penya adelant y plegua a la Ffuent del Lugar y aqui fenexe este boalage. Item, el otro boalage de la Foya Redonda comiença en el fronton de la Cerradiella y baxa el camino de la Yedra y salle al cerrico de la Foya de la Caridat et por fondo del Prado de la Yedra y de aquí recto por do el Pozuelo y salle a la Penya de la Canarilla y sigue la Penya adelant al Prado del Auguarhat y va carrera y de aqui salle a la Penya Alta y va las vertientes asuso entre el termino de Exorquas y de Miravet y salle al Cabeço de Yuanys Sancho y de aqui va la vertient asuso y salle al Cabeço de Pasqual Mancho y de alli va a la senda asuso y traviessa a la Pedriza de la Foya Redonda y va la senda asuso y torna al fronton de la Cerradiella y aquí fenexe este boalage.[3]

Hidrografía[editar | modificar o codigo]

La vertient nord-este desaugua enta lo barranco del Regajo, la vertient sudueste lo fa enta lo barranco de San Salvador, los dos tributarios d'Alfambra.

Cheolochía[editar | modificar o codigo]

La sierra de las Pedrizas fa part de lo sector "muela de Camariellas-sierra de Gúdar" de las serranías de Gúdar, con una estructura sinclinal laxa en materials cretacios inferiors, destacando las calsineras aptianas.[4]

Referencias[editar | modificar o codigo]

  1. (es) Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona: Memorias de la Real Academia de Ciencias Naturales y Artes de Barcelona. Editor: Sobrinos de López Robert, 1926. p. 278, p. 282, p. 287.
  2. (fr) Pierre Pailhé: Caractères morphologiques de la dépression d'El Pobo (Monts Celtibériques orientaux). Revue géographique des Pyrénées et du Sud-Ouest. Sud-Ouest Européen Anyo 1971 42-1 pp. 71-82.
  3. (es) Jesús J. Villarroya Zaera: Mojonación y limitación de los boalajes y dehesas en los términos de Fortanete y Jorcas. (Fortanete ... 1414). Ontejas Asociación Cultural de Fortanete nº 28, mayo 2016.
  4. (es) José Luis Peña Monné et al. : Geomorfología de la Provincia de Teruel. Instituto de Estudios Turolenses, 1984. p.32 p 81-91.

Bibliografía[editar | modificar o codigo]

Plantilla:Sierra de las Pedrizas

Sierras d'os sectors este y nord-este d'o Sistema Iberico
Alcora - Alcublas - Almanariella - Arca - Arcos - Batalla - Benifazán - Bertolines - Blanca - Bordón - Brusca - Caballos - Cabezo - Cabezos - Caldera - Calderona - Camarena - Cantera d'el Pinar - Cantera d'el Saso - Canyada - Carrascosa - Cavaller - Chabalambre - Chaparral - Chinebrosa - Celler - Corbalán - Corral Nou - Cortes - Costera - Creu - Cueva Santa - Defesas - Desert de les Balmes - Escoriuela - Espadán - Espadella - Esparreguera - Exulve - Férriz - Galceran - Galga - Garrocha - Gorda - Gúdar (Molatiellas · Mont Negro) - Lastra - Marondes - Matanza - Matanzas - Mayabona - Molinera - Montanyas de Cervera - Montordí - Ovellera - Monts de Pinar Ciego - Monegrell - Mora - Moros - Muelas de Chert - Nogueruelas - Palomita - Paúls - Pedreras - Pedrizas - Penyagolosa - Penyas Blancas - Perenchisa - Pina - Pinarhueco - Puertos de Moriella - Puertos de Tortosa-Bezeit (Albardes - Aragonesos - Caro - En Canader · Refalgarí - Sant Cristòfol) - Irta - Rayo - Rocha de las Defesas - Rodanas - Sant Chust - Sant Pere - Santa Barbara - Santa Barbara - Savinassos - Sinyor - Segures - Solana - Sollavientos (Monts de Tarrascón) - Talaya - Talayas d'Alcalá - Tajos - Toro - Tortallada - Turmell - Umbrías - Vall d'Àngel - Vallivana - Vellida - Villarroya - Zancado