Muga entre Aragón y Catalunya

De Biquipedia
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.
Muga entre Aragón y Catalunya en royo

A muga entre Aragón y Catalunya tien una largaria d'alto u baixo 354 kilometros[1] desepara os dos territorios dende o puerto de la Picada a o norte, amán d'a muga con Francia, dica o Tozal dels Tres Reis a o sud, en a muga con o País Valenciano.

Accidents cheograficos[editar | modificar o codigo]

En as siguients seccions s'amostran os accidents cheograficos que se troban en a muga dividius por comarcas. Os iconos horizontals de carreteras, ríos u camins indican que trescruzan a muga. Si os iconos son verticals indican que fan de muga entre os dos territorios.

Ribagorza[editar | modificar o codigo]

Cap de Toro
Tuca de Mulleres
Tuca d'el Feixant
Tozal de la Fontana
Entibo d'Escales
Puent de Montanyana
Noguera Ribagorzana en a congostro de Mont-rebei

A comarca de Ribagorza muga de norte a sud con os municipios de Vielha e Mijaran, en a val d'Arán, Vidallé y El Pont de Suert, en l'Alta Ribagorza, Tremp y Sant Esteve de la Sarga, en Pallars Chusán y Àger y Os de Balaguer, en La Noguera. A muga prencipia un poco a o norte d'o puerto de la Picada (2.475 m), remata a o sud chunto a l'entibo de Santa Ana y ye trescruzada por 21 pasos, 12 d'éls asfaltaus y a resta por camín.

En a suya parti mas septentrional a muga ye marcada por os Pireneus, que deixan paso a la val de la Noguera Ribagorzana, río que marca gran parti d'a muga chunto a os suyos entibos de Baserca, Escales, Canelles y Santa Ana. Destaca tamién a congostro de Mont-rebei.

O lugar de Puent de Montanyana, cabecera de municipio en Aragón, se troba situau en a muga, estando a suya parti occidental administrativament aragonesa y a oriental administrativament catalana.

Aragón Catalunya
Benás Picada (2.475 m) Vielha e Mijaran
Turonet d'el Puerto de la Picada (2.528 m)
Tuca de Bargas (2.632 m)
Tuqueta de Bargas (2.617 m)
Bargas (2.508 m)
Tuca de Pomero (2.707 m)
Tuca Blanca d'el Pomero (2.696 m)
Tuca de Pena Nera (2.581 m)
Ribereta
Aranesos (2.447 m)
Turón de tres Puntes (2.897 m)
Alfred (2.875 m)
Cap de Toro (2.971 m)
Tuca de Mulleres (3.009 m)
Montanui
Cavall (2.749 m)
Tuca de la Feixa de la Vall (2.879 m)
Tuca d'el Feixant (2.952 m)
Tallada (2.623 m)
Tuca d'el Mich de la Tallada (2.794 m)
Mulleres (2.557 m)
Tuca de Fontana de Senet (2.635 m)
Fontana de Senet (2.512 m)
Tozal de la Fontana (2.576 m)
Tuca d'el Santet (2.364 m)
N-230
Noguera Ribagorzana
Vidallé
Entibo de Baserca
Noguera Ribagorzana
Puent de Senet
Noguera Ribagorzana
Cogulló
Noguera Ribagorzana
Roi
Noguera Ribagorzana
Riupedrós
Molí
Ramader
Montanui-Vidallé
Noguera Ribagorzana
N-260
El Pont de Suert
Noguera Ribagorzana
Bonansa N-230
Entibo d'Escales
N-230
Sopeira Casetes
Font de la Teula
N-230
Pratusot Tremp
Cantallops
Entibo d'Escales
Llastarri
Noguera Ribagorzana
Arén de Noguera
Puent
El Pont d'Orrit
Noguera Ribagorzana
Puent de Montanyana
Pont
Puent de Montanyana
Noguera Ribagorzana
C-1311
Noguera Ribagorzana
Viacamp i Lliterà Entibo de Canelles Sant Esteve de la Sarga
Àger
Os de Balaguer
La Socarrada (664 m)
Tozal de la Cuadra (618 m)
Entibo de Canelles
Estupinyán
HU-V-9301
Entibo de Santa Ana

Litera[editar | modificar o codigo]

Entibo de Santa Ana en A Litera
Canal de Pinyana

A comarca de Litera muga de norte a sud con os municipios d'Os de Balaguer y Ivars de Noguera, en La Noguera y Alfarràs, Almenar, Almacellas, Leida y Gimenells i el Pla de la Font en o Segrián. A muga prencipia en o norte chunto a l'entibo de Santa Ana, remata a o sud chunto a la carretera entre Vencillón y El Pla de la Font y ye trescruzada por 5 carreteras y una línia de ferrocarril.

