Andorra

De Biquipedia
Ir ta: navego, busca
Iste articlo tracta sobre o Prencipato d'Andorra. Ta atros emplegos se veiga Andorra (desambigación).
Principat d'Andorra
Bandera d'Andorra Escudo d'Andorra
(En detalle) (En detalle)
Lema nacional: Virtus Unita Fortior
(latín: «A unión fa la fuerza»)
Himno nacional: El Gran Carlemany, Mon Pare
Situación d'Andorra
Capital
 • Población
 • Coordenatas
Andorra la Viella
24.574
42°30′ N 1°31′ E
Mayor ciudat Andorra la Viella
Idiomas oficials Catalán
Forma de gubierno
Co-prencipe francés
Co-prencipe episcopal
President d'o gubierno
Prencipato parlamentario
François Hollande
Joan Enric Vives i Sicilia
Antoni Martí Petit
Independencia 1278
Superficie
 • Total
 • % augua
Mugas
Posición 196º
468 km²
0%
120,3
Población
 • Total (2008)
 • Densidat
 • Densidat
Posición 185º
84.484
180,5 ab./km²
180,5 hab/km²
PIB (PPA)
 • Total (2006)
 • PIB per capita
Posición 177º
US$ 2.770 millons
US$ 33.000
Moneda Euro (€) = 100 cents
Chentilicio andorrán, andorrana
Zona horaria
 • en Verano
UTC+1
UTC+2
Dominio d'Internet .ad
Codigo telefonico ++376
Prefixo radiofonico C3E-C2N
Codigo ISO 020 / AND / AD
Miembro de: ONU, UNESCO, OMS, OSCE, CIN, OEI, COE, UIT.

O Prencipato d'Andorra (Principat d'Andorra en catalán), u simplament Andorra, ye un chicot país y estato montanyoso con 65 picos de más de 2.500 m d'altaria y sin costa situato en los Pireneus, entre Espanya y Francia. Mug a o norte con os departmentos franceses de Pireneus Orientals y Arièja y a o sud con Catalunya, estando uno d'os países mas chicotz d'o mundo y o mayor microestato d'Europa, con os suyos 468 km² de superficie, encara que por a suya población en ye nomás que o segundo, con os suyos 84.484 habitants.

Mientres muito tiempo estió probe y aislato, pero ha conseguito prosperar muito dende a Segunda Guerra Mundial gracias a o torismo y por estar un paradiso fiscal. No tien exercito, a suya esfensa ye responsabilidat d'Espanya y Francia, herencio d'a situación historica d'Andorra, que dica 1993 estió o zaguer estato feudal d'Europa: dende 1278 y mientres 715 anyadas, o país estió un territorio de soberanía feudal compartita, d'una man por o bispe d'Urchel y d'atra man d'o conte de Foix, a qui succedió en primeras o rei de Francia y dimpués a Republica Francesa. En l'actualidat, Andorra se define como un estato social y democratico de dreito rechito por un coprencipato parlamentario, estando os coprencipes actuals Joan Enric Vives (bispe d'Urchel) y François Hollande (president de Francia). L'actual chefe d'o Gubierno d'Andorra ye Antoni Martí Petit.

A luenga oficial d'Andorra ye o catalán, estando o catolicismo a relichión d'a mayor parti d'os suyos habitants.

Historia[editar | editar código]

Gnome-searchtool.svg
Ta más detalles, veyer l'articlo Historia d'Andorraveyer os articlos [[{{{2}}}]] y [[{{{3}}}]]veyer os articlos [[{{{4}}}]], [[{{{5}}}]] y [[{{{6}}}]]veyer os articlos [[{{{7}}}]], [[{{{8}}}]], [[{{{9}}}]] y [[{{{10}}}]].

Seguntes diz a leyenda, Andorra fue fundata por o emperador Carlo Magno. Se diz que cinco mil andorrans, a las ordens de Marco Almugaver, aduyoron a os exercitos imperials, que se trobaban en o cuello de Pimorent y en Campcardós, a luitar contra os musulmans d'Al-Andalus. Carlos Magno, en reconoixencia a l'aduya que li heban feito os suyos habitants, atorgó a suya protección a Andorra, declarando-la pueblo sobirán l'anyo 805.[1] En l'Archivo d'o Prencipato, se i conserva una carta d'a fundación d'Andorra, atorgata por Carlos Magno, encara que ixa carta no ye acceptata por totz os historiadors en haver estato redactata en una epoca muit posterior.[2]

