Ir al contenido

Tortosa

De Biquipedia
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.
Tortosa
Municipio de Catalunya
Bandera Escudo d'armas
Castiello d'a Zuda
Castiello d'a Zuda.
Entidat
 • Estau
 • Comunidat
 • Provincia
 • Comarca
Municipio
 Espanya
 Catalunya
Tarragona
Baixo Ebro
Partiu chudicial Tortosa
Superficie 218,45 km²
Población
 • Total

34 639 hab. (2013)
Altaria
 • Meyana

12 m.
Distancia
 • 69 km
 • 152 km

enta Tarragona
enta Barcelona
Alcalde Jordi Jordan Farnós
Codigo postal 43500
Chentilicio Tortosín/a[1]
Parroquial
 • Diocesi

Diocesi de Tortosa
Coordenadas
Tortosa ubicada en Catalunya
Tortosa
Tortosa
Tortosa en Catalunya
Web oficial

Tortosa ye un municipio catalán en a provincia de Tarragona, capital d'a comarca d'o Baixo Ebro y d'o partiu chudicial d'o suyo nombre.

A suya población ye de 35.734 habitants (2008), en una superficie de 218,45 km² y una densidat de población de 163,58 hab/km².

Cheografía

[editar | modificar o codigo]

Ye seu bispal y un important centro agricola, comercial y industrial. O municipio lo constituyen a ciudat de Tortosa y as localidaz de Jesús (constituyita en entidat municipal descentralizata dende 1994), Bítem, els Reguers, Campredó y Vinallop. Tortosa ye capeza de partiu chudicial (dica o 1923 estió distrito electoral, chunto a Roquetes y Gandesa, esleindo 1 deputato a Corz dende 1846) y en l'actualitat i tienen a seu a mayor parti d'os servicios territorials d'a Cheneralidat de Catalunya en as Tierras de l'Ebro confegurando-se o suyo territorio como una veguería.

A ciudat de Tortosa ye en a val baixa d'o río Ebro, a 12 metros d'altaria sobre o livel d'a mar, y cal destacar-ne a suya gran riqueza en molimentos historicos que son testimonio d'a suya importancia ta las diferents civilizacions que l'han acubillata y en especial ta la Corona d'Aragón.

Ye situata a una distancia de 69 km de Tarragona, a capital d'a suya provincia, y a 152 km de Barcelona, a capital de Catalunya.

O suyo termin muga con Roquetes, Alfara de Carles, Aldover, El Perelló, L'Ampolla, Camarles, L'Aldea, Amposta, Masdenverge y Santa Bàrbara. Bi ha un enclau de termin aislato entre La Sénia, Beceit, Alfara de Carles y Roquetes.

En l'anyo 506 los hispanorromans dirichitos por o tiranus Pero, resistioron sin d'exito a los visigodos de lo Reino Visigodo de Tolosa, que prebaban d'ocupar a provincia Tarraconense.

En chulio de 935 una flota de cuaranta vaixiellos d'o Califato de Cordoba ataca y espulla los puertos de Pals (5 de chulio), Empúries (que dende alavez quedó despoblau), Torroella de Montgrí (8 de chulio) y Barcelona (15 de chulio), provocando centenars de victimas y muitisma destrucción.[2] Qui mandaba la flota yera Abd al-Màlik ibn Said ibn Abi Hamama, que tornó en rematar l'ataque en o puerto de Turtusha (Tortosa).

A ciudat de Tortosa yera capital de taifa. Dimpués d'a caita d'a sinyoría de Valencia d'o Cit, la ocuporon os almurabiz en o mesmo proceso expansivo en o que ocuporon Zaragoza. Alifonso I lo Batallero teneba plans de conquerir-la pa tener una salita enta la mar y ninviar cruzatos ta Tierra Santa, y plegó a conquerir Horta de Sant Joan. A derrota en a Batalla de Fraga deixó Tortosa libre d'ixa amenaza por muitos anyos.

A conquiesta cristiana no estió dica o 31 d'aviento de 1148, en tiempos d'o califa almurabit Al-Muzaffar, con l'exercito d'o princeps d'Aragón Remón Berenguer IV y l'aduya de l'armata chenovesa.

Demografía

[editar | modificar o codigo]
Evolución demografica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
979 1.154 988 5.343 - 24.977 24.057 25.192 24.452

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
28.097 33.044 35.865 38.269 45.672 43.267 46.376 31.445 29.790

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008
29.616 30.430 30.088 29.600 29.481 30.431 31.979 34.266 35.734
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
- - - - - - - - -
2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 -
- - - - 33.890 - - - -

1497-1553: fuegos; 1717-1981: población de feito; 1990- : población de dreito

Administración

[editar | modificar o codigo]
Lista d'alcaldes
Lechislatura Nombre Partiu politico
19791983 Vicent Beguer Oliveres Convergència i Unió
19831987 Vicent Beguer Oliveres Convergència i Unió
19871991 Vicent Beguer Oliveres Convergència i Unió
19911995 Vicent Beguer Oliveres Convergència i Unió
19951999 Mariano Curto Forés Convergència i Unió
19992003 Joan Sabaté Borràs Partit dels Socialistes de Catalunya
20032007 Joan Sabaté Borràs Partit dels Socialistes de Catalunya
20072011 Ferran Bel i Accensi Convergència i Unió
20112015 Ferran Bel i Accensi Convergència i Unió
20152019 Ferran Bel i Accensi (dica 2018)
Meritxell Roigé i Pedrola (dende 2018)
Convergència i Unió
20192023 Meritxell Roigé i Pedrola Junts per Catalunya (PDeCAT)
20232027 Jordi Jordan Farnós Movem Tortosa

Arte y cultura

[editar | modificar o codigo]
A Seu de Santa María de Tortosa.

Tortosa ye una ciudat bimilenaria. Os 3 grans puestos d'intrés obligaus en toda visita a Tortosa son:

Amás bi ha atros puestos de gran intrés:

  • Castiellos y murallas.
  • Tortosa modernista.
  • Museu de Tortosa.
  • Parque Teodoro González.

Personalidaz naixidas de Tortosa

[editar | modificar o codigo]

Localidaz achirmanatas

[editar | modificar o codigo]

Se veiga tamién

[editar | modificar o codigo]

Referencias

[editar | modificar o codigo]

Vinclos externos

[editar | modificar o codigo]
Commons
Commons
Se veigan as imáchens de Commons sobre Tortosa.