Muga entre Aragón y Catalunya

De Biquipedia
Ir a la navegación Ir a la búsqueda
Muga entre Aragón y Catalunya en royo

A muga entre Aragón y Catalunya tien una largaria d'alto u baixo 354 kilometros[1] desepara os dos territorios dende o puerto de la Picada a o norte, amán d'a muga con Francia, dica o Tozal dels Tres Reis a o sud, en a muga con o País Valencián.

Accidents cheograficos[editar | editar código]

En as siguients seccions s'amostran os accidents cheograficos que se troban en a muga dividius por comarcas. Os iconos horizontals de carreteras, ríos u camins indican que trescruzan a muga. Si os iconos son verticals indican que fan de muga entre os dos territorios.

Ribagorza[editar | editar código]

A comarca de Ribagorza muga de norte a sud con os municipios de Vielha e Mijaran, en a val d'Arán, Vidallé y El Pont de Suert, en l'Alta Ribagorza, Tremp y Sant Esteve de la Sarga, en Pallars Chusán y Àger y Os de Balaguer, en La Noguera. A muga prencipia un poco a o norte d'o puerto de la Picada (2.475 m), remata a o sud chunto a o entibo de Santa Ana y ye trescruzada por 21 pasos, 12 d'ells asfaltaus y a resta por camín.

En a suya parti más septentrional a muga ye marcada por os Pireneus, que deixan paso a la val de la Noguera Ribagorzana, río que marca gran parti d'a muga chunto a os suyos entibos de Baserca, Escales, Canelles y Santa Ana. Destaca tamién a congostro de Mont-rebei.

O lugar de Puent de Montanyana, cabecera de municipio en Aragón, se troba situau en a muga, estando a suya parti occidental administrativament aragonesa y a oriental administrativament catalana.

Flag of Aragon.svg Aragón Flag of Catalonia.svg Catalunya
Benás Ikona - deptak-H.svg Picada (2.475 m) Vielha e Mijaran
Turonet d'el Puerto de la Picada (2.528 m)
Tuca de Bargas (2.632 m)
Tuqueta de Bargas (2.617 m)
Ikona - deptak-H.svg Bargas (2.508 m)
Tuca Blanca d'el Pomero (2.696 m)
Tuca de Pena Nera (2.581 m)
RiverIcon2-V.svg Ribereta
Ikona - deptak-H.svg Aranesos (2.447 m)
Turón de tres Puntes (2.897 m)
Ikona - deptak-H.svg Alfred (2.875 m)
Cap de Toro (2.971 m)
Tuca de Mulleres (3.009 m)
Montanui
Ikona - deptak-H.svg Cavall (2.749 m)
Tuca de la Feixa de la Vall (2.879 m)
Tuca d'el Feixant (2.952 m)
Ikona - deptak-H.svg Tallada (2.623 m)
Tuca d'el Mich de la Tallada (2.794 m)
Ikona - deptak-H.svg Mulleres (2.557 m)
Tuca de Fontana de Senet (2.635 m)
Ikona - deptak-H.svg Fontana de Senet (2.512 m)
Tozal de la Fontana de Vielha (2.576 m)
Tuca d'el Santet (2.364 m)
Ikona ulica-H.svg N-230
RiverIcon2-V.svg Noguera Ribagorzana
Vidallé
RiverIcon-LakeStartSpring.svg Entibo de Baserca
RiverIcon2-V.svg Noguera Ribagorzana
Ikona ulica most-H.svg Puent de Senet
RiverIcon2-V.svg Noguera Ribagorzana
RiverIcon2-V.svg Cogulló
RiverIcon2-V.svg Noguera Ribagorzana
RiverIcon2-V.svg Roi
RiverIcon2-V.svg Noguera Ribagorzana
RiverIcon2-V.svg Riupedrós
RiverIcon2-V.svg Molí
RiverIcon2-V.svg Ramader
Ikona ulica-H.svg Montanui-Vidallé
RiverIcon2-V.svg Noguera Ribagorzana
Ikona ulica most-H.svg N-260
El Pont de Suert
RiverIcon2-V.svg Noguera Ribagorzana
Bonansa Ikona ulica-H.svg N-230
RiverIcon-LakeStartSpring.svg Entibo d'Escales
Ikona ulica-H.svg N-230
Sopeira RiverIcon2-V.svg Casetes
RiverIcon2-V.svg Font de la Teula
Ikona ulica-H.svg N-230
RiverIcon2-V.svg Pratusot Tremp
RiverIcon2-V.svg Cantallops
RiverIcon-LakeStartSpring.svg Entibo d'Escales
RiverIcon2-V.svg Llastarri
RiverIcon2-V.svg Noguera Ribagorzana
Arén de Noguera
Ikona ulica most-H.svg Puent
Ikona ulica most-H.svg El Pont d'Orrit
RiverIcon2-V.svg Noguera Ribagorzana
Puent de Montanyana
RiverIcon2-V.svg Pont
Ikona ulica plac-H.svg Puent de Montanyana
RiverIcon2-V.svg Noguera Ribagorzana
Ikona ulica most-H.svg C-1311
RiverIcon2-V.svg Noguera Ribagorzana
Viacamp i Lliterà RiverIcon-LakeStartSpring.svg Entibo de Canelles Sant Esteve de la Sarga
Àger
Os de Balaguer
La Socarrada (664 m)
Tozal de la Quadra (618 m)
RiverIcon-LakeStartSpring.svg Entibo de Canelles
Estupinyán
Ikona ulica most-H.svg HU-V-9301
RiverIcon-LakeStartSpring.svg Entibo de Santa Ana