Prehistoria y Edat Antiga[editar | editar código]

Mientres o Mesolitico, bellos chicotz grupos humans s'instaloron en cuevas amanatas a la Valira, como por eixemplo a Balma de la Margineda (9000 aC - 8000 aC),[3] o mas antigo chacimiento arqueolochico d'Andorra.[4] D'o Neolitico meyo s'han trobato os apedacamientos de la Feixa del Moro en Juberri. O 5 de chunio de 2001 se troboron en Ordino un sarcofago feito con losas de pizarra que conteneba os repuis humans mas antigos d'as vals, amás de brazalets y recipients d'alfarería de ceramica con alimentos.[4][5] Y entre as edatz de Bronze y d'o Fierro s'han trobato os d'el Cedre en Santa Coloma (2000 aC - 1000 aC).[3]

Os repuis arqueolochicos tamién preban a existencia d'una civilización prelatina, que charraba una luenga vasco-aquitana, que ha dixato repuis prou evidents en a toponimia andorrana,[6] que podría estar o pueblo d'os andosins. O que ye indiscutible ye que en o chacimiento de l'Oral, en a parroquia d'Encamp, s'han trobato repuis d'a cultura iberica.[3] A primera referencia escrita sobre os andosins se troba en a descripción que en fació o historiador griego Polibio sobre o paso d'Aníbal por os Pireneus.[3] As fuents historiograficas describen a os andosins como un grupo organizato arredol d'una ciudat en as vals d'Andorra con un espacio rural y que fácil que siga un subgrupo d'os cerretans d'a part alta d'a val d'o río Segre.[2] Se conoix tmién que os andosins heban establito relacions comercials a traviés d'a vía romana Strata Ceretana de l'Alto Urchel y a Cerdanya.[7] En Sant Vicenç d'Enclar, encara que ye un chacimiento medieval, tamién se i han trobato monedas i ainas romanas.[3]

Mientres o sieglo V os visigodos fuoron prenendo o control de territorios d'o sud de Galia y Hispania adintro d'o Imperio Román d'Occident.[6] En ixas envueltas, Andorra siempre estió a la marguin d'o reino visigodo de Tolosa y dimpués d'o reino visigodo de Toledo en estar-ne prou luent y estar-ne prou aislata, pero a un ran local ya feba parte d'a diocesi d'Urchel.[3]

Edat Meya[editar | editar código]

Tres sieglos dimpués, os musulmans berbers y arabes d'o Califato Omeya de Domás conquerioron a peninsula iberica, trescruzando dillá d'os Pireneus t'atacar o Reino franco. Mientres bells anyos, as vals d'Andorra dependeban indreitament d'os sarracins dica l'anyo 785.[3] L'anyo 732, Carlos Martel los redotó en a batalla de Piteus, aturando asinas a suya expansión enta o norte, encara que continoron asentatos en os Pireneus. Posteriorment Carlos Magno creyó a Marca Hispanica integrando-ie Andorra a o Imperio carolinchio[8] l'anyo 817.

Organización politico-administrativa[editar | editar código]

Gnome-searchtool.svg
Ta más detalles, veyer l'articlo Organización politico-administrativa d'Andorraveyer os articlos [[{{{2}}}]] y [[{{{3}}}]]veyer os articlos [[{{{4}}}]], [[{{{5}}}]] y [[{{{6}}}]]veyer os articlos [[{{{7}}}]], [[{{{8}}}]], [[{{{9}}}]] y [[{{{10}}}]].
Parroquias d'Andorra.

Andorra se divide en siet parroquias, tanto eclesiasticament[9] como civil. Civilment, a parroquias son o primer y unico ran administrativo por debaixo d'o Gubierno d'Andorra, encara que belunas tienen organizacions menors com os quarts (Ordino, la Massana y Sant Julià de Lòria) u os veïnats (en Canillo).[10] O gubierno que chestiona a parroquia se diz común, formato por os consellers comunals (cargo esleito equivalent a o consellero) y os que encabezan o gubierno comunal o consul mayor (equivalent a l'alcalde) y o consul menor.

