Salvatierra d'Esca
| Salvatierra d'Esca | ||
|---|---|---|
| Municipio d'Aragón | ||
|
|
||
|
Anvista de Salvatierra d'Esca. |
||
| Entidat • País • Provincia • Comarca |
Municipio Chacetania |
|
| Superficie | 81,2 km² | |
| Población • Total |
273 hab. (2005) |
|
| Altaria | 582 m. | |
| Distancia • 180 km |
enta Zaragoza |
|
| Codigo postal | 50684 | |
| Ríos | Esca | |
| Coordenatas | 42°40’ 4’’N 1° 0’25’’U | |
Salvatierra d'Esca (Salvatierra de Esca en castellán) ye un municipio d'a provincia de Zaragoza, situato en a comarca d'a Chacetania. Perteneixe a lo partito chudicial d'Exeya d'os Caballers y a la diocesi de Chaca. A suya población ye de 273 habitants (2005), en una superficie de 81,2 km² y una densidat de 3,36 hab/km².
Contenius |
Aragonés [editar]
Huei se i charra castellán con muitos aragonesismos. Bi ha qui crei que se i charró vasco dica o sieglo XIX porque n'ixe sieglo os habitadors d'o lugar no quereban a un mosén por no charrar vasco, y doncas, no poder confesar-los.
Cheografía [editar]
Salvatierra d'Esca ye en a val de Roncal, a piet d'a sierra de Leire, d'a sierra d'Orba y d'a sierra d'Illón, y ye trescruzata por o río Esca, afluent d'o río Aragón en o entibo de Yesa.
O suyo termin municipal muga a o norte con Burgui, municipio navarro en a val de Roncal; a l'este con Fago y a Canal de Berdún; a o sud con Sigüés y a l'ueste con Bigüezal en o termin municipal de Romanzado, tamién en Navarra.
D'o suyo termin municipal fa parte o lugar de Lorbés, a l'este d'o municipio, en a muga con a Canal de Berdún.
Historia [editar]
Dica l'anyo 1208, o suyo nombre estió Obelba, con as variants Ovelva, Ouelva, Ovelba, Ubelba y Okelba. A primera cita d'a localidat estió, seguntes Agustín Ubieto, en l'anyo 890-900, recullita en o Cartulario de San Chuan d'a Peña, editato en Valencia en 1962 por Antonio Ubieto Arteta.[1]
O 13 de marzo de 1301 o rei Chaime II d'Aragón ordenó que os habitadors de Ull y Filera se transladasen a A Reyal, un termin de Salvatierra on bi heba un puyalón on se construyó dimpués una población. En l'anyo 1430 Alifonso V d'Aragón vendió a villa d'A Reyal a los churatos de Sos d'o Rei Catolico. L'1 de setiembre de 1464 Chuan II d'Aragón donó A Reyal a Ferrando d'Alvarado.
Administración [editar]
Reparto de concellers [editar]
|
|
|||||||||
| Partito | 1979 | 1983 | 1987 | 1991 | 1995 | 1999 | 2003 | 2007 | 2011 |
| Partido de los Socialistas de Aragón | 3 | 4 | 3 | 1 | 2 | 1 | 1 | 1 | 4 |
| Izquierda Unida | - | - | - | - | - | - | - | - | 1 |
| Partido Aragonés | - | 3 | 4 | 6 | 5 | 3 | 5 | 5 | - |
| Chunta Aragonesista | - | - | - | - | - | - | 1 | 1 | - |
| Independientes | - | - | - | - | - | 3 | - | - | - |
| Unión de Centro Democrático | 4 | - | - | - | - | - | - | - | - |
| Total | 7 | 7 | 7 | 7 | 7 | 7 | 7 | 7 | 5 |
Fiestas [editar]
Veyer tamién [editar]
Referencias [editar]
- ↑ Ubieto Arteta, Agustín: Toponimia aragonesa medieval, Valencia, 1972.
- ↑ Datos Eleccions MIR
- ↑ http://portal.aragob.es/archelec/index.jsp
| Municipios d'a comarca d'a Chacetania | |
|---|---|
| Aísa | Ansó | Aragüés de lo Puerto | Artieda | Bailo | Borau | A Canal de Berdún | Canfranc | Castiello de Chaca | Chaca | Chasa | Fago | Mians | Puent d'a Reina de Chaca | Salvatierra d'Esca | Santa Cilia | Santa Cruz d'as Serors | Sigüés | Val d'Echo | Villanuga |