Arabe العربية
Atras denominacions:
Parlau en:
Alcheria , Alemanya *, Arabia Saudí , Archentina *, Bahrein , Venezuela *, Brasil *, Colombia *, Chad , Chibraltar * (R.U.), Chordania , Echipto , Emiratos Arabes Unitos , Eritrea *, Espanya *, Estaus Unius *, Etiopia *, Filipinas *, Francia *, Grecia *, India *, Indonesia *, Iraq , Irán *, Italia *, Melilla * (Esp.), Kuwait , Liban , Libia , Marruecos , Mauritania , Omán , Palestina , Paraguai *, Portugal *, Qatar , Reino Uniu *, Sahara Occidental , Siria , Sudán , Tunicia , Turquía *, Uruguai *, Yemen y Ceuta * (Esp.).
* Minorías. No ye pas oficial.
Rechión:
{{{territorios}}}
Etnia:
Arabes
Parladors:
225 millons
Posición :
{{{clasificación}}} (Ethnologue 1996 )
Filiación chenetica :
Afro-asiaticas
Semitica
Semitica occidental
Semitica central
Arabe
Estatus oficial
Oficial en:
Arabia Saudí , Alcheria , Bahrein , Chad , Chordania , Echipto , Emiratos Arabes Unitos , Iraq , Kuwait , Liban , Libia , Marruecos , Mauritania , Omán , Palestina , Qatar , Sahara Occidental , Siria , Sudán , Tunicia , Yemen .
Luenga propia de:
{{{propia}}}
Reconoixiu en:
{{{reconoixiu}}}
Regulau por:
Academia d'a Luenga Arabe
Codigos
ISO 639-1
ar
ISO 639-2
ara
ISO 639-3
[1]
SIL
ara
Verde : países a on que l'arabe ye a sola luenga oficial. Azul : países a on que l'arabe ye una d'as luengas oficials
L'arabe ye una luenga semitica , como l'arameu , l'hebreu , l'acadio u o maltés . Ye luenga oficial en vintitrés países, y tamién en as Nacions Unidas . Ye también a luenga liturchica d'o Islam .
En as luengas ibero-romances existen muitos arabismos , a sobén con l'articlo al aglutinato, pero a vegatas muitas palabras que en bells textos mencionan como arabismos son en realidat mozarabismos u lexico patrimonial con aparencia d'arabe, (Alcorze , Alborzera ).