Popularment as parroquias d'as vals d'a Valira d'Orient y d'a Valira d'o Norte, ye decir as parroquias d'Encamp, Canillo, la Massana y Ordino, s'han conoixito como os parroquias altas. Por contraposición a la resta de parroquias se les diz, pero no tanto sobén, parroquias baixas. Encara que tamién se puet trobar a denominación de parroquias centrals ta as d'Andorra la Viella y Escaldes-Engordany.[11][12]

Cheografía fisica[editar | editar código]

Gnome-searchtool.svg
Ta más detalles, veyer l'articlo Cheografía d'Andorraveyer os articlos [[{{{2}}}]] y [[{{{3}}}]]veyer os articlos [[{{{4}}}]], [[{{{5}}}]] y [[{{{6}}}]]veyer os articlos [[{{{7}}}]], [[{{{8}}}]], [[{{{9}}}]] y [[{{{10}}}]].
Mapa topografico d'Andorra.
Imachen de satelite d'Andorra.
Paisache alpín andorrano.

Andorra se troba en a Peninsula Iberica, en a cordelera d'os Pireneus en una rechión montanyosa formata por l'alta cuenca d'a Valira. Bi ha 65 picos con mas de 2.500 m d'altaria, d'os que o Comapedrosa en ye o mas alto con 2.942 m. Ye una rechión de cinglos y de vals estreitas por a on fluyen numerosos cursos d'augua que s'unen ta formar os diferents ríos prencipals.[13] Bi ha dos vals prencipals situatas en o Pireneu axial, afluents d'a Valira: a ribera d'Ordino u Valira Norte y a Valira d'Encamp u d'Orient, que s'unen en Les Escaldes.[14] En 2004, a val d'o Madriu-Perafita-Claror fue declarada Patrimonio d'a Humanidat por a Unesco.[15] Andorra la Viella ye a capital mas alta d'Europa.[16]

Relieve[editar | editar código]

O país se caracteriza por as suyas tucas de materials paleozoicos, que se debantan por dencima d'os 2.600 msnm y tienen o suyo punto mas alto a 2.942 msnm amán d'o Plan de l'Estany en a muga hispano-francesa. A obertura d'as vals en planas se debe a l'orichen glacial de belunas d'ellas, entreficatas entre fuertes pendients y en as partis altas bi ha culs.[14] L'actividat humana se centra en a val transversal norte-este - sudueste, que a partir d'o puerto d'Envalira, con 2.407 msnm, baixa dica os 840 msnm, quan a Valira dentra en Catalunya.

Hidrografía[editar | editar código]

O país ye travesato por tres ríos prencipals. A Valira d'Orient naixe en a parti mas oriental, tien un recorrito de 23 km y pasa por as poblacions de Canillo y Encamp, confluindo con o río Valira d'o Norte, que naixe en os lacos de Tristaina, tien un recorrito de 14 km y pasa por as poblacions d'Ordino y la Massana ta en zaguerías, plegar a la localidat d'Escaldes-Engordany, a on confluye con dos ríos ta formar a Gran Valira, con un recorrito d'11,6 km y un cabal anyal meyano de 13 m3 cubicos por segundo. Iste zaguero, en a suya baixada enta o sud, remata desembocando en o río Segre en la Seu d'Urgell que, a la vegada, ye afluent d'o Ebro.

Andorra tien mas de 60 lacos. Os mas representativos son o laco de Juclar, a superficie d'o qualo ye a mas ampla de totz os lacos d'o Prencipato con 21 hectarias y que, mientres a epoca estival y debito a la manca d'augua, puet veyer-se dividito en tres lacos diferents, encara que en realidat ye o mesmo, o laco de l'Illa con 13 hectarias, o estanyo d'Engolasters con 7 hectarias y os tres lacos de Tristaina.

Vechetación[editar | editar código]

A vechetación ye tipica d'a versant meridional d'os Pireneus, de tipo montanyosa continental con etapas: bosque submediterranio de caixicos y carrascas, mas entalto pinedas de pin royo y a la fin pin negro y abet u pratos alpins en as tucas.[14]

Fauna[editar | editar código]

A fauna que ye a tipica d'alta montanya con presencia de vueitre, craba salvache, sarrio, rabosa, gralla de pico royo, liebre, garza, esquiruelo, chabalín, truita etc.[17][18] Se pueden trobar especies autoctonas, d'o Pireneu catalán, como a vaca parda d'os Pireneus y l'onso pardo.[19]

Clima[editar | editar código]

Gnome-searchtool.svg
Ta más detalles, veyer l'articlo clima d'Andorraveyer os articlos [[{{{2}}}]] y [[{{{3}}}]]veyer os articlos [[{{{4}}}]], [[{{{5}}}]] y [[{{{6}}}]]veyer os articlos [[{{{7}}}]], [[{{{8}}}]], [[{{{9}}}]] y [[{{{10}}}]].