Litera[editar | editar código]

A comarca d'a Litera muga de norte a sud con os municipios d'Os de Balaguer y Ivars de Noguera, en La Noguera y Alfarràs, Almenar, Almacellas, Leida y Gimenells i el Pla de la Font en o Segrián. A muga prencipia en o norte chunto a o entibo de Santa Ana, remata a o sud chunto a la carretera entre Vencillón y El Pla de la Font y ye trescruzada por 5 carreteras y una línia de ferrocarril.

En a suya parti más septentrional a muga ye marcada por a Noguera Ribagorzana y en a meridional por La Clamor Amarga.

Flag of Aragon.svg Aragón Flag of Catalonia.svg Catalunya
Camporrélls RiverIcon2-H.svg Barbuixera Os de Balaguer
La Volteria (841 m)
Valdellou
RiverIcon-LakeStartSpring.svg Entibo de Santa Ana
Ivars de Noguera
Castillón Roi RiverIcon-LakeStartSpring.svg Entibo de Santa Ana
RiverIcon2-H.svg Barbuixera
RiverIcon2-V.svg Noguera Ribagorzana
Alfarràs
RiverIcon2-H.svg Canal de Pinyana
Ikona ulica-H.svg N-230
RiverIcon2-H.svg Arroyo de la Viuda
Albelda RiverIcon2-V.svg Canal d'Aragón y Catalunya
Ikona ulica-H.svg A-140 - C-26
Ikona ulica most-H.svg A-2219 - L-902 Almenar
RiverIcon2-H.svg Desaugüe de la Clamor
Alcampell Ikona - deptak-H.svg Camín de la Serra
Ikona ulica plac-H.svg Torre del Tomaset Almacellas
Altorricón RiverIcon2-V.svg La Clamor Amarga
Aiga railtransportation inv.svg Ferrocarril Zaragoza-Barcelona
Ikona ulica-H.svg N-240
Ikona ulica-H.svg A-22
RiverIcon2-V.svg La Clamor Amarga
Tamarit de Litera
RiverIcon-LakeStartSpring.svg Basa d'el Torres Leida
RiverIcon2-H.svg Clamor de la Faleva Gimenells i el Pla de la Font
Vencillón RiverIcon2-H.svg Desaugüe de Lizarraga
Ikona ulica-H.svg Vencillón-Pla de la Font

Cinca Baixa[editar | editar código]

Forcallo Cinca-Segre

A comarca d'a Cinca Baixa muga de norte a sud con os municipios de Gimenells i el Pla de la Font, Alcarràs, Torres de Segre, Soses, Aitona, Seròs, Massalcoreig y La Granja d'Escarp, totz ells en a comarca d'o Segrián. A muga prencipia en o norte en a clamor d'el Saladar, remata a o sud en o río Segre y ye trescruzada por 7 carreteras y una línia de ferrocarril d'alta velocidat.

