Vilabella
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla. |
Vilabella | |
Municipio de Catalunya | |
Entidat • Estau • Comunidat • Provincia • Comarca |
Municipio Espanya Catalunya Tarragona Alto Campo |
Superficie | 18,20 km² |
Población • Total • Densidat |
723 hab. (2024) 41,76 hab/km² |
Altaria • Meyana |
254 m. |
Distancia • 9 km • 19 km • 102 km |
enta Valls enta Tarragona enta Barcelona |
Alcalde | Joan Maria Sanahuja Segu |
Codigo postal | 43886 |
Chentilicio | vilabellenc / vilabellenca (en catalán) |
Coordenadas | |
Web oficial |
Vilabella ye un municipio catalán situato en a comarca d'Alto Campo y partiu chudicial de Valls, en a provincia de Tarragona.
A suya población ye de 723 habitants, en una superficie de 18,20 km² con una densidat de población de 41,76 hab/km².
Cheografía
[editar | modificar o codigo]A localidat de Vilabella ye situata a 254 metros d'altaria sobre o ran d'a mar, a una distancia de 9 km de Valls, a capital d'a suya comarca y d'o suyo partiu chudicial, a 19 km de Tarragona, a capital d'a suya provincia, y a 102 km de Barcelona, a capital de Catalunya.
D'o suyo termin municipal fan parte os lugars de Pedrós y Cabeces, hue despoblatos.
O termin de Vilabella muga a o norte con Montferri, Bràfim y Puigpelat; a l'ueste con Nulles; a o sudeste con Vespella (en a comarca d'o Tarragonés); y a l'este con Salomó (Tarragonés).[1]
Montferri, Bràfim y Puigpelat | ||
Nulles | Salomó | |
Vespella |
Etimolochía
[editar | modificar o codigo]L'orichen de Vilabella podría estar en a presencia d'una antiga villa romana, propiedat d'un tal Abellus, que sería l'orichen etimolochico d'o nombre d'o lugar.[2]
Historia
[editar | modificar o codigo]Mientres o dominio islamico y as luitas con o condau de Barcelona en a reconquiesta, o lugar yera despoblato, por servir l'amanato río Gaià de muga entre os dos reinos.[2]
A primera cita documentada d'o lugar ye en o sieglo XI,[2] y yera un dominio d'a familia d'os Castellví.[1]
En 1311 o lugar pasó a mans de l'arcebispato de Tarragona.[2]
En 1377, en una sequera, os habitants de Tarragona espullaron Vilabella ta robar o trigo d'o lugar, l'unico lugar d'a redolada a on bi heba iste cerial.[2]
En 1891 plegó a Vilabella a filoxera, acabando con a vinya d'o lugar, o que fació emigrar, alto u baixo, a 350 vecins d'o lugar.[2]
Economía
[editar | modificar o codigo]A economía de Vilabella ye basada en l'agricultura: vinya, ta la fabricación de vins y cava, y avellanera.[1]
Bi ha tamién ganadería, con porcino y avicultura.
Demografía
[editar | modificar o codigo]
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1497-1553: fuegos; 1717-1981: población de feito; 1990- : población de dreito |
Administración
[editar | modificar o codigo]Reparto de concellers
[editar | modificar o codigo]Partiu | 1979 | 1983 | 1987 | 1991 | 1995 | 1999 | 2003 | 2007 | 2011 |
CiU | 3 | 4 | 4 | 5 | 5 | 3 | 2 | 3 | 3 |
ERC-AM | - | - | - | - | 4 | 5 | 4 | 3 | |
Independients | 4 | 2 | 2 | 1 | 1 | - | - | - | - |
PSC-PM | - | 1 | 1 | 1 | 1 | - | - | - | 1 |
Total | 7 | 7 | 7 | 7 | 7 | 7 | 7 | 7 | 7 |
Fuent: MUNICAT, en a pachina web d'a Generalitat de Catalunya.
Alcaldes
[editar | modificar o codigo]Lechislatura | Nombre | Partiu politico |
---|---|---|
1979–1983 | Francesc Armengol i Boada | Independients |
1983–1987 | Francesc Armengol i Boada | Convergència i Unió |
1987–1991 | Francesc Armengol i Boada | Convergència i Unió |
1991–1995 | Francesc Armengol i Boada | Convergència i Unió |
1995–1999 | Joan Pié i Busquets | Convergència i Unió |
1999–2003 | Jesús Aubia i Boada | Esquerra Republicana de Catalunya |
2003–2007 | Jesús Aubia i Boada | Esquerra Republicana de Catalunya |
2007–2011 | Jesús Aubia i Boada | Esquerra Republicana de Catalunya |
2011–- | Joan Maria Sanahuja Segú | Convergència i Unió |
Molimentos
[editar | modificar o codigo]- Un arco de meyo punto d'a portalada de Sant Pero d'as murallas d'o lugar.
- Una escalera d'estilo gotico, o solo resto de l'antigo castiello.
- Ilesia de Santa María, d'estilo gotico, con bels restos anteriors d'os sieglos XII y XIII.[1]
- Ilesia parroquial de Sant Pero, d'estilo neoclasico, de 1862.[1]
- Cal Cristí, edificio renaixentista.[1]
Museus
[editar | modificar o codigo]- Museu d'o Campo, un museu etnolochico, establito en 1970.
Fiestas
[editar | modificar o codigo]- 17 de chinero, fiesta d'ibierno.[1]
- Primer cabo de semana d'agosto: fiestas patronals.[1]
Se veiga tamién
[editar | modificar o codigo]Vinclos externos
[editar | modificar o codigo]- (ca) Pachina web municipal.
- (ca) Información en a pachina web d'a Generalitat de Catalunya.
- (ca) Información en a pachina web de l'Institut d'Estadística de Catalunya.
Referencias
[editar | modificar o codigo]
Municipios d'a comarca de l'Alto Campo | |
---|---|
Aiguamúrcia | Alcover | Alió | Bràfim | Cabra del Camp | Figuerola del Camp | Els Garidells | La Masó | El Milà | Montferri | Mont-ral | Nulles | El Pla de Santa Maria | El Pont d'Armentera | Puigpelat | Querol | La Riba | Rodonyà | El Rourell | Vallmoll | Valls | Vilabella | Vila-rodona |