Chirona

Chirona Girona Gerona
Municipio de Catalunya
Anvista panoramica de Chirona.
Entidat  • Estau  • Comunidat  • Provincia  • Comarca	Municipio  Espanya  Catalunya Chirona Chironés
Superficie	39,1 km²
Población  • Total	101 932 hab. (2016)
Altaria  • Meyana	75 m.
Distancia  • 85 km  • 373 km	enta Barcelona enta Zaragoza
Alcalde	Marta Madrenas
Codigo postal	17000–17099
Patrons	Sant Narciso
Ríos	Ter, Galligants, Güell, Onyar
Coordenadas
Chirona Chirona en Catalunya
Web oficial

Chirona (en catalán, oficialment y en grafía etimolochica Girona; en castellán Gerona) ye una ciudat y municipio de Catalunya, capital d'a provincia de Chirona y d'a comarca d'o Chironés.

A suya población ye de 96.722 habitants (2011) en una superficie de 39,1 km² y una densidat de población de 2.473,71 hab/km².

Ye una ciudat con un importante patrimonio molimental, destacando-ne o suyo call (a chudería de Chirona), a seu de Santa María y o suyo casco viello en cheneral.

Cheografía

A localidat de Chirona se troba situata a 75 metros d'altaria sobre o livel d'a mar, en una plana a on i confluyen o río Ter y os suyos afluyents, Galligants, Güell y Onyar, a una distancia de 85 km d'a ciudat de Barcelona, a capital de Catalunya, y de 373 d'a ciudat aragonesa de Zaragoza.

Mugas

O termin municipal de Chirona muga a o norte con Sant Julià de Ramis y Sarrià de Ter; a l'este con Celrà, Juià y Bordils; a o sudeste con Quart; a o sudueste con Fornells de la Selva y Vilablareix; y a l'ueste con Salt y Sant Gregori.

	Sant Julià de Ramis y Sarrià de Ter
Salt y Sant Gregori		Celrà, Juià y Bordils
Fornells de la Selva y Vilablareix		Quart

Historia

En 785 as elites gubernants d'a ciudat pactan l'entrega d'a ciudat a Carlos Magno. En 793 una expedición de tropas cordobesas mandada por Abd al-Malik al-Muzaffar fracasa en a conquiesta de Chirona pero espulla la redolada d'a Septimania.

O 10 d'agosto de 1391, a población cristiana de Chirona engarcholó a os chodigos d'a suya chudería en una torre d'a ciudat, ta forzar-los a albandonar a suya relichión y convertir-se'n a o Cristianismo.

Demografía

Evolución demografica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1.048 1.073 1.409 4.858 8.842 15.759 16.226 16.738 17.041

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 18.386 19.393 24.683 33.018 32.773 38.385 50.338 87.648 70.876

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 69.570 72.333 70.576 71.858 73.637 77.475 83.531 89.890 94.484 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 96.188 96.236 96.722 - - - - - - 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 - - - - - - - - - -

1497-1553: fuegos; 1717-1981: población de feito; 1990- : población de dreito

Administración

Reparto de concellers

Eleccions municipals
Partito	1979	1983	1987	1991	1995	1999	2003	2007	2011
Partit dels Socialistes de Catalunya				13		14	11	10	7
Convergència i Unió				9		6	5	6	10
Partido Popular				2		2	3	2	3
Candidatura d'Unitat Popular				-		-	-	0	3
Iniciativa per Catalunya				0		1	2	3	2
Esquerra Republicana de Catalunya				1		2	4	4	0
Total				25		25	25	25	25

Alcaldes

Lista d'alcaldes

Lechislatura	Nombre	Partito politico
1979–1983	Joaquim Nadal i Farreras	Partit dels Socialistes de Catalunya
1983–1987	Joaquim Nadal i Farreras	Partit dels Socialistes de Catalunya
1987–1991	Joaquim Nadal i Farreras	Partit dels Socialistes de Catalunya
1991–1995	Joaquim Nadal i Farreras	Partit dels Socialistes de Catalunya
1995–1999	Joaquim Nadal i Farreras	Partit dels Socialistes de Catalunya
1999–2002	Joaquim Nadal i Farreras	Partit dels Socialistes de Catalunya
2002–2003	Anna Pagans i Gruartmoner	Partit dels Socialistes de Catalunya
2003–2007	Anna Pagans i Gruartmoner	Partit dels Socialistes de Catalunya
2007–2011	Anna Pagans i Gruartmoner	Partit dels Socialistes de Catalunya
2011–2015	Carles Puigdemont i Casamajó	Convergència i Unió

Molimentos

Relichiosos

• Seu de Santa María de Chirona, una seu bispal en estilos romanico, gotico y barroco.
• Ilesia de Sant Félix de Chirona, una ilesia en estilos romanico y gotico.
• Ilesia de Sant Nicolau de Chirona, una ilesia en estilo romanico.
• Monesterio de Sant Per de Galligants, un monesterio en estilo romanico.

Civils

• Banyos arabes de Chirona, un edificio en estilo romanico.
• Casas de l'Onyar.
• Casco viello de Chirona.
• Chudería de Chirona, una d'as prencipals chuderías de l'antiga Corona d'Aragón.

Localidatz achirmanatas

• Albi (Occitania).
• Bluefields (Nicaragua).
• Farsia (Sahara Occidental).
• Nashville (Estaus Unius).
• Nueva Gerona (Cuba).
• Reggio Emilia (Italia).

Vinclos externos

• Se veigan as imáchens de Commons sobre Chirona.
• Pachina web oficial municipal de Chirona.
• Información de Chirona en a pachina web d'a Cheneralidat de Catalunya.
• Pachina web d'a Universidat de Chirona.

Museus

• Cultura - Museu municipal de Chirona.
• Museu d'Arte.
• Museu Capitular.
• Museu d'o Cine.

Medios de comunicación

• Diari de Girona.
• El Punt.
• Revista de Girona.
• El dimoni de Santa Eugènia de Ter.
• Televisión de Chirona.
• GironaInfo.cat.

Torismo

• Pachina web municipal de Torismo de Chirona.