Flag of Aragon.svg Aragón Flag of Catalonia.svg Catalunya
Belver d'a Cinca RiverIcon2-H.svg Clamor d'el Saladar Gimenells i el Pla de la Font
Ikona ulica-H.svg HU-8910
Zaidín RiverIcon2-V.svg La Clamor Amarga
RiverIcon-LakeStartSpring.svg Basa de Daunís
RiverIcon2-H.svg Ceica de Montcalbos
RiverIcon-LakeStartSpring.svg Basa d'el Camats
Ikona ulica-H.svg CHE-1304
RiverIcon2-H.svg Barranco d'el Viver
RiverIcon2-V.svg Ceica de Montcalbos Alcarràs
RiverIcon-LakeStartSpring.svg Basa d'el Marcelino
Aiga railtransportation inv.svg AVE Zaragoza-Barcelona
Ikona ulica-H.svg L-800
RiverIcon2-H.svg Clamor de Vallmanya
Fraga RiverIcon2-H.svg Canal d'Aragón y Catalunya
Ikona ulica-H.svg CHE-1305
RiverIcon2-H.svg Ceica seg. de Soses
Ikona - deptak-H.svg Camín de les Sarderes Torres de Segre
RiverIcon2-H.svg Ceica seg. de Soses Soses
Ikona ulica-H.svg A-2
Ikona ulica-H.svg AP-2 - E-90 Aitona
Ikona ulica-H.svg A-242 - C-45 Seròs
RiverIcon2-H.svg Canal d'Aragón y Catalunya
RiverIcon2-V.svg Río Cinca Massalcoreig
Torrent d'a Cinca
RiverIcon2-V.svg Río Segre La Granja d'Escarp

Baixo Aragón-Casp[editar | editar código]

Desembocadura d'o río Segre en l'Ebro

A comarca d'a Baixo Aragón-Casp muga de norte a sud con os municipios de La Granja d'Escarp, Seròs y Almatret, en o Segrián, Ribarroya d'Ebro, en a Ribera d'Ebro, La Pobla de Massaluca y Batea y Caseres, en a Tierra Alta. A muga prencipia a norte en o barranco de Vallfera, remata a o sud en o río Algars y ye trescruzada por 3 carreteras.

Flag of Aragon.svg Aragón Flag of Catalonia.svg Catalunya
Mequinenza RiverIcon2-V.svg Río Segre La Granja d'Escarp
Ikona ulica-H.svg A-2414
RiverIcon2-H.svg Barranco de Vallfera
RiverIcon2-V.svg Barranco de la Cova Plana Seròs
RiverIcon2-V.svg Barranco de l'Aiguamoll Almatret
RiverIcon-LakeStartSpring.svg Entibo de Ribarroya
Fayón
RiverIcon2-H.svg Barranco de la Valldolcet
RiverIcon2-H.svg Barranco dels Escambrons
Fita de les Tres Provincies (425 m)
Ribarroya d'Ebro
Tozal dels Escambrons (375 m)
RiverIcon-LakeStartSpring.svg Entibo de Ribarroya
La Pobla de Massaluca
RiverIcon2-V.svg Río Matarranya
Nonasp
Sierra de Vall de Batea
RiverIcon2-H.svg Barranco de l'Espart Batea
RiverIcon2-H.svg Barranco de Vall Mayor
Ikona ulica-H.svg A-2411 - T-723
Fabara RiverIcon2-V.svg Barranco de Vall de la Mascarosa
RiverIcon2-V.svg Río Algars
Maella
RiverIcon2-H.svg Barranco de Vall de Balaguer
Ikona ulica-H.svg A-221 - C-221
RiverIcon2-H.svg Barranco de Vall de Sarria
RiverIcon2-V.svg Río Algars
RiverIcon2-V.svg Río Algars Caseres

Matarranya[editar | editar código]

Puent sobre o río Algars en a carretera N-240

A comarca d'o Matarranya muga de norte a sud con os municipios de Caseres, Horta de Sant Joan, Arnes, Alfara de Carles, Tortosa y La Sénia en a Tierra Alta. A muga prencipia a o norte en o río Algars, remata a o sud en o Tozal dels Tres Reis (1.351 m) y ye trescruzada por 4 carreteras. En a suya parti norte ye marcada por o río Algars y en o sud por os puertos de Bezeit.

