Chirona

Chirona
	Municipio de Catalunya
	; Anvista panoramica de Chirona.
Entidat; • Estato; • Comunidat; • Provincia; • Comarca	Municipio; Espanya; Catalunya; Chirona; Chironés
Superficie	39,1 km²
Población; • Total	; 97 198 hab. (2012)
Altaria	75 m.
Distancia; • 85 km; • 373 km	; enta Barcelona; enta Zaragoza
Codigo postal	17001-17007
Patrons	Sant Narciso
Ríos	Ter, Galligants, Güell, Onyar
Coordenatas	41°59′4″N 2°49′16″E
	; Chirona Situación de Chirona en Catalunya
	www.girona.cat

Chirona (en catalán, oficialment y en grafía etimolochica Girona; en castellán Gerona) ye una ciudat y municipio de Catalunya, capital d'a provincia de Chirona y d'a comarca d'o Chironés.

A suya población ye de 96.722 habitants (2011) en una superficie de 39,1 km² y una densidat de población de 2.473,71 hab/km².

Ye una ciudat con un importante patrimonio molimental, destacando-ne o suyo call (a chudería de Chirona), a seu de Santa María y o suyo casco viello en cheneral.

Contenius

1 Cheografía
- 1.1 Mugas
2 Historia
3 Demografía
4 Administración
- 4.1 Reparto de concellers
- 4.2 Alcaldes
5 Molimentos
- 5.1 Relichiosos
- 5.2 Civils
6 Localidatz achirmanatas
7 Vinclos externos
8 Referencias

Cheografía[editar | editar código]

A localidat de Chirona se troba situata a 75 metros d'altaria sobre o ran d'a mar, en una plana a on i confluyen o río Ter y os suyos afluyents, Galligants, Güell y Onyar, a una distancia de 85 km d'a ciudat de Barcelona, a capital de Catalunya, y de 373 d'a ciudat aragonesa de Zaragoza.

Mugas[editar | editar código]

O termin municipal de Chirona muga a o norte con Sant Julià de Ramis y Sarrià de Ter; a l'este con Celrà, Juià y Bordils; a o sudeste con Quart; a o sudueste con Fornells de la Selva y Vilablareix; y a l'ueste con Salt y Sant Gregori.

	Sant Julià de Ramis y Sarrià de Ter
Salt y Sant Gregori		Celrà, Juià y Bordils
Fornells de la Selva y Vilablareix		Quart

Historia[editar | editar código]

O 10 d'agosto de 1391, a población cristiana de Chirona engarcholó a os chodigos d'a suya chudería en una torre d'a ciudat, ta forzar-los a albandonar a suya relichión y convertir-se'n a o Cristianismo.

Demografía[editar | editar código]

Evolución demografica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900
1.048	1.073	1.409	4.858	8.842	15.759	16.226	16.738	17.041

1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990
18.386	19.393	24.683	33.018	32.773	38.385	50.338	87.648	70.876

1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008
69.570	72.333	70.576	71.858	73.637	77.475	83.531	89.890	94.484

2009	2010	2011	2012	2013	2014	2015	2016	-
96.188	96.236	96.722	-	-	-	-	-	-

1497-1553: fuegos; 1717-1981: población de feito; 1990- : población de dreito

Administración[editar | editar código]

Reparto de concellers[editar | editar código]

Eleccions municipals
Partito	1979	1983	1987	1991	1995	1999	2003	2007^[1]	2011^[1]
Partit dels Socialistes de Catalunya				13		14	11	10	7
Convergència i Unió				9		6	5	6	10
Partido Popular				2		2	3	2	3
Candidatura d'Unitat Popular				-		-	-	0	3
Iniciativa per Catalunya				0		1	2	3	2
Esquerra Republicana de Catalunya				1		2	4	4	0
Total				25		25	25	25	25

Alcaldes[editar | editar código]

Lista d'alcaldes
Lechislatura	Nombre	Partito politico
1979–1983	Joaquim Nadal i Farreras	Partit dels Socialistes de Catalunya
1983–1987	Joaquim Nadal i Farreras	Partit dels Socialistes de Catalunya
1987–1991	Joaquim Nadal i Farreras	Partit dels Socialistes de Catalunya
1991–1995	Joaquim Nadal i Farreras	Partit dels Socialistes de Catalunya
1995–1999	Joaquim Nadal i Farreras	Partit dels Socialistes de Catalunya
1999–2002	Joaquim Nadal i Farreras	Partit dels Socialistes de Catalunya
2002–2003	Anna Pagans i Gruartmoner	Partit dels Socialistes de Catalunya
2003–2007	Anna Pagans i Gruartmoner	Partit dels Socialistes de Catalunya
2007–2011	Anna Pagans i Gruartmoner	Partit dels Socialistes de Catalunya
2011–2015	Carles Puigdemont i Casamajó	Convergència i Unió