Tarragona

	Tarragona
	Municipio de Catalunya
	; A Seu de Tarragona.
Entidat; • Estau; • Comunidat; • Provincia; • Comarca	Municipio; Espanya; Catalunya; Tarragona; Tarragonés
Superficie	65,91 km²
Población; • Total	; 143 649 hab. (2025)
Altaria; • Meyana	; 68 m.
Distancia; • 100 km	; enta Barcelona
Alcalde	Rubén Viñuales
Codigo postal	43001–43008
Chentilicio	Tarraconense
Parroquial; • Diocesi	; Arch. de Tarragona
Coordenadas	41°06′56″N 1°14′″E
	Tarragona Tarragona en Catalunya
	Web oficial

Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.

Tarragona ye una ciudat y municipio catalán, capital d'a provincia d'o mesmo nombre, situata en a comarca d'o Tarragonés (tamién en ye a capital) a o canto d'a Mar Mediterrania.

A suya población ye de 155.536 habitants (2009), en una superficie de 65,91 km² y una densidat de 2.359,82 habitants/km². Ye o termin municipal mas gran y mas poblato d'a suya comarca.

Cheografía

A ciudat de Tarragona ye situata a o canto d'a mar Mediterrania, a 68 metros d'altaria sobre o livel d'a mar y a una distancia de 100 km de Barcelona, a capital de Catalunya.

D'o termin municipal de Tarragona fan parte os lugars de L'Arrabassada i la Savinosa, Bonavista, Els Boscos de Tarragona, Cala Romana, La Campsa, Ferran, Monnars, Els Montgons, L'Oliva, Les Pinedes, Sant Pere i Sant Pau, Sant Salvador, Tamarit y Torreforta.

Demografía

Evolución demografica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900
637	765	960	4.915	9.909	19.760	24.709	29.043	25.207

1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990
25.009	29.632	32.379	37.120	40.084	45.273	78.238	111.689	112.360

1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008
112.283	114.630	112.176	112.795	114.097	117.184	123.584	131.158	-

2009	2010	2011	2012	2013	2014	2015	2016	2017
155.536	-	-	-	-	-	-	-	-

2018	2019	2020	2021	2022	2023	2024	2025	2026
-	-	-	-	134.883	-	-	-	-

2027	2028	2029	2030	2031	2032	2033	2034	-
-	-	-	-	-	-	-	-	-

1497-1553: fuegos; 1717-1981: población de feito; 1990- : población de dreito

En o censo de 1857 incorpora Monnars, Boella, Ferran, Masricard y Torell; en 1950, Tamarit de Mar; y en 1965, la Canonja dica 2010.

Esporte

O club mes representativo de Tarragona ye o Club Gimnàstic de Tarragona, entidat polisportiva establita en o anyo 1886.

Competicions esportivas

Tarragona fue a seu d'os Chuegos d'a Mediterrania de 2017 que finalment estioron aplazaus y se facioron en l'anyo 2018.^[2]

Administración

Alcaldes

Lista d'alcaldes
Lechislatura	Nombre	Partiu politico
1979–1983	Josep Maria Recasens Comes	Partit dels Socialistes de Catalunya
1983–1987	Josep Maria Recasens Comes	Partit dels Socialistes de Catalunya
1987–1991	Josep Maria Recasens Comes (dica 1989) Joan Miquel Nadal Malé (dende 1989)	Partit dels Socialistes de Catalunya Convergència i Unió
1991–1995	Joan Miquel Nadal Malé	Convergència i Unió
1995–1999	Joan Miquel Nadal Malé	Convergència i Unió
1999–2003	Joan Miquel Nadal Malé	Convergència i Unió
2003–2007	Joan Miquel Nadal Malé	Convergència i Unió
2007–2011	Josep Fèlix Ballesteros Casanova	Partit dels Socialistes de Catalunya
2011–2015	Josep Fèlix Ballesteros Casanova	Partit dels Socialistes de Catalunya
2015–2019	Josep Fèlix Ballesteros Casanova	Partit dels Socialistes de Catalunya
2019–2023	Pau Ricomà Vallhonrat	Esquerra Republicana de Catalunya
2023–2027	Rubén Viñuales Elías^[3]	Partit dels Socialistes de Catalunya

Molimentos

Seu de Santa Tecla de Tarragona, una seu bispal escomenzada en 1170 en estilo romanico pero que en no rematar-se dica la suya consagración en 1331 ye un eixemplo d'a transición de lo romanico enta lo gotico.^[4]

Comunicacions

N-240.

Localidaz achirmanadas

Pompeya (Italia).

Referencias

↑ (an) Diccionario aragonés-castellano-catalán. Estudio de Filología Aragonesa. Edacar num. 14. Zaragoza. Edicions Dichitals de l'Academia de l'Aragonés. ISSN 1988-8139. Octubre de 2024 (accesible vía web).
↑ (es) JJ.Tarragona, sede de los Juegos Mediterráneos de 2017.
↑ (es) Información d'Electomanóa en Twitter, 17 de chunio de 2023.
↑ (es) Jaime Cobreros Aguirre: Las rutas del románico en España. Volumen II: Aragón, Cataluña, Navarra, País Vasco y La Rioja, Grupo Anaya, S.A., Madrit, 2004, 1^era edición, ISBN 84-9776-112-X, p.130.

Vinclos externos

Se veigan as imáchens de Commons sobre Tarragona.
(ca) Pachina web oficial municipal.
(ca) Información de Tarragona en a pachina web d'a Generalitat de Catalunya.
(ca) Información de Tarragona en a pachina web d'o Institut d'Estadística de Catalunya.
(ca)/(en)/(es)/(fr) Pachina web oficial de Tarragona 2017 .

Municipios d'a comarca d'o Tarragonés
Altafulla \| La Canonja \| El Catllar \| Constantí \| Creixell \| El Morell \| La Nou de Gaià \| Els Pallaresos \| Perafort \| La Pobla de Mafumet \| La Pobla de Montornès \| Renau \| La Riera de Gaià \| Roda de Berà \| Salomó \| Salou \| La Secuita \| Tarragona \| Torredembarra \| Vespella de Gaià \| Vila-seca \| Vilallonga del Camp

Datos: Q15088
Multimedia: Tarragona / Q15088

[DACC-1] (an) Diccionario aragonés-castellano-catalán. Estudio de Filología Aragonesa. Edacar num. 14. Zaragoza. Edicions Dichitals de l'Academia de l'Aragonés. ISSN 1988-8139. Octubre de 2024 (accesible vía web).

[2] (es) JJ.Tarragona, sede de los Juegos Mediterráneos de 2017.

[3] (es) Información d'Electomanóa en Twitter, 17 de chunio de 2023.

[4] (es) Jaime Cobreros Aguirre: Las rutas del románico en España. Volumen II: Aragón, Cataluña, Navarra, País Vasco y La Rioja, Grupo Anaya, S.A., Madrit, 2004, 1^era edición, ISBN 84-9776-112-X, p.130.

[1]

[2]

[3]

[4]