Catalunya
Catalunya Cataluña Catalonha | |||||
Comunidat autonoma d'Espanya | |||||
| |||||
Himno: Els Segadors | |||||
Entidat • Estato |
Comunidat autonoma Espanya | ||||
Capital | Barcelona[1] | ||||
Subdivisions | 41 comarcas | ||||
Idioma oficial | Catalán, aranés y castellano | ||||
Superficie • Total |
Pos. 6 de 19 31 895 km² | ||||
Población • Total (2015) • Densidat |
Pos. 2 de 19 7 424 754 hab. 232,92 hab/km² | ||||
Chentilicio | catalán/a | ||||
ISO 3166-2 | ES-CT | ||||
President | Pere Aragonès i Garcia | ||||
Estatuto d'autonomía | 9 de setiembre de 1932 9 d'agosto de 2006 | ||||
Día Nacional de Catalunya | 11 de setiembre | ||||
![]() | |||||
Pachina web oficial |
Catalunya (en catalán Catalunya, en aranés Catalonha) ye un país intregrato como comunidat autonoma en Espanya y situado en o noreste d'a Peninsula Iberica. Muga a lo norte con Francia y Andorra, a l'este con a Mar Mediterrania, a lo sud con a Comunidat Valenciana y a l'ueste con Aragón. Historicament Catalunya tamién ha abracau as comarcas d'o Vallespir, o Conflent, o Capcir, o Rosellón y a parti norte d'a Cerdanya u Alta Cerdanya, territorios ultrapirenencos dependients d'os antigos condaus d'o Rosellón y a Cerdanya y que fan parte de l'actual departamento francés d'os Pireneus Orientals. Istas comarcas s'abracan baixo a denominación de Catalunya Norte. As Islas Medas tamién fan parti de Catalunya.
Catalunya ye a comunidat autonoma con mayor producción industrial d'Espanya y en ella se troba un 25% d'os foranos estachers en tot o país.
División politico-administrativa
Provincias
Catalunya ye formata por quatro provincias:
- Provincia de Barcelona: capital Barcelona.
- Provincia de Chirona: capital Chirona.
- Provincia de Leida: capital Leida.
- Provincia de Tarragona: capital Tarragona.
A Val d'Arán anque ye incluso dentro d'a organización provincial, tien cierta autonomía administrativa.
Comarcas
- Se veiga l'articlo prencipal d'as comarcas de Catalunya.
Catalunya se divide en 41 comarques, 38 d'as qualas datan d'a división feita en 1936. En 1988 s'adhibioron 3 nuevas comarcas.
Referencias
- ↑ (es) Gran Atlas Universal: España (Tomo 6), Salvat Editores,S.A. , ISBN 84-345-9788-8, 1998, p. 44
Comunidatz autonomas d'Espanya |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Ciudatz autonomas |
![]() ![]() |
Plazas de Sobiranía |
Chafarinas - Penyón de Vélez de la Gomera - Penyón d'Alhucemas |