Campana de Uesca

De Biquipedia
Ir ta: navego, busca
A Campana de Uesca por José Casado del Alisal

A Campana de Uesca ye una leyenda aragonesa que naixió arredol d'a problematica succesoria que heba planteyato o Testamento d'Alifonso I d'Aragón y narra como o rei Remiro II d'Aragón escabezó a 15 nobles que s'oposoron a la suya voluntat. A leyenda fa parti d'a cultura popular d'Aragón, mas que mas en a ciudat de Uesca.

A leyenda[editar | editar código]

Dimpués d'a muerte en 1134 d'o rei Alifonso I d'Aragón en a Batalla de Fraga, heredó o Reino d'Aragón o suyo chirmán Remiro II d'Aragón "o Monche"", Bispe de Roda d'Isabana. Aragón teneba por ixas envueltas diversos problemas internos y externos.

Seguntes diz a Cronica de Sant Chuan d'a Penya (sieglo XIV), estando o rei Remiro II d'Aragón preocupato por a desobediencia d'os nobles, ninvió un mensachero a o suyo antigo mayestro, l'abat d'o monesterio occitán de Sant Ponz de Tomeras, demanando-le consello. Iste portió a o mensachero a o huerto y talló unas quantas cols (en bellas versions posteriors se parla de rosas), aquellas que mas sobresaliban. De contino ordenó a o mensachero repetir a o rei o chesto que heba visto. Informato o rei d'o consello, fació gritar a os prencipals nobles ta que s'amanasen a Uesca con a enchaquia de querer fer una campana que s'ascuitase por tot o reino. Una vegata astí, fació tallar o tozuelo a totz os nobles culpables, sofocando a revuelta.

A versión popular desembolica encara mas a historia: o rei convocó cortz y fació venir a totz os nobles ta que veyesen un campana que s'ascuitaría por tot o reino. A os nobles que s'heban rebelato les fació dentrar en una sala y les fació escabezar mientres que iban dentrando-ie. Una vegata muertos, pillo os tozuelos y los metió en cerclo, y a o Bispe de Uesca, o mas rebelde, lo colocó en o centro. Finalment fació dentrar a la resta de nobles ta mirar de carmenar-los. Efectivament, a "campana de Uesca" s'ascuito por tot o reino.

A lista de nobles rebelatos sería a siguient: Lope Ferrench de Luna, Rui Ximenez de Luna, Pero I Martínez de Luna, Ferrando de Luna, Gómez de Luna, Ferriz I de Lizana, Pero de Vergua, Chil I d'Atrosillo, Pero Cornel I, García de Vidaure, García de Penya, Remón de Foces, Pero de Luesia, Miguel Azlor y Sancho de Fontova.

Bibliografía[editar | editar código]

Vinclos externos[editar | editar código]

Wikisource-logo.svg
En Wikisource bi ha un texto sobre Campana de Uesca en a Cronica de Sant Chuan d'a Penya.


 
Mitolochía aragonesa
Dioses Anayet · Arafita · Balaitús · Bebrix · Cherión · Culibillas · Gabardiella · Gabardón · Hercules · Gratal · Pirena
Chigants Aneto · Atland · Fotronero · Guara · Rondán · Silván
Sers Basaharau · Belaín · Chenios d'as nieus · Chuan Ralla · Diaple · Diaplerons · Moras · Encantaria · Ensundiero · Fada · Filadera · Folletz · Furtaperas · Lainas · Mamés · Mariuena · Martinico · Minairons · Home choto · Home granizo · Pastor de lupos · Peinadora · Sacamantecas · Unyazas
Bruixas y bruixons Amaría d'Arbués · Catalina Aznar · Cristineta d'Alcoleya · Debinaire · Gracia Bielsa · Gracia de Valle · Glaudonetas · Martina Gen · Maut · Pedro Arruebo · Tía Casca · Tía Galga · Tía Picolla · Urganda
Animals Babieca · Buco · Caballo · Can · Dragón · Gato · Lacuerco · Liebre · Lupo · Onso · Sirpient
Pantasmas Abad d'Alquezra · Almetas de Roldán · Berenguer de Bellvis · Celina · Cura de Benás · Doncella de Buera · Guzpatas · Pantasma d'Asba · Prior d'Urmella
Elementos Almetas · Aniello machico · Brinzoner · Cardincha · Durendart · Esconchurador · Espantabruixas · Religada
Leyendas Árbol de Sobrarbe · Trachinero d'Espés · Barón Artal de Mur · Barón d'Escrich · Barón d'Espés · Campana de Uesca · Campana de Viliella · Cuento d'os cheposos · Fustero de Bara · Cazataire maldito · Ferrero de Serradui · Fundación de Sant Chuan d'a Penya · Galino Galinás · Marieta · Santo Gredal · O toro y a estrela · La soterrada viva d'Alfambra · Viellas pervivients