En a suya parti mas septentrional a muga ye marcada por a Noguera Ribagorzana y en a meridional por La Clamor Amarga.

Aragón Catalunya
Camporrélls Barbuixera Os de Balaguer
La Volteria (841 m)
Valdellou
Entibo de Santa Ana
Ivars de Noguera
Castillón Roi Entibo de Santa Ana
Barbuixera
Noguera Ribagorzana
Alfarràs
Canal de Pinyana
N-230
Arroyo de la Viuda
Albelda Canal d'Aragón y Catalunya
A-140 - C-26
A-2219 - L-902 Almenar
Desaugüe de la Clamor
Alcampell Camín de la Serra
Torre del Tomaset Almacellas
Altorricón La Clamor Amarga
Ferrocarril Zaragoza-Barcelona
N-240
A-22
La Clamor Amarga
Tamarit de Litera
Basa d'el Torres Leida
Clamor de la Faleva Gimenells i el Pla de la Font
Vencillón Desaugüe de Lizarraga
Vencillón-Pla de la Font

Cinca Baixa[editar | modificar o codigo]

AP-2
Forcallo Cinca-Segre

A comarca d'a Cinca Baixa muga de norte a sud con os municipios de Gimenells i el Pla de la Font, Alcarràs, Torres de Segre, Soses, Aitona, Seròs, Massalcoreig y La Granja d'Escarp, toz éls en a comarca d'o Segrián. A muga prencipia en o norte en a clamor d'el Saladar, remata a o sud en o río Segre y ye trescruzada por 7 carreteras y una línia de ferrocarril d'alta velocidat.

Aragón Catalunya
Belver d'a Cinca Clamor d'el Saladar Gimenells i el Pla de la Font
HU-8910
Zaidín La Clamor Amarga
Basa de Daunís
Ceica de Montcalbos
Basa d'el Camats
CHE-1304
Barranco d'el Viver
Ceica de Montcalvós Alcarràs
Basa d'el Marcelino
AVE Zaragoza-Barcelona
L-800
Clamor de Vallmanya
Fraga Canal d'Aragón y Catalunya
CHE-1305
Ceica seg. de Soses
Camín de les Sarderes Torres de Segre
Ceica seg. de Soses Soses
A-2
AP-2 - E-90 Aitona
A-242 - C-45 Seròs
Canal d'Aragón y Catalunya
Río Cinca Massalcoreig
Torrent d'a Cinca
Río Segre La Granja d'Escarp

Baixo Aragón-Casp[editar | modificar o codigo]

Mequinenza
Desembocadura d'o río Segre en l'Ebro

A comarca d'a Baixo Aragón-Casp muga de norte a sud con os municipios de La Granja d'Escarp, Seròs y Almatret, en o Segrián, Ribarroya d'Ebro, en a Ribera d'Ebro, La Pobla de Massaluca y Batea y Caseres, en a Tierra Alta. A muga prencipia a norte en o barranco de Vallfera, remata a o sud en o río Algars y ye trescruzada por 3 carreteras.

Aragón Catalunya
Mequinenza Río Segre La Granja d'Escarp
A-2414
Barranco de Vallfera
Barranco de la Cova Plana Seròs
Barranco de l'Aiguamoll Almatret
Entibo de Ribarroya
Fayón
Barranco de la Valldolcet
Barranco dels Escambrons
Fita de les Tres Provincies (425 m)
Ribarroya d'Ebro
Tozal dels Escambrons (375 m)
Entibo de Ribarroya
La Pobla de Massaluca
Río Matarranya
Nonasp
Sierra de Vall de Batea
Barranco de l'Espart Batea
Barranco de Vall Mayor
A-2411 - T-723
Fabara Barranco de Vall de la Mascarosa
Río Algars
Maella
Barranco de Vall de Balaguer
A-221 - C-221
Barranco de Vall de Sarria
Río Algars
Río Algars Caseres

Matarranya[editar | modificar o codigo]

Puent sobre o río Algars en a carretera N-240
Tozal dels Tres Reis

A comarca d'o Matarranya muga de norte a sud con os municipios de Caseres, Horta de Sant Joan, Arnes, Alfara de Carles, Tortosa y La Sénia en a Tierra Alta. A muga prencipia a o norte en o río Algars, remata a o sud en o Tozal dels Tres Reis (1.351 m) y ye trescruzada por 4 carreteras. En a suya parti norte ye marcada por o río Algars y en o sud por os puertos de Beceit.

