Tuca de Mulleres

De Biquipedia
Ir a la navegación Ir a la búsqueda
Tuca de Mulleres
Tuc de Molières
PicdeMulleres.jpg
A val de Mulleres con a tuca a o fundo, en o centro d'a imachen
Situación
Situación Flag of Aragon.svg Benás/Montanui (Aragón)
Flag-Val d' Aran.svg Vielha (Val d'Arán)
Latitut 42° 37' 46.1 N
Lonchitut 0° 41' 54.8 E
Cheografía
Cordelera Pireneus
Sierra {{{sierra}}}
Macizo {{{macizo}}}
Altaria 3.009 m
Alpinismo
Primera puyada Barrau, Russell y Caurrège en 1879
Ruta mas fácil
Mapa
Perineu Aragonés (orografía).png
Montanya.svg

A tuca de Mulleres u cap de Mulleres (en catalán Tuc de Molières) ye un pico de 3.009 metros d'altaria situau en bell meyo d'a zona granitica d'o Pireneu Axial, en as cabeceras d'a val de l'Escaleta (Alto Esera) enta l'ueste y d'a val de Barrabés (Ribagorza) enta l'este. Se troba por tanto en a muga entre Aragón y Catalunya, estando a más a cima más oriental d'o macizo de la Maladeta.

Toponimia[editar | editar código]

L'oronimo Mulleres ye d'orichen occitán gascón y corresponde la forma orichinal aranesa Molières, que significa en aragonés "molineras" y presenta la tipica perda gascona de la -N- intervocalica latina.[1]

Cheografía[editar | editar código]

A suya cima se en una cresta de tormos, de forma suau en o suyo conchunto, orientada de norte enta o sud.

A versant ueste, a val de l'Escaleta, ye toda ella una tartera de bloques luenga con seis chicotz estanyos d'orichen glacial, que desauguan a o plan d'Aigualluts, a on as auguas se mezclan con as procedents d'a val de Barrancs. Os dos ríos ya chuntos tornan, por un curioso fenomeno karstico, en un luengo recorriu baixo tierra dica a val d'Arán, en o puesto dito Güells del Joeu, en l'Artiga de Lin, alimentando a la fin a la Garona.

A versant este da a la val de Mulleres y ye a mas caracteristica, ya que tien un imponent aspecto alpín. Pendients muit dreitas, con selvas d'abetz y fabos en a parti baixa y quatro estanyos, tamién d'orichen glacial entre os 2.200 y os 2.400 metres, que dan orichen a la Noguera Ribagorzana.

En a parti alta d'ista val y chusto baixo o pico, bi ha una chelera permanent. Por dencima d'os primers lacos, seguntes se puya por a val, se i trobaba un cubilar d'a Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, con una capacidat ta diez personas. Fue enguerau en 1974 y desmontau en 2011 debiu a o suyo mal estau. Ascape, mientres agosto de 2011 s'instaló un nuevo cubilar de Mulleres.[2] D'a mesma manera que atros cubilars, a suya utilidat ye actualment qüestionada, ya que a millora d'o material, o entrenamiento y as tecnicas de progresión d'os aficionaus a la montanya fan que a puyada a o pico (bells 1.400 metros de desnivel) se faiga no ya en un día, sino en un maitín, tanto en verano como d'hivierno, estando innecesario fer nueit en o cubilar.

Mientres dotze anyos consecutivos a puyada d'a vall de Mulleres dica o pico y o descenso por a val del Nere (val d'Aran) estió o itinerario d'una important cursa d'esquí de montanya, tresladada actualment a la zona de Beret.

Vinclos externos[editar | editar código]

Referencias[editar | editar código]

  1. (es) Javier Terrado Pablo: Metodología de la investigación en toponimia. Editor: Javier Terrado Pablo, 1999.
  2. (es) El nuevo refugio de Molières ya está instalado y abierto. Desnivel


 
3000 - Maladeta-Aneto (Benás/Montanui)
Logo montagne Yama.svg
Abadías | Alba | Agulla d'Argarot | Agulla Baixa d'Aneto | Agulla de la Brecha de Llosars | Agulla de la Collada de Corones | Agulla de Franqueville | Agulla d'Haurillon | Agulla d'Ixalenques | Agulla de Juncadella | Agulla de la Roca de Creuenya | Agulla de la Solaneta | Aneto | Astorg | Brecha de Tempestatz | Cabo de Barrancs | Cabo de la Tartera | Cap d'Ixalenques | Cap de la Tartereta | Cap de la Vall | Crencha de Creuenya | Collada de Corones | Collada de Creuenya | Corones | Cuello de la Rimaya | Dient d'Alba | Esquena de l'Aneto | Forqueta de Llosars | Maladeta | Morro de Creuenya N | Morro de Creuenya S | Mulleres | Mur | Quixal d'Alba | Rimaya | Sayó | Tempestatz | Torre d'Ixalenques | Tuca d'el Mich | Tuca d'el Cap de la Vall | Tuqueta de la Crencha | Tuqueta de la Crus | Tuqueta Roya de Creuenya | Vallhibierna