Ir al contenido

Mont-ral

De Biquipedia
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.
Mont-ral
Municipio de Catalunya
Escudo d'armas
A localidat de Mont-ral
A localidat de Mont-ral
Entidat
 • Estau
 • Comunidat
 • Provincia
 • Comarca
Municipio
 Espanya
 Catalunya
Tarragona
Alto Campo
Superficie 34,69 km²
Población
 • Total
 • Densidat

183 hab. (2013)
4,79 hab/km²
Altaria
 • Meyana

888 m.
Distancia
 • 21 km
 • 35 km
 • 120 km

enta Valls
enta Tarragona
enta Barcelona
Alcalde Pere Venrell Mestrich
Codigo postal 43364
Chentilicio mont-ralenc / mont-ralenca (en catalán)
Coordenadas
Mont-ral ubicada en Catalunya
Mont-ral
Mont-ral
Mont-ral en Catalunya
Web oficial

Mont-ral (Mont-ral en catalán y oficialment, Montreal en castellano) ye un municipio catalán situato en a provincia de Tarragona, comarca d'Alto Campo y partiu chudicial de Valls.

A suya población ye de 183 habitants, en una superficie de 34,69 km² con una densidat de población de 4,79 hab/km².

Cheografía

[editar | modificar o codigo]

Mont-ral ye situato a 888 metros d'altaria sobre o livel d'a mar, a 21 km de Valls, a capital d'a comarca de l'Alto Campo; a 35 km de Tarragona, a capital d'a suya provincia y a 120 km de Barcelona, a capital de Catalunya. D'o suyo termin municipal fan parte as localidaz de L'Aixàviga, El Bosquet, La Cabrera, La Cadeneta y Farena.

O termin municipal de Mont-ral muga a o norte con Montblanc; a o nord-este con La Riba; a l'este con Alcover; a o sudeste con Alcover; a lo sud con Vilaplana; a o sudueste con Vilaplana; a l'ueste con Prades y Capafonts; y a o norueste con Montblanc.

Mont-ral en l'Alto Campo

Enta mediatos d'o sieglo XII fa parte d'o condau de Barcelona.

Historicament, l'actividat economica prencipal estió a ganadería, prencipalment a ganadería bovina, con una agricultura marguinal por l'altaria d'o lugar, amás d'a silvicultura.

Modernament, o turismo s'ha convertito en una actividat economica important.

Demografía

[editar | modificar o codigo]
Evolución demografica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
28 35 45 250 523 986 1.010 925 766

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
714 564 382 384 292 210 92 46 152

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008
113 142 145 137 160 165 177 - -
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
- 172 - - - - - - -
2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 -
- - - - 173 - - - -

1497-1553: fuegos; 1717-1981: población de feito; 1990- : población de dreito

Administración

[editar | modificar o codigo]

Reparto de concellers

[editar | modificar o codigo]
Eleccions municipals
Partiu 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007
CiU 5 3
ERC 2
Total 5 5

Fuent: MUNICAT, en a pachina web d'a Generalitat de Catalunya.

Lista d'alcaldes
Lechislatura Nombre Partiu politico
19791983
19831987
19871991
19911995
19951999
19992003 Convergència i Unió
20032007 Pere Venrell i Mestrich Convergència i Unió
20072011 Pere Venrell i Mestrich Convergència i Unió

Vinclos externos

[editar | modificar o codigo]