Chordania

De Biquipedia
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.
Reino Hachemita de Chordania
المملكة الأردنّيّة الهاشميّة
Al-Mamlaka al-Urduniyya al-Hāshimiyya
Bandera de Chordania Escudo de Chordania
(En detalle) (En detalle)
Lema nacional: الله، الوطن، الملك
(Arabe: Allah, Alwatan, Almalik. Dios, Patria y o Rei)
Himno nacional: As-salam al-malaki al-urdoni
Situación de Chordania
Situación de Chordania
Capital Ammán [1]
Mayor ciudat Ammán
Idiomas oficials Arabe
Forma de gubierno Monarquía constitucional
Audal·la II
Samir Rifai
Independencia
- Calendata
d'o Reino Uniu
25 de mayo de 1946
Superficie
 • Total
 • % augua
Mugas
Posición 112º
89.342 km²
0,01 %
1.619 km
Población
 • Total (2015)
 • Densidat
Posición º
9.531.712
107 hab/km²
PIB (PPA)
 • Total (2006)
 • PIB per capita
Posición 99º
US$ 29.248'000.000
US$ 4.908
Moneda Dinar chordano (JOD)
Chentilicio Chordano/a
Zona horaria UTC+2
Dominio d'Internet .jo
Codigo telefonico +962
Prefixo radiofonico JYA-JYZ
Codigo ISO 400 / JOR / JO
Miembro de: ONU, Liga Arabe

Chordania (en arabe اردن /urdun/), ye un país d'Asia situato en l'Orient Meyo. Muga con Iraq, Arabia Saudita, Israel y Siria.

Politica y gubierno[editar | modificar o codigo]

Chordania ye una monarquía constitucional parlamentaria multipartidista, an o Primer Menistro ye lo chefe de gubierno.

Abdullah II
Rei dende 1999
Bisher Al-Khasawneh
Primer Menistro dende 2020
Os reis de Chordania Periodo
Abdullah I 1946-1951
Talal 1951-1952
Hussein 1952-1999
Abdullah II dende 1999

Organización politico-administrativa[editar | modificar o codigo]

Chordania ye dividida en doce gubernacions (muhafazah), con un gubernador triau per lo rei en cadagún d'éls. Son as unicas autoridaz pa toz os departamentos de gubierno y pa los prochectos de desembolique en as suyas respectivas arias.

As gubernacions de Chordania.
As gubernacions de Chordania per población[2]


Mahis (Gubernación de Balqa)

Aqaba

Gubernación Población (2010) Superficie(km2) Densitat (hab/km2) Capital Población (2010)


Shoubak (Gubernación de Ma'an).

Nahr ez-Zarqa (Gubernación de Jerash)

Ammán

1 Gubernación d'Ammán 2 027 685 8231 246,3 Ammán 1 919 000
2 Gubernación d'Irbid 950 700 1621 570,3 Irbid 650 000
3 Gubernación de Zarqa 838 256 4080 205,5 Zarka 447 880
4 Gubernación de Balqa 349 580 1076 324,9 Salt 96 700
5 Gubernación de Mafraq 245 671 26435 9,3 Mafraq 56 340
6 Gubernación de Karak 214 225 3217 66,6 Al-Karak 68 810
7 Gubernación de Jerash 156 675 402 370 Jerash 39 540
8 Gubernación de Madaba 135 890 2008 67,7 Madaba 83 180
9 Gubernación d'Ajlun 118 496 412 287,.1 Ajlun 55 000
10 Gubernación d'Aqaba 107 115 6583 16,3 Aqaba 95 408
11 Gubernación de Ma'an 103 920 33163 3,1 Ma'an 50 350
12 Gubernación de Tafilah 81 000 2114 38,3 Tafilah 30 000

Referencias[editar | modificar o codigo]

  1. (de) Das aktuelle Buch der Allgemeinbildung. 550.000 Daten und Fakten. 10.000 Einzelthemen, Bertelsmann Lexikon Institut, 2003, ISBN 3-577-13530-1, p. 636
  2. (en) 2004 census (PDF) en a pachina web d'o gubierno de Chordania


Estaus d'Asia

Afganistán | Arabia Saudita | Armenia1 | Azerbaichán1 | Bahrein | Bangladesh | Birmania | Bután | Brunei | Cambocha | Cazaquistán1 | Cischordania2 | Corea d'o Norte | Corea d'o Sud | Chapón | Cheorchia1 | Republica Popular de China | Republica de China (Taiwan) | Chipre1 | Chordania | Echipto | Emiratos Arabes Unius | Francha de Gaza2 | Filipinas | India | Indonesia | Irán | Iraq | Israel | Kirguizistán | Kuwait | Laos | Liban | Malaisia | Maldivas | Mongolia | Nepal | Omán | Pakistán | Qatar | Rusia1 | Singapur | Sri Lanka | Siria | Tachiquistán | Tailandia | Timor Oriental | Turquía1 | Turkmenistán | Uzbekistán | Yemen | Vietnam

Dependencias: Akrotiri y Dhekelia | Hong Kong | Islas Cocos | Isla de Nadal | Macau | Territorio Britanico de l'Ocián Indico
1 Perteneix a Europa por razons culturals y historicas, pero cheograficament ye en Asia. 2 Territorios controlaus por Israel y gubernaus por l'Autoridat Palestina.