Sestrals

De Biquipedia
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.
As Sestrals
As Sestrals dende lo molín d'Aso (valle de Fanlo)
Cheografía
Cordelera Sierras interiors pirenencas
Sector {{{sector}}}
{{{tpran}}} {{{ran}}}
Maxima altaria 2.101 m, Sestral Alta
Cimas importants Sestral Alta (2.101 m), Sestral d'o Reguero (1.958 m) y Sestral Baixa (2.074 m)
Largaria
Amplaria
Superficie
Vértiz cheodesico
Subsistemas {{{subsistemas}}}
Administración
Estau
País D'entre la Val d'Anyisclo
y la val de Puertolas,
Uesca, Aragón.
'
Edat
Materials
Tipo {{{tipo}}}
Mapa

As Sestrals son tres puntas d'o serrato que s'alierga norte-sud en deseparando la Val d'Anyisclo de la Val de Puértolas. Amás, constituyen un segmento d'a muga d'o Parque Nacional d'Ordesa y d'o Mont Perduto.

A Sestral d'o Reguero u Garrot Campana (1.958 m) ye la mes septentrional d'as tres Sestrals. Deixa paso enta las estivas d'a Plana Canal y lo Tozal d'a Fueva, a on i fincan os cubillars d'a Mallata Fueva y la Plana Canal.

A Sestral Alta (2.101 m) ye la punta mes altera d'o conchunto, pero la suya forma, mes arronchadeta que no las altras, la fan de confundir a sobén. En o centro d'o mallo, ye la punta central d'o conchunto.

A Sestral Baixa (2.074 m) ye la mes meridional d'as tres tucas, zaguera d'antes d'a Breca d'os Aires, que ye lo nombre que prene en o lugar lo forato existent d'entre os carateristicos cillos d'ésta y Os Pueyos.

Es Puis ú Os Pueyos son as torricellas calsinosas que s'elevan dimpués d'a Sestral Baixa. O serrato se perlienga ta baixo enta la val d'o Bellós y se i clama Colluguana per ixa par.

En os cinglos de Sestrals se produce a sobén chelifracción, las faixas se creban y los fragmentos de roca s'acumulan en o calcil d'os cinglos formando espuendas a on que se fa dificil a colonización por part d'os árbols.[1]

Referencias[editar | modificar o codigo]

  1. Fernando Biarge, José María García Ruiz, Ana Biarge Roca viva. El modelado del paisaje pirenaico. Diputación de Huesca, 2001. pp189


Sierras interiors pirenencas
Abodi | Aísa | Alano | Alta | Añelarra | Arbís | Arrigorieta | Arro | Artxube | Aspe | Berganui | Boumort | Calva | Campanué | Carquera | Carreu | Cis | Collarada | Cotiella | Cuberes | Chía | Chordal | Esdolomada | Espata | Espierba | Ferrera | Gurb | Larra | Límez | Longa | Montcau | Montllobar | Muro de Roda | Osa | Partaqua | Peracalç | Planas | Prada | Rocamola | Sant Corneli | Sant Cosme | Santa Engracia | Sant Martín d'a Solana | Sant Salvador | Sant Gervás | Sant Joan | Sant Visorio | Sardanera | Secús | Sestrals | Set Comelles | Telera | Tendennera | Tercui | Trallata | Tres Serols | Turbón | Ustarroz | Vernera | Zariquieta| Zucas