Tortosa

Tortosa
Municipio de Catalunya
Castiello d'a Zuda.
Entidat  • Estau  • Comunidat  • Provincia  • Comarca	Municipio Espanya  Catalunya Tarragona Baixo Ebro
Superficie	218,45 km²
Población  • Total	35,734 hab. (2008)
Altaria	12 m.
Distancia  • 69 km  • 152 km	enta Tarragona enta Barcelona
Chentilicio	tortosín/a
Tortosa en o Baixo Ebro
www.tortosa.cat

Tortosa ye un municipio catalán en a provincia de Tarragona, capital d'a comarca d'o Baixo Ebro y d'o partito chudicial d'o suyo nombre.

A suya población ye de 35.734 habitants (2008), en una superficie de 218,45 km² y una densidat de población de 163,58 hab/km².

Cheografía

Ye seu bispal y un important centro agricola, comercial y industrial. O municipio lo constituyen a ciudat de Tortosa y as localidatz de Jesús (constituyita en entidat municipal descentralizata dende 1994), Bítem, els Reguers, Campredó y Vinallop. Tortosa ye capeza de partito chudicial (dica o 1923 estió distrito electoral, chunto a Roquetes y Gandesa, esleindo 1 deputato a Cortz dende 1846) y en l'actualitat i tienen a seu a mayor parti d'os servicios territorials d'a Cheneralidat de Catalunya en as Tierras de l'Ebro confegurando-se o suyo territorio como una veguería.

A ciudat de Tortosa ye en a val baixa d'o río Ebro, a 12 metros d'altaria dencima d'o ran d'a mar, y cal destacar-ne a suya gran riqueza en molimentos historicos que son testimonio d'a suya importancia ta las diferents civilizacions que l'han acubillata y en especial ta la Corona d'Aragón.

Ye situata a una distancia de 69 km de Tarragona, a capital d'a suya provincia, y a 152 km de Barcelona, a capital de Catalunya.

Mugas

O suyo termin muga con Roquetes, Alfara de Carles, Aldover, El Perelló, L'Ampolla, Camarles, L'Aldea, Amposta, Masdenverge y Santa Bàrbara. Bi ha un enclau de termin aislato entre La Sénia, Bezeit, Alfara de Carles y Roquetes.

Historia

En l'anyo 506 los hispanorromans dirichitos por o tiranus Pero, resistioron sin d'exito a los visigodos de lo Reino Visigodo de Tolosa, que prebaban d'ocupar a provincia Tarraconense.

A ciudat de Tortosa yera capital de taifa. Dimpués d'a caita d'a senyoría de Valencia d'o Cit, la ocuporon os almorabetz en o mesmo proceso expansivo en o que ocuporon Zaragoza. Alifonso I lo Batallero teneba plans de conquerir-la pa tener una salita t'a mar y ninviar cruzatos ta Tierra Santa, y plegó a conquerir Horta de Sant Joan. A derrota en a Batalla de Fraga deixó Tortosa libre d'ixa amenaza por muitos anyos.

A conquiesta cristiana no estió dica o 31 d'aviento de 1148, en tiempos d'o califa almorabet Al-Muzaffar, con l'exercito d'o princeps d'Aragón Remón Berenguer IV y l'aduya de l'armata chenovesa.

Demografía

Evolución demografica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 979 1.154 988 5.343 - 24.977 24.057 25.192 24.452

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 28.097 33.044 35.865 38.269 45.672 43.267 46.376 31.445 29.790

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 29.616 30.430 30.088 29.600 29.481 30.431 31.979 34.266 - 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 - - - - - - - - - -

1497-1553: fuegos; 1717-1981: población de feito; 1990- : población de dreito

Administración

Alcaldes

Lista d'alcaldes

Lechislatura	Nombre	Partito politico
1979–1983	Vicent Beguer Oliveres	Convergència i Unió
1983–1987	Vicent Beguer Oliveres	Convergència i Unió
1987–1991	Vicent Beguer Oliveres	Convergència i Unió
1991–1995	Vicent Beguer Oliveres	Convergència i Unió
1995–1999	Mariano Curto Forés	Convergència i Unió
1999–2003	Joan Sabaté Borràs	Partit dels Socialistes de Catalunya
2003–2007	Joan Sabaté Borràs	Partit dels Socialistes de Catalunya
2007–2011	Ferran Bel i Accensi	Convergència i Unió
2011–2015	Ferran Bel i Accensi	Convergència i Unió
2015–2019	Ferran Bel i Accensi (2015-18) / Meritxell Roigé i Pedrola (2018-19)	Convergència i Unió
2019–2023	Meritxell Roigé i Pedrola (2019-...)	Junts per Catalunya (PDeCAT)

Arte y cultura

Molimentos

A Seu de Santa María de Tortosa.

Tortosa ye una ciudat bimilenaira. Os 3 grans puestos d'intrés obligatos en toda vesita a Tortosa son:

• Seu de Santa María de Tortosa y Museu
• Palacio episcopal
• Reales Colegios

Amás bi ha atros puestos de gran intrés:

• Castiellos y murallas
• Tortosa mudernista
• Museu de Tortosa
• Parque Teodoro González

Presonaches

• Ibrahim ibn Ya'qub, comerciant chodigo d'o sieglo X.
• Ramón Cabrera (1806-1877), melitar.

Localidatz achirmanatas

Avinyón, Francia (1968) Alcanyiz, Espanya (1972) Vercelli, Italia (2003)

Le Puy-en-Velay, Francia (2005) Tartus, Siria (2007)

Se veiga tamién

• Diocesi de Tortosa
• Ferrocarril de la val de Zafán (Vía Verda)
• Puertos de Bezeit
• Catalán tortosín

Vinclos externos

• (ca) Pachina web oficial municipal.