Sierra de Campanué

De Biquipedia
(Reendrezau dende Sierra d'o Turón)
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.
Sierra de Campanué
A sierra de Campanué dende Ranyín.
Cheografía
Cordelera Sierras interiors pirenencas
Sector {{{sector}}}
{{{tpran}}} {{{ran}}}
Maxima altaria 1.548 m, O Campanué
Cimas importants Campanué (1.548 m), O Castillet (1.161 m)
Largaria 20 km
Amplaria 7 km
Superficie
Vértiz cheodesico
Subsistemas
Administración
Estau Espanya
País Aragón
Municipios Secastiella, a Fueva, Graus, Perarruga, Sta. Llestra y a Foradada d'o Toscar.
Cheolochía
Edat Eoceno
Materials
Tipo
Mapa

A sierra de Campanué[1] u de Santa Liestra ye una sierra interior pirenenca[2] que desepara as comarcas de Ribagorza y o Sobrarbe mientres un recorrido d'aproximadament 19-20 kilometros, en sentido sud-ueste nord-este, dende termin municipal de Secastiella en sud dica lo termin de a Foradada d'o Toscar en norte. Aproximadament, a mitat meridional d'a sierra (a que queda en sud d'a linia imachinaria que uniría Troncedo y o despoblau de Caballera) recibe o nombre de Sierra de Turón u de Torón.[3]

Hidrograficament, a baixant oriental se drena de camín ta o río Esera y a baixant occidental de camín ta o río Cinca a traviés de diferents barrancos y rigachuelos que i afluyen (a Nata, Usía y Formigals, y barranco d'o Salinar). Desepara a subcomarca sobrarbenca de a Fueva de a val de l'Esera, y en o suyo cabo mas septentrional gosa achuntar-se con a Sierra Ferrera en un aria d'altaria mas rebaixada, que ha nombre Collau u Puerto de Foradada.

Referencias[editar | modificar o codigo]

  1. (es) Toponimos oficials de Sobrarbe en www.lenguasdearagon.org
  2. (es) Julio Muñoz Jiménez, Concepción Sanz Herráiz: Guía Física de España. 5 Las Montañas. Alianza Editorial, 1995, pp 286-288.
  3. (es) FERRÁNDEZ PALACIO, José Vicente; «Peculiaridades florísticas de algunas sierras orientales de la provincia de Huesca». Centro de Estudios de Monzón y Cinca Medio.

Vinclos externos[editar | modificar o codigo]


Sierras interiors pirenencas
Abodi | Aísa | Alano | Alta | Añelarra | Arbís | Arrigorieta | Arro | Artxube | Aspe | Berganui | Boumort | Calva | Campanué | Carquera | Carreu | Cis | Collarada | Cotiella | Cuberes | Chía | Chordal | Esdolomada | Espata | Espierba | Ferrera | Gurb | Larra | Límez | Longa | Montcau | Montllobar | Muro de Roda | Osa | Partaqua | Peracalç | Planas | Prada | Rocamola | Sant Corneli | Sant Cosme | Santa Engracia | Sant Martín d'a Solana | Sant Salvador | Sant Gervás | Sant Joan | Sant Visorio | Sardanera | Secús | Sestrals | Set Comelles | Telera | Tendennera | Tercui | Trallata | Tres Serols | Turbón | Ustarroz | Vernera | Zariquieta| Zucas