Ayerbe
De Biquipedia
|
Ayerbe |
|||
|---|---|---|---|
|
|
|||
Palazio d'Ayerbe. |
|||
| Comunidat autonoma | |||
| Probinzia | |||
| Comarca | Plana de Uesca | ||
| Codigo postal | 22800 | ||
| Latitut Lonchitut |
|
||
| Superfizie | 63,9 km² | ||
| Altaria | 582 m. | ||
| Distanzia | 29 km enta Uesca | ||
| Poblazión | 1.142 ab. (1996) | ||
| Chentilizio | {{{chentilizio}}} | ||
| Ríos | {{{ríos}}} | ||
| Pachina web | {{{web}}} | ||
Ayerbe ye un monezipio d'a probinzia de Uesca, situato en a comarca d'a Plana de Uesca. A suya poblazión ye de 1.142 abitants (1996), en una superfizie de 63,9 km².
Contenius |
[editar] Istoria
A localidat d'Ayerbe fue conquiesta por o reino d'Aragón en 1083, dende l'amanata base abanzata que yera o castiello de Lobarre.[1]
Chaime I d'Aragón creyó a Baronía d'Ayerbe que dimpués esdebinió o Marquesato d'Ayerbe.
[editar] Toponimia
En bel testo meyebal s'escribe Ayerb u Aierb, como en un testo de 1140 de l'Archibo de lo Pilar:
[editar] Parla
L'aragonés d'Ayerbe forma parte de l'aragonés meridional pero tien bellas carauteristicas en común con l'aragonés ozidental e se fa serbir a denominazión común d'Ayerbense pa dizir l'aragonés d'os lugars d'a suya redolada. Ayerbe ye una d'as localidaz d'a Plana de Uesca an l'aragonés tien más bitalidat.
[editar] Molimentos
- Palazio d'os marqueses d'Urriés. Declarato Molimento Nazional en 1931, ye protechito á más dende 2003 con a suya declarazión como Bien d'Intrés Cultural.[2]
- Torre de San Per (O Campanal), repui de l'antiga ilesia romanica de San Per, enrunata á prenzipios d'o sieglo XIX. Ye protechito legalment con a suya declarazión como Bien d'Intrés Cultural.[3]
[editar] Localidaz achirmanatas
[editar] Enrastres esternos
[editar] Referenzias
- ↑ (es) José Luis García Lloret: La escultura románica del Maestro de San Juan de la Peña, Institución Fernando el Católico, Zaragoza, 2005, pachina 14, ISBN 84-7820-798-8
- ↑ (es) Declarazión d'o Palazio d'os marqueses d'Urriés d'Ayerbe como Bien d'Intrés Cultural en o BOA.
- ↑ (es) Publicazión en o BOA d'una Orden de 2003 que complementa a declarazión orichinaria d'o molimento como Bien d'Intrés Cultural
|
|
|
|---|---|
| Agüero | Albero d'Alto | Alcalá de Gurrea | Alcalá d'o Bispe | Alerre | Almudébar | Angüés | Antillón | Argabieso | Arguis | Ayerbe | Banastás | Biscarrués | Bizién | Blecua-Torres | Casbas de Uesca | Os Corrals | Chimiellas | Gurrea de Galligo | Uesca | Ibieca | Igriés | Lobarre | Lopiñén-Ortiella | Loporzano | Monflorite-As Casas | Morillo de Galligo | Nobals | Nueno | As Peñas de Riglos | Pertusa | Pirazés | Quizena | Saliellas | Santolaria de Galligo | Sesa | Sietemo | A Sotonera | Tierz | Tramazet | |