O clima ye mediterranio d'alta montanya ixuto, suau y fresco por a nueit mientres o verano y fredo con precipitacions en forma de nieu d'hibierno, se producen variacions en o clima pendendo de l'altaria y a orientación y tien un porcentache alto de días soliatos.[14][20] D'hibierno a temperatura meyana d'as poblacions d'altaria meyana como Les Escaldes ye de -1 °C de minima y 6 °C de maxima, en o verano a meyana oscila entre os 12 °C (min.) y 26 °C (max.).[21]

Temperaturas y precipitacions en Andorra
Chn. Feb. Mar. Abr. May Chn Chl. Ago. Set. Oct. Nov. Avi. Anyo
T° max (meyana) [°C] 10 11 14 16 19 22 25 26 23 19 13 11 17,42
T° mín (meyana) [°C] 1 2 4 5 9 12 14 14 12 8 4 2 7,25
Precipitacions [mm] 34 37 46 63 105 69 65 98 81 73 68 69 808

Economía[editar | editar código]

Gnome-searchtool.svg
Ta más detalles, veyer l'articlo Economía d'Andorraveyer os articlos [[{{{2}}}]] y [[{{{3}}}]]veyer os articlos [[{{{4}}}]], [[{{{5}}}]] y [[{{{6}}}]]veyer os articlos [[{{{7}}}]], [[{{{8}}}]], [[{{{9}}}]] y [[{{{10}}}]].
Hotel Kandahar, en Pas de la Casa.
Campos de Tabaco en Sispony, La Massana.

Tradicionalment Andorra ha estato un país agrícola y ganadero encara que, dende a decada de 1950, o sector primario ha ito perdendo importancia. A producción agrícola ye limitata, ya que nomás o 2% d'a tierra ye cautivable, plantando-se tabaco en buena parti d'o terreno, y a prencipal actividat ganadera ye a crianza bovina y equina, basatas en un sistema d'espleitación extensivo. En o sector secundario predominan as industrias de transformación (fumarretz, puros y muebles) y industrias primarias.[22]

Respective a las exportacions y importacions, o 60% d'as importacions y o 70% d'as exportacions provienen u tienen como destín o mercato espanyol. En zaguerías d'o sieglo XX o prencipal suministrador yera Francia dica 1999 que ha baixato un anyo dezaga d'atro dica o 19% actual, se creye que o motivo en ye cultural, a presencia de muitos interpresarios d'orichen espanyol, a mayor facilidat de transporte con o sud y o pre mas economico d'os productos manufacturatos d'Espanya.[23]

Actualment o sector terciario representa, seguntes estimacions, o 80% d'o PIB andorrán,[22] estando o torismo o sector prencipal d'a economía andorrana. Nueu millons de personas la visitan anyalment, atraitas por a suya condición de paradiso fiscal, as suyas estacions d'esquí y a diferencia de pres en o comercio respecto d'os países vecins, encara que iste zaguero s'ha erosionato recientment mientres as economías francesa y espanyola s'han ubierto, proporcionando una disponibilidat mas ampla de biens y tarifas mas baixas. En anyo 2005, o país recibió 11.049.490 vesitants, d'os que o 57,2% yeren espanyols, o 39,8% franceses y nomás un 3,0% veniban d'atros estatos.[24][25]

O sector financiero, constituito por 5 entidatz bancarias perteneixients a l'Asociación de Bancos Andorrans que, a la vegada, ye miembro d'a Federación Bancaria d'a Unión Europea,[26] tamién contribuye substancialment a la economía.

Os achents socials son:

Andorra no ye un miembro de pleno dreito d'a Unión Europea pero, dende 1990,[28] tien una relación especial y ye tractata como si fese parti d'ella ta o comercio de biens manufacturatos (libres d'impuestos) y como no miembro d'a UE ta os productos agricolas.

