Turkmenistán

De Biquipedia
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.
Republica de Turkmenistán
Türkmenistan Chumhuriyäti
Bandera de Turkmenistán Escudo de Turkmenistán
(En detalle) (En detalle)
Lema nacional:
Himno nacional: Independient, Neutral, Himno Nacional de Turkmenistán
Situación de Turkmenistán
Situación de Turkmenistán
Capital Aşgabat [1]
Mayor ciudat
Idiomas oficials Turcomán
Forma de gubierno Republica
Kurbanguly Berdymukhamedov
Independencia
D'a Unión Sovietica

27 d'octubre de 1991
Superficie
 • Total
Posición 51º
488.100 km²
Población
 • Total
 • Densidat
Posición 113º
4.603.244
9.4 hab/km²
PIB (PPA)
 • Total ([[]])
 • PIB per capita
Posición º

Moneda Manat turcomán
Chentilicio Turcomán/a[2]
Zona horaria UTC+5
Dominio d'Internet .tm
Codigo telefonico +993
Prefixo radiofonico
Codigo ISO
Miembro de: ONU, OSCE

Turkmenistán u Turquemanistán, ye un país en Asia Central, una de las republicas que formoron a Unión Sovietica dica a suya esligadura en 1991. Actualment fa parti d'a Comunidat d'Estatos Independients. Muga con Afganistán, Irán, Cazaquistán y Uzbekistán. Tamién muga con a Mar Caspia.

A mayoría d'a suya población ye turcomana.

Organización politico-administrativa[editar | modificar o codigo]

Turkmenistán ye dividiu en cinco provincias (welayatlar) y un districto d'a capital. As provincias se subdividen en districtos (etraplar), que pueden estar contaus u ciudaz.

Províncies del Turkmenistan
  1. Provincia d'Ahal
  2. Provincia de Balkan
  3. Provincia de Daşoguz
  4. Provincia de Lebap
  5. Provincia de Mary
Divisió ISO 3166-2 Capital Superfície[3] Població (2005)[3] Mapa
Districto d'a capital Aşgabat 470 km² 871.500
1. Ahal TM-A Annau 97.160 km² 939.700 1
2. Balkan TM-B Balkanabat 139.270 km² 553.500 2
3. Daşoguz TM-D Daşoguz 73.430 km² 1.370.400 3
4. Lebap TM-L Türkmenabat 93.730 km² 1.334.500 4
5. Mary TM-M Mary 87.150 km² 1.480.400 5

Referencias[editar | modificar o codigo]

  1. (de) Das aktuelle Buch der Allgemeinbildung. 550.000 Daten und Fakten. 10.000 Einzelthemen, Bertelsmann Lexikon Institut, 2003, ISBN 3-577-13530-1, p. 670
  2. (an) Diccionario ortografico de l'aragonés (Seguntes la Propuesta Ortografica de l'EFA). Versión preliminar. Estudio de Filología Aragonesa. ISSN 1988-8139. Octubre de 2022.
  3. 3,0 3,1 Statistical Yearbook of Turkmenistan 2000-2004, National Institute of State Statistics and Information of Turkmenistan, Ashgabat, 2005.


Bandera d'a Unión Sobietica Ex Unión de Republicas Socialistas Sovieticas (URSS)
Armenia | Azerbaichán | Belarrusia | Cazaquistán | Cheorchia | Estonia | Letonia | Lituania | Moldavia | Kirguizistán | Rusia | Tachiquistán | Turkmenistán | Ucraína | Uzbekistán


Bandera de la CEI Comunidat d'Estatos Independients (CEI)
Armenia | Azerbaichán | Belarrusia | Cazaquistán | Kirguizistán | Moldavia | Rusia | Tachiquistán | Turkmenistán (asociau) | Uzbekistán


Estaus d'Asia

Afganistán | Arabia Saudita | Armenia1 | Azerbaichán1 | Bahrein | Bangladesh | Birmania | Bután | Brunei | Cambocha | Cazaquistán1 | Cischordania2 | Corea d'o Norte | Corea d'o Sud | Chapón | Cheorchia1 | Republica Popular de China | Republica de China (Taiwan) | Chipre1 | Chordania | Echipto | Emiratos Arabes Unius | Francha de Gaza2 | Filipinas | India | Indonesia | Irán | Iraq | Israel | Kirguizistán | Kuwait | Laos | Liban | Malaisia | Maldivas | Mongolia | Nepal | Omán | Pakistán | Qatar | Rusia1 | Singapur | Sri Lanka | Siria | Tachiquistán | Tailandia | Timor Oriental | Turquía1 | Turkmenistán | Uzbekistán | Yemen | Vietnam

Dependencias: Akrotiri y Dhekelia | Hong Kong | Islas Cocos | Isla de Nadal | Macau | Territorio Britanico de l'Ocián Indico
1 Perteneix a Europa por razons culturals y historicas, pero cheograficament ye en Asia. 2 Territorios controlaus por Israel y gubernaus por l'Autoridat Palestina.