Sestrals

De Biquipedia
Ir a la navegación Ir a la búsqueda
As Sestrals
106.As Sestrals dende Sant Úrbez.jpg
As Sestrals dende lo molín d'Aso (valle de Fanlo)
Cheografía
Cordelera Sierras interiors pirenencas
Sector {{{sector}}}
{{{tpran}}} {{{ran}}}
Maxima altaria 2.101 m, Sestral Alta
Cimas importants Sestral Alta (2.101 m), Sestral d'o Reguero (1.958 m) y Sestral Baixa (2.074 m)
Largaria
Amplaria
Superficie
Vértiz cheodesico
Subsistemas {{{subsistemas}}}
Administración
Estau
País Flag of Aragon.svg D'entre la Val d'Anyisclo
y la val de Puertolas,
Uesca, Aragón.
'
Edat
Materials
Tipo {{{tipo}}}
Mapa
Perineu Aragonés (orografía).png
Montanya.svg

As Sestrals son tres puntas d'o serrato que s'alierga norte-sur en deseparando la Val d'Anyisclo de la Val de Puértolas. Amás, constituyen un segmento d'a muga d'o Parque Nacional d'Ordesa y d'o Mont Perduto.

A Sestral d'o Reguero u Garrot Campana (1.958 m) ye la més septentrional d'as tres Sestrals. Deixa paso enta las estivas d'a Plana Canal y lo Tozal d'a Fueva, a on i fincan os cubillars d'a Mallata Fueva y la Plana Canal.

A Sestral Alta (2.101 m) ye la punta més altera d'o conchunto, pero la suya forma, més arronchadeta que no las altras, la fan de confundir a sobén. En o centro d'o mallo, ye la punta central d'o conchunto.

A Sestral Baixa (2.074 m) ye la més meridional d'as tres tucas, zaguera d'antes d'a Breca d'os Aires, que ye lo nombre que prene en o lugar lo forato existent d'entre os carateristicos cillos d'ésta y Os Pueyos.

Es Puis ú Os Pueyos son as torricellas calsinosas que s'elevan dimpués d'a Sestral Baixa. O serrato se perlienga ta baixo enta la val d'o Bellós y se i clama Colluguana per ixa par.

En os cinglos de Sestrals se produce a sobén chelifracción, las faixas se creban y los fragmentos de roca s'acumulan en o calcil d'os cinglos formando espuendas a on que se fa dificil a colonización por part d'os árbols.[1]

Referencias[editar | modificar o codigo]

  1. Fernando Biarge, José María García Ruiz, Ana Biarge Roca viva. El modelado del paisaje pirenaico. Diputación de Huesca, 2001. pp189


Macizos, sierras y sarraus d'o Prepireneu meridional
Sierras interiors pirenencas Abodi | Aísa | Alano | Alta | Añelarra | Arbís | Arrigorieta | Arro | Artxube | Aspe | Berganui | Boumort | Calva | Campanué | Carquera | Carreu | Cis | Collarada | Cotiella | Cuberes | Chía | Chordal | Esdolomada | Espata | Espierba | Ferrera | Gurb | Larra | Límez | Longa | Montcau | Montllobar | Muro de Roda | Osa | Partaqua | Peracalç | Planas | Prada | Rocamola | Sant Corneli | Sant Cosme | Santa Engracia | Sant Martín d'a Solana | Sant Salvador | Sant Gervás | Sant Joan | Sant Visorio | Sardanera | Secús | Sestrals | Set Comelles | Telera | Tendennera | Tercui | Trallata | Tres Serols | Turbón | Ustarroz | Vernera | Zariquieta| Zucas |
Sierras d'o Flysch cretacio-eoceno (transición) Algaralleta |Asín | Atuzcarraz | Baraguás | Beldú | Corona | Dos Ríos | Erata | Estiva | Forcala | Gabás | Icún | Idocorri | Illón | Izco | Leire | Luesia | Madalena | Maito | Monchoya | Novés | Orba | Sierra de Sant Miguel
Sierras d'a depresión meya intrapirenenca Aineto | Arras | Belarra | Bonés | Buyán | Canciás | Capitiellos | Colladas | Gabardón | Guaso | Nabla | Penya Musera | Uruel | Picardiello | Portiello | Santa Isabel | Sant Pedro | Peranera | Sant Chuan d'a Penya | Sarda | Selva | Xabierre |
Sierras exteriors pirenencas Aguila | Arangol | Almunia | Aubenç | Balcetz | Blancafort | Buil-Camporretuno | Caballera | Carbonera | Carrodilla | Comiols | Conca | Convent | Coscollar | Crapamonte | Cucut | Elsón | Entremont | Gratal | Guara | Gabardialla | Gomiols | Lacunarda | Lata | Lobarre | Llaguarres | Llarga | Lupera | Mill | Mitjana | Montsec (Montgai | Chiribeta) | Montclús | Mont-roig | Móra | Os | Pano | Partara | Perpella | Rei | Rufas | Savinós | Salinas | Salinas | Santa Barbara | Santa Quiteria | Santo Domingo | Sant Mamet | Sant Miquel | Sant Quílez | Sant Salvador | Sarrastanyo | Sevil | Torón | Trillo | Ubiergo | Volteria
Atras sierras prepirenencas Albera | Amanç | Bastets | Bestracà | Brunquera | Busa | Cabrera | Cabrerola | Cadí | Canalda | Catllaràs | Cavallera | Clotarons | Coma Armada | Coma Negra | Corb | | Cucu | Curull | Encies | Finestres | Lleixeres | Malforat | Medas | Sant Miquel | Mola de Lorn | Moreu | Oden | Pineda | Port de Comte | Portellars | Puig Creus | Puig de Cubell | Puig Estela | Puig del Moro | Puig d'Ou | Puigsacalm | Puli | Queralt | Querol | Rocacorba | Rocallarga | Sacartel | Sant Llorenç de Muga | Santa Llucia | Santa Magdalena | Santa Magdalena de Cambrils | Sant Marc | Negre | Oliana | Pedraforca | Peguera | Tossals | Turp | Valldan| Viellas