Chuliella
| Chuliella | ||
|---|---|---|
| Municipio d'o País Valencián | ||
|
|
||
|
Anvista de Chuliella. |
||
| Entidat • Estato • Comunidat • Provincia • Comarca |
Municipio Comunidat Valenciana Valencia Los Serrans |
|
| Superficie | 61,8 km² | |
| Población • Total |
848 hab. (2008) |
|
| Altaria | 400 m. | |
| Distancia • 21 km • 60 km |
enta Valencia enta Valencia |
|
| Codigo postal | 46167 | |
| www.chulilla.com | ||
Chuliella (Juliella en grafía SLA, Chulilla en castellán) ye un municipio d'o País Valencián d'a provincia de Castellón, situato en a comarca de Los Serrans y partito chudicial de Liria.
A suya población ye de 848 habitants (2008), en una superficie de 61,8 km² con una densidat de 13,72 hab/km².
Contenius |
[editar] Cheografía
Ye situato en a costera d'un tozal mandato por un castiello musulmán, a 400 metros d'altaria sobre o ran d'a mar. En a part d'este tozal orientata ta o río bi ha un congustro impresionant.
Chuliella ye situato a una distancia de 21 km de Chelba, a capital d'a suya comarca, y a 60 km de Valencia, a capital d'o País Valencián.
A mas gran part d'o termin municipal ye en terrenos cretacios d'o Sistema Iberico, en istos terrens plans y altos a erosión ha tallato a foz y o salto de Chuliella, de 160 m de fondo y 10 m d'amplo.
Comprende as pedanías de Balneyario de Fuent Calient, Bodega Banacloch, La Ermita y a Urbanización Santa Barbara.
[editar] Historia
Dimpués d'a reconquiesta a población encara yera de mayoría musulmana, pero en 1331 dimpués d'una revuelta musulmana de Al-Azraq y ataques cristians a las morerías, os musulmans deixan Chuliella y en 1340 Pero IV d'Aragón concede Carta Puebla a 100 pobladors, a mas gran parte de Teruel y Leida, con presencia de navarros.
[editar] Toponimia
O suyo nombre vien d'o latín IULIA (chulia) con o diminutivo -ELLA (-iella), con una evolución seguntes a fonetica aragonesa: IULIELLA > Chuliella.
Se menciona en un texto de 1236, quan Zaid Abu Zaid donó a lo bispe de Segorb as ilesias de bells lugars.
A forma oficial presa por o castellán ye una castellanización parcial, nomás que d'o diftongo d'o sufixo, sin plegar a prener J y dar Julilla, como sería teoricament en castellán.
[editar] Administración
[editar] Alcaldes
| Lechislatura | Nombre | Partito politico |
|---|---|---|
| 1979–1983 | ||
| 1983–1987 | ||
| 1987–1991 | ||
| 1991–1995 | ||
| 1995–1999 | ||
| 1999–2003 | ||
| 2003–2007 | Santiago R. Cervera Chirivella | Partit Socialista del País Valencià-PSOE |
| 2007–2011 | Enrique Silvestre | Partido Popular |
[editar] Molimentos
- Castiello de Chuliella, d'orichen arabe, encara que muit esviellato en os sieglos XIV-XVI, dimpués d'a suya conquiesta por a Corona d'Aragón. Fue destruito en as Guerras Carlistas, en estar o castiello centro d'a resistencia carlista.
- Ilesia d'a Virchen d'os Anchels, una ilesia construita en os sieglos XV-XVI dencima de l'antiga mezquita. O edificio ye en estilo barroco.
- Ermita de Santa Barbara, un edificio de 1364 en estilo gotico, esviellato en 1730.
[editar] Fiestas
Se i celebran os mayos, fiesta que se considera d'orichen celtibero, pero que puet haber estato traita por os repobladors teruelans en o sieglo XIV.
[editar] Vinclos externos
- (en)/(es) Pachina web oficial municipal.
- (es) Chuliella en a pachina web oficial d'o Gubierno d'o País Valencián.
| Municipios d'a comarca Los Serrans | |
|---|---|
| Alcublas | Alpuén | Andilla | Aras de los Olmos | Benaxep | Bugarra | Calles | Chelba | Chuliella | Domeño | Chestalgar | Figueruelas | La Yesa | Loriguiella | Losa del Obispo | Pedralba | Sot de Chera | Titaguas | Tuexa | Lo Billar |