Tortosa
Tortosa | |||
---|---|---|---|
Municipio de Catalunya | |||
| |||
Entidat • Estato • Comunidat • Provincia • Comarca |
Municipio![]() ![]() Tarragona Baixo Ebro | ||
Superficie | 218,45 km² | ||
Población • Total |
35,734 hab. (2008) | ||
Altaria | 12 m. | ||
Distancia • 69 km • 152 km |
enta Tarragona enta Barcelona | ||
Chentilicio | tortosín/a | ||
![]() Tortosa en o Baixo Ebro | |||
www.tortosa.cat |
Tortosa ye un municipio catalán en a provincia de Tarragona, capital d'a comarca d'o Baixo Ebro y d'o partito chudicial d'o suyo nombre.
A suya población ye de 35.734 habitants (2008), en una superficie de 218,45 km² y una densidat de población de 163,58 hab/km².
Cheografía[editar | editar código]
Ye seu bispal y un important centro agricola, comercial y industrial. O municipio lo constituyen a ciudat de Tortosa y as localidatz de Jesús (constituyita en entidat municipal descentralizata dende 1994), Bítem, els Reguers, Campredó y Vinallop. Tortosa ye capeza de partito chudicial (dica o 1923 estió distrito electoral, chunto a Roquetes y Gandesa, esleindo 1 deputato a Cortz dende 1846) y en l'actualitat i tienen a seu a mayor parti d'os servicios territorials d'a Cheneralidat de Catalunya en as Tierras de l'Ebro confegurando-se o suyo territorio como una veguería.
A ciudat de Tortosa ye en a val baixa d'o río Ebro, a 12 metros d'altaria dencima d'o ran d'a mar, y cal destacar-ne a suya gran riqueza en molimentos historicos que son testimonio d'a suya importancia ta las diferents civilizacions que l'han acubillata y en especial ta la Corona d'Aragón.
Ye situata a una distancia de 69 km de Tarragona, a capital d'a suya provincia, y a 152 km de Barcelona, a capital de Catalunya.
Mugas[editar | editar código]
O suyo termin muga con Roquetes, Alfara de Carles, Aldover, El Perelló, L'Ampolla, Camarles, L'Aldea, Amposta, Masdenverge y Santa Bàrbara. Bi ha un enclau de termin aislato entre La Sénia, Bezeit, Alfara de Carles y Roquetes.
Historia[editar | editar código]
En l'anyo 506 los hispanorromans dirichitos por o tiranus Pero, resistioron sin d'exito a los visigodos de lo Reino Visigodo de Tolosa, que prebaban d'ocupar a provincia Tarraconense.
A ciudat de Tortosa yera capital de taifa. Dimpués d'a caita d'a senyoría de Valencia d'o Cit, la ocuporon os almorabetz en o mesmo proceso expansivo en o que ocuporon Zaragoza. Alifonso I lo Batallero teneba plans de conquerir-la pa tener una salita t'a mar y ninviar cruzatos ta Tierra Santa, y plegó a conquerir Horta de Sant Joan. A derrota en a Batalla de Fraga deixó Tortosa libre d'ixa amenaza por muitos anyos.
A conquiesta cristiana no estió dica o 31 d'aviento de 1148, en tiempos d'o califa almorabet Al-Muzaffar, con l'exercito d'o princeps d'Aragón Remón Berenguer IV y l'aduya de l'armata chenovesa.
Demografía[editar | editar código]
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1497-1553: fuegos; 1717-1981: población de feito; 1990- : población de dreito |
Administración[editar | editar código]
Alcaldes[editar | editar código]
Lechislatura | Nombre | Partito politico |
---|---|---|
1979–1983 | Vicent Beguer Oliveres | Convergència i Unió |
1983–1987 | Vicent Beguer Oliveres | Convergència i Unió |
1987–1991 | Vicent Beguer Oliveres | Convergència i Unió |
1991–1995 | Vicent Beguer Oliveres | Convergència i Unió |
1995–1999 | Mariano Curto Forés | Convergència i Unió |
1999–2003 | Joan Sabaté Borràs | Partit dels Socialistes de Catalunya |
2003–2007 | Joan Sabaté Borràs | Partit dels Socialistes de Catalunya |
2007–2011 | Ferran Bel i Accensi | Convergència i Unió |
2011–2015 | Ferran Bel i Accensi | Convergència i Unió |
2015–2019 | Ferran Bel i Accensi (2015-18) / Meritxell Roigé i Pedrola (2018-19) | Convergència i Unió |
2019–2023 | Meritxell Roigé i Pedrola (2019-...) | Junts per Catalunya (PDeCAT) |
Arte y cultura[editar | editar código]
Molimentos[editar | editar código]
Tortosa ye una ciudat bimilenaira. Os 3 grans puestos d'intrés obligatos en toda vesita a Tortosa son:
- Seu de Santa María de Tortosa y Museu
- Palacio episcopal
- Reales Colegios
Amás bi ha atros puestos de gran intrés:
- Castiellos y murallas
- Tortosa mudernista
- Museu de Tortosa
- Parque Teodoro González
Presonaches[editar | editar código]
- Ibrahim ibn Ya'qub, comerciant chodigo d'o sieglo X.
- Ramón Cabrera (1806-1877), melitar.
Localidatz achirmanatas[editar | editar código]
Se veiga tamién[editar | editar código]
Vinclos externos[editar | editar código]
Municipios d'a comarca d'o Baixo Ebro | |
---|---|
L'Aldea | Aldover | Alfara de Carles | L'Ametlla de Mar | L'Ampolla | Benifallet | Camarles | Deltebre | Paüls | El Perelló | Roquetes | Tivenys | Tortosa | Cherta |