Politica impositiva y bancaria[editar | editar código]

Seu d'o banco Crèdit Andorrà

Tradicionalment Andorra ha estato un paradiso fiscal,[29][30] tanto por l'ausencia de bells impuestos como por a existencia d'a protección legal d'o secreto bancario pero con un control muit estricto sobre o blanqueyo de diners procedent d'o crimen organizato.[31]

Actualment Andorra no apareixe en a lista grisa de países no cooperants d'a OCDE,[32] porque o 10 de marzo de 2009, o gubierno andorrán sinyó a Declaración de París con França, en a reunión d'o G-20 en Londres, ta deixar d'estar considerato paradiso fiscal por a OCDE[33][34] ya que Nicolas Sarkozy heba menazato con dimitir como chefe d'estato andorrán.[35] A causa d'istas presions, Andorra ha sinyato tractats d'intercambeo d'informació fiscal con Austria, Monaco, Liechtenstein, San Marino, Francia, Belchica, Archentina, Países Baixos, Portugal y Espanya.[36]

Ta as autoridatz espanyolas, por eixemplo, Andorra deixó d'estar considerato un paradiso fiscal o 10 de febrero de 2011 quan dentró en vigor l'alcuerdo d'intercambeo d'información fiscal sinyato en l'anyo 2009 entre os dos países.[37][38]

Con o paso d'o tiempo Andorra ha aumentato a presión impositiva en creyar os impuestos de mercancías (IMI), de servicios (ISI), de producción interna (IPI), actividatz comercials (IAC) y sociedatz, amás d'os prochectos impositivos de creyación d'un IVA (4'5% y reducción d'1%) y impuestos d'a renda ta treballadors no residents en o país.[39]

Moneda[editar | editar código]

Diez pecetas andorranas

Encara que o Prencipat no tien moneda oficial, dende l'1 de chinero de 2002 se fa servir l'euro como moneda de facto.[40] Antis d'a dentrata d'a moneda unica europea, os presupuestos estatals se feban en pecetas, encara que comercialment tamién s'emplegaba o franco francés.[41][42] Excepcionalment s'ha emetito una moneda propia sin valor legal, o diner.[43][44]

A diferencia d'atros chicotz estatos europeus que fan servir l'euro, Andorra no emite os suyos propios euros, encara que en octubre de 2004 s'inicioron as negociacions entre Andorra y a Unión Europea ta formalizar un alcuerdo que le permita emitir as suyas propias monedas. En 2010 s'han aturato momentaniament as negociacions ya que habría d'adaptar-se a normativa a la europea, que entre d'atras encluyiría a conversión d'o Institut Nacional Andorrà de Finances en un banco central, permitindo a instalación de bancos europeus en Andorra, etc.[45][46]

Infraestructura[editar | editar código]

Transportes[editar | editar código]

CG-1 km.9 amán de Sant Julià de Lòria

Andorra se comunica con o exterior por vía terrestre, fueras d'os camins rurals, nomás bi ha tres carreteras ta salir d'o Prencipato. A via duanera de la Farga de Moles N-145/CG-1, a via duanera de Pas de la Casa CG-2/N-22[47] y a CS-110 ta ir a Os de Civís, un periclave urchelenco ya que no ye conectato por carretera con o rete viario catalán.[48]

Actualment son construindo-se quantas obras en infraestructuras viarias como, por eixemplo, a enamplación de carrils en as carreteras prencipals, a supresión de puntos negros en o rete viario y a construcción de quantos túnels, d'os que s'han prencipiato treballos en o Túnel d'as dos Valiras ta conectar istas parroquias.[49]

Respective a o transporte publico, disposa tanto de servicios d'autobuses urbans como interurbans que conectan con la Seu d'Urgell, Barcelona ciudat y os aeropuertos catalans (el Prat, Reus, Chirona y Leida) d'una man, y con poblacions francesas d'atra, como Tolosa.

No existe un rete ferroviario ni instalacions d'aviación comercial, si helipuertos. L'aeropuerto mas amanato ye l'aeropuerto de la Seu d'Urgell, d'aviación esportiva, y os de Leida-Alguaire, Tolosa y Barcelona - el Prat. O ferrocarril mas amanato se troba en l'Ospitalet, a diez kilometros d'a muga francesa en a gara internacional Andorra-l'Ospitalet[50] y existen connexions d'autobús con a gara d'alta velocidat (AVE) de Leida Pireneus.[51][52]

Telefonia y internet[editar | editar código]

O proveedor de telefonía fixa, móbil y Internet ye Servei de Telecomunicacions d'Andorra con o nombre comercial de Andorra Telecom,[53] que tamién chestiona o dominio de primer ran territorial (ccTLD) .ad. O rete telefonico ye composato por connexions de relés de radio con microondas entre centrals ta as connexions locals, y cercuitos terrestres enta Espanya y Francia ta as comunicacions internacionals.

