Sorbus aria

De Biquipedia
Ir ta: navego, busca
Sorbus aria
Moxera
Sorbus aria
Clasificación scientifica
Dominio: Eukaryota
Reino: Plantae
División: Magnoliophyta
Clase: Magnoliopsida
Orden: Rosales
Familia: Rosaceae
Subfamilia: Maloideae
Chenero: Sorbus
Especie: S. aria
Nomenclatura binominal
Sorbus aria
L., 1758

A moixera[1] u mostallonero[2] (scientificament, Sorbus aria (L., 1758)) ye una especie d'árbol de fuella caduca en o chenero Sorbus, d'a familia d'as Rosaceae, anque asobén se manifiesta só que como arbusto.

Ye un árbol de chicota mida (no pasa d'os 14 metros d'altaria), con a crosta tierca de color blanquinosa. As fuellas son ovals, simples (ixo el fa diferent d'altras especies en o chenero Sorbus, que las i tienen composatas) cadaguna con l'envés de color blanca per a tomentosidat (cerruta, de pel) que tienen, que en conchunta con as flors (chiquetas y blancas) le dan a l'árbol un aspecto archentato (per ixo l'apelativo scientifico d' aria). Os fruitosmoixes» u «mostallons») tienen poca sabor, y fan a boca enfarinata quan se minchan.

Ye la menos desichent d'as especies de Sorbus que sen puede trobar en Aragón, y per ixo ye la menos restrinchita a garra puesto concreto, podendo-se-ne trobar en totas as sierras fendo parte d'a flora tepica d'o mont mediterranio, dende lo nivel d'a mar dica os 1700 metros d'altitut. En os puestos més hostils no gosa desarrollar-se dica l'estato d'árbol y se i manifiesta més asobén coma arbusto. Ixa ye la presencia més regular en Aragón. A madera, que ye de color royisca, la fa bien dura y per ixo ye una especie muit quiesta ta fer-ne ferramientas.

Imachens[editar | editar código]

Vinclos externos[editar | editar código]

Referencias[editar | editar código]

  1. Termino que con as suyas variants predomina en a metat oriental de l'Alto Aragón. P. ex. Vidaller (2004) troba «moisera» en Bonansa, Castanesa y Espés (tres nuclios de l'Alta Ribagorza catalanofona), «moixera» en tot de lugars per l'Alta Ribagorza aragonesofona, pero tamién en o Sobrarbe, como Plan (val de Chistau), As Cortz (val d'A Fueva) y dica Torla (val de Broto, en l'estremo occidental d'a comarca (!!)), «moixero» en Benás, «moixonera» en Renanué (val de Benás) y «moxera» en Bió, Buerba, Nerín y Sercué (val de Vio), Oto y Fraixén (val de Broto), totas ellas en o Sobrarbe. Se puede observar como totas son més proximas en a suya equivalent catalana, «moixera». Datos estraitos de (an) VIDALLER TRICAS, Rafael; O Libro d'as Matas y os Animals; Dizionario aragonés d'espezies animals y bechetals; Ed. Bal de Onsera. Zaragoza, 2004. ISBN 978-84-89862-35-7
  2. Termino que con as suyas variants predomina en l'aria de l'aragonés occidental. P. ex. Vidaller (2004) troba «moscallonero» en Ansó, «mostachero» en San Chuan d'a Penya, «mostallonero» como cheneral en a Chacetania (d'alcuerdo con Andolz entre altros) y «mostayonero» en Pandicosa, en l'Alto Galligo. Se puede observar como totas son més proximas en a suya equivalent castellana, «mostajo». Datos estraitos de (an) VIDALLER TRICAS, Rafael; O Libro d'as Matas y os Animals; Dizionario aragonés d'espezies animals y bechetals; Ed. Bal de Onsera. Zaragoza, 2004. ISBN 978-84-89862-35-7