Serra d'el Chordal

De Biquipedia
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.
Esta pachina ye escrita en ribagorzano.
Serra d'el Chordal
Serra del Jordal
La serra dende Sarrat (Vall de Lierp)
Cheografía
Cordelera Sierras interiors pirenencas
Sector
'
Maxima altaria 1553 m, tuzal d'el Chordal.
Cimas importants Tuzal d'el Chordal, tuzal de Santa Cruz
Largaria
Amplaria
Superficie
Vértiz cheodesico
Subsistemas {{{subsistemas}}}
Administración
Estau Espanya
País Aragón
Comarca Ribagorza
Cheolochía
Edat
Materials Calsinera mesozoica sobre salagons cenozoicos.
Tipo {{{tipo}}}
Mapa

La serra d'el Chordal (nome local en aragonés ribagorzano; en aragonés stándard y en castellano Sierra de Chordal, en catalán Serra del Jordal) é una serra interior d'el Prepireneu d'orientación paralela a la ralla axial, situada a la comarca de Ribagorza, a la provincia de Uesca, a'l sud d'el macizo de Turbón y a'l norte de la serra d'Esdolomada.

Cheografía[editar | modificar o codigo]

La serra va dende la vall d'el río Esera pe'l extremo occidental enta la vall d'el río Isabana per l'oriental, y delimita a'l norte la vall de Bardaixín y el barranco d'Esplluga (versant occidental norte) y la vall de Lierp (versant oriental norte).

Se prollarga cap a'l norte enta el Turbón con un brazo que desepara a'l costau oriental l'Obago y Eixea, que son de la vall de Lierp, y a'l costau occidental Esplluga, d'aon que las aiguas van ta l'Esera. Po el sud tamén tende a zarrar-se con el sistema de la serra d'Esdolomada, deixand d'el costau oriental la vall de Merlli y de l'occidental la vall de Vacamorta.

Cheolochía[editar | modificar o codigo]

La serra d'el Chordal é feita de materials cretacians y salagons d'el sistema d'Arén, en chunto con materials teciarios. Fa parte d'un mesmo pllegamiento que va dende Penya Montanyesa dica aquí, por lo que é una serra chermana con la serra Ferrera de la vecina comarca de Sobrarbe y el mont de Naspún, la suya contra por la part de la cllusa sobre l'Esera entre Campo y Navarri.

Se veiga tamén[editar | modificar o codigo]

Vinclos externos[editar | modificar o codigo]


Sierras interiors pirenencas
Abodi | Aísa | Alano | Alta | Añelarra | Arbís | Arrigorieta | Arro | Artxube | Aspe | Berganui | Boumort | Calva | Campanué | Carquera | Carreu | Cis | Collarada | Cotiella | Cuberes | Chía | Chordal | Esdolomada | Espata | Espierba | Ferrera | Gurb | Larra | Límez | Longa | Montcau | Montllobar | Muro de Roda | Osa | Partaqua | Peracalç | Planas | Prada | Rocamola | Sant Corneli | Sant Cosme | Santa Engracia | Sant Martín d'a Solana | Sant Salvador | Sant Gervás | Sant Joan | Sant Visorio | Sardanera | Secús | Sestrals | Set Comelles | Telera | Tendennera | Tercui | Trallata | Tres Serols | Turbón | Ustarroz | Vernera | Zariquieta| Zucas