Flag of Aragon.svg Aragón Flag of Catalonia.svg Catalunya
Calazeit RiverIcon2-V.svg Río Algars Caseres
Arens de Ledón
Ikona ulica-H.svg N-240
RiverIcon2-V.svg Río Algars
Horta de Sant Joan
Ikona ulica-H.svg TV-3341
RiverIcon2-V.svg Río Algars
Ledón
Ikona ulica-H.svg TE-V-3303
RiverIcon2-V.svg Río Algars
Ikona - deptak-H.svg Via Verda
RiverIcon2-V.svg Río Algars
Arnes
Cretas
Ikona ulica-H.svg A-231 - T-330
RiverIcon2-V.svg Río Algars
Bezeit
RiverIcon2-H.svg Barranco del Corb
RiverIcon2-H.svg Río Ulldemó Alfara de Carles
Ikona - deptak-H.svg Redó (1.000 m) Tortosa
Tozal de Tall Nou (1.237 m)
RiverIcon2-H.svg Barranco de Capatx La Sénia
RiverIcon2-H.svg Barranco de la Coscollosa
La Coscollosa (1.229 m)
Punta de la Pala (1.201 m)
RiverIcon2-H.svg Río d'el Racó d'en Patorrat
Val de Robres
Tozal dels Tres Reis (1.351 m)

Historia[editar | editar código]

A muga entre Aragón y Catalunya se definió en tiempos de Chaime I d'Aragón

A muga actual entre Aragón y Catalunya queda definida en l'anyo 1262 reinando Chaime I d'Aragón, representando mas que mas una perduga de territorios ta Aragón. Por ixas envueltas a muga entre os dos países gosaba marcar-se en o río Cinca, encara que iste punto ye discutíu ya que ye probable que a Cinca estase no a muga oriental d'Aragón sino a meridional, ye decir a marcada en realidat por o río Segre. A inclusión de Leida en Catalunya se definió en istos anyos, ya que en 1228 asistió a las Cortz Aragonesas en Daroca y ya en l'anyo 1283 a las Cortz Catalanas en Barcelona.

Un feito determinant ta a definición posterior de mugas estió a muerte fillo mayor de Chaime I, Alifonso, en 1258. O hereu pasó a estar o futuro Pero III d'Aragón, fillo d'o segundo matrimonio d'o rei con a reina Violant d'Hongría. Asinas en ista epoca se segregó o Reino de Mallorca, que incluyiba o Rosellón, Conflent, Cerdanya, Cotlliure, Conflent y Vallespir, pasando a o suyo chirmán Chaime II de Mallorca en 1276.

Dica alavez Ribagorza en a suya totalidat perteneixía a o Reino d'Aragón (incluyindo l'actual Alta Ribagorza catalana y a val d'Arán), estando confirmau por Chaime I en 1301 por requesta d'as Cortz d'Aragón reunidas en Zaragoza en 1300. A muga yera fixada en a Clamor d'Almacellas, lo que ratificaba l'adscripción de Ribagorza y A Litera a Aragón, vincladas a o reino dende a o menos tiempos de Remiro I d'Aragón. Cal sinyalar manimenos que as divisions eclesiasticas yeran diferents, ya que istos territorios perteneixeban ta par d'alavez a la diocesi de Leida. Bi habió un intento de variación en ista muga con a muerte de Martín I d'Aragón, quan a Cheneralidat de Catalunya miró d'incorporar-los a o Prencipau aproveitando o interregno.

A ciudat de Fraga pareixe que fue asignada en primeras por Chaime I a Catalunya, manimenos prefirioron mantener-se en Aragón y fuoron a las Cortz aragonesas en Daroca en 1311, confirmando asinas a suya adscripción a o debandito reino.

A presencia aragonesa en o Baixo Ebro (Horta, Flix, Ascó, Miravet, La Palma u Entenza) quedó desestimada por o rei Pero IV d'Aragón en 1359. Anterior ye a muga en o Baixo Aragón, definida ya en 1210 en o río Algars por os bispes de Zaragoza y Tortosa como deseparación d'as suyas diocesis y estando asinas tamién emplegada como muga estatal.

Bibliografía[editar | editar código]

  • "Prontuario Aragonés del Reino y la Corona de Aragón". Guillermo Fatás. Equipo CYG, Editorial Cortz d'Aragón, 2014, ISBN 978-84-92565-10-8.

Se veiga tamién[editar | editar código]

Referencias[editar | editar código]

  1. Medición de distancia con Google Maps


Mugas d'Aragón
Castiella | Catalunya | Francia | Navarra | Riocha | País Valencián