Aragón Catalunya
Calaceit Río Algars Caseres
Arens de Ledón
N-240
Río Algars
Horta de Sant Joan
TV-3341
Río Algars
Ledón
TE-V-3303
Río Algars
Via Verda
Río Algars
Arnes
Cretas
A-231 - T-330
Río Algars
Beceit
Barranco del Corb
Río Ulldemó Alfara de Carles
Redó (1.000 m) Tortosa
Tozal de Tall Nou (1.237 m)
Río Matarranya La Sénia
Barranco de la Coscollosa
La Coscollosa (1.229 m)
Punta de la Pala (1.201 m)
Río d'el Racó d'en Patorrat
Val de Robres
Tozal dels Tres Reis (1.351 m)

Historia[editar | modificar o codigo]

A muga entre Aragón y Catalunya se definió en tiempos de Chaime I d'Aragón

A muga actual entre Aragón y Catalunya queda definida en l'anyo 1262 reinando Chaime I d'Aragón, representando mas que mas una perduga de territorios ta Aragón. Por ixas envueltas a muga entre os dos países gosaba marcar-se en o río Cinca, encara que iste punto ye discutiu ya que ye probable que a Cinca estase no a muga oriental d'Aragón sino a meridional, ye decir a marcada en realidat por o río Segre. A inclusión de Leida en Catalunya se definió en istos anyos, ya que en 1228 asistió a las Corz Aragonesas en Daroca y ya en l'anyo 1283 a las Corz Catalanas en Barcelona.

Un feito determinant ta a definición posterior de mugas estió a muerte fillo mayor de Chaime I, Alifonso, en 1258. O hereu pasó a estar o futuro Pero III d'Aragón, fillo d'o segundo matrimonio d'o rei con a reina Violant d'Hongría. Asinas en ista epoca se segregó o Reino de Mallorca, que incluyiba o Rosellón, Conflent, Cerdanya, Cotlliure, Conflent y Vallespir, pasando a o suyo chirmán Chaime II de Mallorca en 1276.

Dica alavez Ribagorza en a suya totalidat perteneixeba a o Reino d'Aragón (incluyindo l'actual Alta Ribagorza catalana y a val d'Arán), estando confirmau por Chaime I en 1301 por requesta d'as Corz d'Aragón reunidas en Zaragoza en 1300. A muga yera fixada en a Clamor d'Almacellas, lo que ratificaba l'adscripción de Ribagorza y Litera a Aragón, vincladas a o reino dende a o menos tiempos de Remiro I d'Aragón. Cal sinyalar manimenos que as divisions eclesiasticas yeran diferents, ya que istos territorios perteneixeban ta par d'alavez a la diocesi de Leida. Bi habió un intento de variación en ista muga con a muerte de Martín I d'Aragón, cuan a Cheneralidat de Catalunya miró d'incorporar-los a o Prencipau aproveitando o interregno.

A ciudat de Fraga pareixe que fue asignada en primeras por Chaime I a Catalunya, manimenos prefirioron mantener-se en Aragón y fuoron a las Corz aragonesas en Daroca en 1311, confirmando asinas a suya adscripción a o debantdito reino.

A presencia aragonesa en o Baixo Ebro (Horta, Flix, Ascó, Miravet, La Palma u Entenza) quedó desestimada por o rei Pero IV d'Aragón en 1359. Anterior ye a muga en o Baixo Aragón, definida ya en 1210 en o río Algars por os bispes de Zaragoza y Tortosa como deseparación d'as suyas diocesis y estando asinas tamién emplegada como muga estatal.

Bibliografía[editar | modificar o codigo]

  • "Prontuario Aragonés del Reino y la Corona de Aragón". Guillermo Fatás. Equipo CYG, Editorial Corz d'Aragón, 2014, ISBN 978-84-92565-10-8.

Se veiga tamién[editar | modificar o codigo]

Referencias[editar | modificar o codigo]

  1. Medición de distancia con Google Maps