Correu postal[editar | editar código]

Buzón de Correus en Andorra

O servicio de correu lo atienden as companyías publicas espanyolas y francesas, Correus (Sociedad Estatal Correos y Telégrafos) dende 1928 y la Poste dende 1931.[54]

En 2004, s'introducioron os codigos postals seguntes l'orden protocolario d'as parroquias:

  • Canillo: AD100.
  • Encamp: AD200.
  • Ordino: AD300.
  • La Massana: AD400.
  • Andorra la Viella: AD500.
  • Sant Julià de Lòria: AD600.
  • Escaldes-Engordany: AD700.[55]

Demografía[editar | editar código]

Relichión[editar | editar código]

A población autoctona d'Andorra ye catolica; Andorra pertanye a la diocesi d'Urchel.

Vinclos externos[editar | editar código]

Referencias[editar | editar código]

  1. Breu història, en o Portal Toristico d'Andorra.
  2. 2,0 2,1 Breu història d'Andorra d'o Patrimonio Cultural d'Andorra.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Diccionari d'Història de Catalunya Edicions 62, Barcelona, 1998. ISBN 84-297-3521-6.
  4. 4,0 4,1 (ca) L'anàlisi confirma que les restes d’Ordino són de l'andorrà més antic conegut fins ara, en VilaWeb.
  5. (fr) www.andorramania.com - Histoire de l'Andorre.
  6. 6,0 6,1 Andorra. Història. La formació d'Andorra. Enciclopèdia Catalana.
  7. (ca) Maria Àngels Ruf: [http://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/54259/63750 El Roc d'Enclar (Andorra).
  8. (es) Fernando de los Ríos: Vida e instituciones de Andorra, Anthropos Editorial, 1997 p.216, Obras Completas ISBN 847658511X.
  9. (ca) Parròquies d'Andorra. Ilesia Catolica d'Andorra
  10. (ca) http://www.andorra.ad/ca-ES/Andorra/Pagines/Els_Comuns2.aspx Les Parròquies]. Portal Turístic d'Andorra. Andorra Turisme
  11. (ca) [http://www.iea.ad/cres/observatori/temes/transit2semestre2006.htm Trànsit i transport públic: Segon semestre del 2006. Institut d'Estudis Andorrans. 2006
  12. (ca) Els riscos naturals a Andorra. Centre de Recerca en Ciències de la Terra. Institut d'Estudis Andorrans (2001)
  13. (ca) Bastida i Areny, Roser. Atlas d'Andorra. Conselleria d'Educació, Cultura i Joventut (Govern d'Andorra) 1991. ISBN 9991390634
  14. 14,0 14,1 14,2 14,3 «Andorra».. l'Enciclopèdia. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  15. (en) Madriu-Perafita-Claror Valley. UNESCO
  16. (ca) Andorra la Vella, simpàtica capital. Wiki Notícia. 9 d'agosto de 2009
  17. (ca) Fauna. Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC)
  18. (es) Andorra, el mayor de los pequeños estados europeos. Cyberandorra.com
  19. (ca) França, Espanya i Andorra estudien conjuntament la reintroducció de l'ós bru als Pirineus. 3cat24
  20. (en) Country Guides. British Broadcasting Corporation (BBC)
  21. (en) Average Conditions. British Broadcasting Corporation (BBC)
  22. 22,0 22,1 (en) Andorra. Economy. The World Factbook. Central Intelligence Agency (CIA)
  23. (ca) Espanya incrementa el seu paper en el mercat exterior. El Periòdic d'Andorra, 22 de chulio de 2010
  24. (ca) Informe Econòmic 2005
  25. (en) UNWTO World Tourism Barometer. Vol 6. No. 2. Edición de chunio de 2008.
  26. (en) Members bars. Fédération des Barreaux d'Europe
  27. (ca) Població per nacionalitat. Departament d'Estadística d'Andorra
  28. (ca) Acord d'unió duanera. CCIS
  29. (es) Real Decreto 1080/1991, de 5 de julio, por el que se determinan los paises a que se refieren los articulos 2º de la Ley 17/1991 de medidas fiscales urgentes. Menisterio d'Economía y Hicienda d'Espanya. 13 de chulio de 1991
  30. (es) La OCDE revisará la lista de paraísos fiscales para 2009. El Economista. 21 d'octubre de 2008
  31. (ca) Impostos i economia. Andorramania
  32. (ca) L'OCDE anuncia que examinarà l'aplicació pràctica dels convenis. Diari d'Andorra. 24 de febrero de 2010
  33. (ca) Els matins de TV3. 16 de marzo de 2009, TV3
  34. (es) La presión externa lleva a Andorra a reformar su modelo económico. El Periódico de Catalunya, 23 de marzo de 2009
  35. Sarkozy dimitirá como copríncipe de Andorra si no hay avances contra los paraísos fiscales en el G20, 25 de marzo de 2009. Radio Televisión Espanyola
  36. (es) España dejará de considerar a Andorra como un paraíso fiscal. El Periódico de Catalunya, 15 de chinero de 2010
  37. (es) Andorra deja de ser un paraíso fiscal para España. La Vanguardia. 10 de febrero de 2011
  38. (es) Andorra y España cierran un acuerdo de intercambio de información fiscal, 19 de novembre de 2009
  39. (ca) Bartumeu condiciona els pactes a l'aplicació de l'IVA a Andorra. Directe.cat, 29 d'abril de 2009
  40. (ca) Mercats financers - Tipus de canvi fix: retorn al futur? La Caixa, marzo de 2008
  41. (ca) El franc francès deixarà de ser moneda en curs legal a Andorra dilluns i la pesseta circularà fins al dia 28. VilaWeb, 16 de febrero de 2002
  42. (es) Decisión del Consejo, de 11 de mayo de 2004, relativa a la posición que debe adoptar la Comunidad en relación con un acuerdo sobre las relaciones monetarias con el Principado de Andorra. EUR-Lex
  43. (en) Diner Andorra. Numismatic association community
  44. (en) Bi-Metallic Coins Images. WBCC
  45. (ca) El fracàs de l’acord monetari amb la UE pot posar en perill el d’associació. Diari d'Andorra. 26 de noviembre de 2010
  46. (ca) Bartumeu trasllada a Salgado la preocupació per l'acord monetari. El Periòdic d'Andorra. 24 de noviembre de 2010
  47. (ca) Duanes i franquícies. Portal Turístic d'Andorra. Andorra Turisme
  48. (ca) Travessa Andorra - Vall Ferrera en BTT. Engarrista
  49. (ca) Pla sectorial de noves infraestructures viàries
  50. (fr) Inauguration de la gare de l’Hospitalet: Mieux que la gare de Perpignan. La Gazette Ariegeoise, 31 d'octubre de 2008
  51. (ca) Com arribar. Andorra-andorre.com
  52. (ca) Les Jornades de mobilitat conclouen amb la necessitat de legislar en protecció civil. Agència de Mobilitat (Govern d'Andorra)
  53. (es) Andorra Telecom es el nuevo nombre del servicio telecomunicaciones nacional. Terra, 10 d'aviento de 2008
  54. (ca) El correu intern a Andorra deixarà de ser gratuït a partir de l'any vinent. 27 d'agosto de 2008
  55. (ca) Informació general. Andorra.com


