Tortosa
|
Iste articlo ye escrito con as normas graficas EFA. Si quiers, puez aduyar cambiando a la grafía oficial de Biquipedia y sacando dimpués ista plantilla. |
| Tortosa | |||
| Municipio de Catalunya | |||
| |||
 Castiello d'a Zuda. | |||
| Entidat • Estau • Comunidat • Provincia • Comarca |
Municipio Espanya CatalunyaTarragona Baixo Ebro | ||
| Partiu chudicial | Tortosa | ||
| Superficie | 218,45 km² | ||
| Población • Total |
33 890 hab. (2013) | ||
| Altaria • Meyana |
12 m. | ||
| Distancia • 69 km • 152 km |
enta Tarragona enta Barcelona | ||
| Alcalde | Meritxell Roigé i Pedrola | ||
| Codigo postal | 43500 | ||
| Chentilicio | Tortosín/a[1] | ||
| Parroquial • Diocesi |
Diocesi de Tortosa | ||
| Coordenadas | |||
| Web oficial | |||
Tortosa ye un municipio catalán en a provincia de Tarragona, capital d'a comarca d'o Baixo Ebro y d'o partiu chudicial d'o suyo nombre.
A suya población ye de 35.734 habitants (2008), en una superficie de 218,45 km² y una densidat de población de 163,58 hab/km².
Cheografía[editar | modificar o codigo]
Ye seu bispal y un important centro agricola, comercial y industrial. O municipio lo constituyen a ciudat de Tortosa y as localidaz de Jesús (constituyita en entidat municipal descentralizata dende 1994), Bítem, els Reguers, Campredó y Vinallop. Tortosa ye capeza de partito chudicial (dica o 1923 estió distrito electoral, chunto a Roquetes y Gandesa, esleindo 1 deputato a Cortz dende 1846) y en l'actualitat i tienen a seu a mayor parti d'os servicios territorials d'a Cheneralidat de Catalunya en as Tierras de l'Ebro confegurando-se o suyo territorio como una veguería.
A ciudat de Tortosa ye en a val baixa d'o río Ebro, a 12 metros d'altaria sobre o livel d'a mar, y cal destacar-ne a suya gran riqueza en molimentos historicos que son testimonio d'a suya importancia ta las diferents civilizacions que l'han acubillata y en especial ta la Corona d'Aragón.
Ye situata a una distancia de 69 km de Tarragona, a capital d'a suya provincia, y a 152 km de Barcelona, a capital de Catalunya.
Mugas[editar | modificar o codigo]
O suyo termin muga con Roquetes, Alfara de Carles, Aldover, El Perelló, L'Ampolla, Camarles, L'Aldea, Amposta, Masdenverge y Santa Bàrbara. Bi ha un enclau de termin aislato entre La Sénia, Bezeit, Alfara de Carles y Roquetes.
Historia[editar | modificar o codigo]
En l'anyo 506 los hispanorromans dirichitos por o tiranus Pero, resistioron sin d'exito a los visigodos de lo Reino Visigodo de Tolosa, que prebaban d'ocupar a provincia Tarraconense.
En chulio de 935 una flota de quaranta vaixiellos d'o Califato de Cordoba ataca y espulla los puertos de Pals (5 de chulio), Empúries (que dende alavez quedó despoblau), Torroella de Montgrí (8 de chulio) y Barcelona (15 de chulio), provocando centenars de victimas y muitisma destrucción.[2] Qui mandaba la flota yera Abd al-Màlik ibn Said ibn Abi Hamama, que tornó en rematar l'ataque en o puerto de Turtusha (Tortosa).
A ciudat de Tortosa yera capital de taifa. Dimpués d'a caita d'a senyoría de Valencia d'o Cit, la ocuporon os almurabitz en o mesmo proceso expansivo en o que ocuporon Zaragoza. Alifonso I lo Batallero teneba plans de conquerir-la pa tener una salita t'a mar y ninviar cruzatos ta Tierra Santa, y plegó a conquerir Horta de Sant Joan. A derrota en a Batalla de Fraga deixó Tortosa libre d'ixa amenaza por muitos anyos.
A conquiesta cristiana no estió dica o 31 d'aviento de 1148, en tiempos d'o califa almurabit Al-Muzaffar, con l'exercito d'o princeps d'Aragón Remón Berenguer IV y l'aduya de l'armata chenovesa.
Demografía[editar | modificar o codigo]
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 1497-1553: fuegos; 1717-1981: población de feito; 1990- : población de dreito | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Administración[editar | modificar o codigo]
Alcaldes[editar | modificar o codigo]
| Lechislatura | Nombre | Partiu politico |
|---|---|---|
| 1979–1983 | Vicent Beguer Oliveres | Convergència i Unió |
| 1983–1987 | Vicent Beguer Oliveres | Convergència i Unió |
| 1987–1991 | Vicent Beguer Oliveres | Convergència i Unió |
| 1991–1995 | Vicent Beguer Oliveres | Convergència i Unió |
| 1995–1999 | Mariano Curto Forés | Convergència i Unió |
| 1999–2003 | Joan Sabaté Borràs | Partit dels Socialistes de Catalunya |
| 2003–2007 | Joan Sabaté Borràs | Partit dels Socialistes de Catalunya |
| 2007–2011 | Ferran Bel i Accensi | Convergència i Unió |
| 2011–2015 | Ferran Bel i Accensi | Convergència i Unió |
| 2015–2019 | Ferran Bel i Accensi (2015-18) / Meritxell Roigé i Pedrola (2018-19) | Convergència i Unió |
| 2019–2023 | Meritxell Roigé i Pedrola (2019-...) | Junts per Catalunya (PDeCAT) |
Arte y cultura[editar | modificar o codigo]
Molimentos[editar | modificar o codigo]
Tortosa ye una ciudat bimilenaira. Os 3 grans puestos d'intrés obligatos en toda vesita a Tortosa son:
- Seu de Santa María de Tortosa y Museu.
- Palacio episcopal.
- Reales Colegios.
Amás bi ha atros puestos de gran intrés:
- Castiellos y murallas.
- Tortosa mudernista.
- Museu de Tortosa.
- Parque Teodoro González.
Presonaches[editar | modificar o codigo]
- Ibrahim ibn Ya'qub, comerciant chodigo d'o sieglo X.
- Ramón Cabrera (1806-1877), militar.
Localidatz achirmanatas[editar | modificar o codigo]
|
.svg){kind=small}
Se veiga tamién[editar | modificar o codigo]
Referencias[editar | modificar o codigo]
- ↑ (an) Diccionario ortografico de l'aragonés (Seguntes la Propuesta Ortografica de l'EFA). Versión preliminar. Estudio de Filología Aragonesa. ISSN 1988-8139. Octubre de 2022.
- ↑ (es) David González Ruiz: Breve Historia de la Corona de Aragón. Ediciones Nowtilus, S.L., Madrid, abril de 2012, p. 37, ISBN 978-84-9967-306-6
Vinclos externos[editar | modificar o codigo]
| Municipios d'a comarca d'o Baixo Ebro | |
|---|---|
| L'Aldea | Aldover | Alfara de Carles | L'Ametlla de Mar | L'Ampolla | Benifallet | Camarles | Deltebre | Paüls | El Perelló | Roquetes | Tivenys | Tortosa | Cherta |