Estatos d'Europa
Abkhasia3 | Albania | Alemanya | Alto Karabakh3 | Andorra | Armenia2 | Austria | Azerbaichán1 | Belarrusia | Belchica | Bosnia y Herzegovina | Bulgaria | Cazaquistán1 | Croacia | Cheorchia1 | Chipre2 | Chipre d'o Norte2, 3 | Chequia | Dinamarca | Donetsk4 | Eslovaquia | Eslovenia | Espanya1 | Estonia | Finlandia | Francia1 | Grecia | Hongría | Islandia | Irlanda | Italia1 | Kharkiv4 | Kosovo3 | Letonia | Liechtenstein | Lituania | Luxemburgo | Macedonia | Malta | Moldavia | Múnegu | Montenegro | Noruega | Osetia d'o Sud3 | Países Baixos | Polonia | Portugal | Reino Unito | Rumanía | Rusia1 | San Marino | Serbia | Suecia | Suiza | Transnistria3 | Turquía1 | Ucraína | Vaticano
Dependencias: Åland | Akrotiri y Dhekelia | Chibraltar | Guernési | Isla de Man | Islas Feroe | Jèrri | Svalbard
1 Parti d'o suyo territorio ye difuera d'Europa. 2 Se troba en Asia, pero tien relacions historico-culturals con Europa. 3 Parcialment reconoixito. 4 No reconoixito