La Masó

De Biquipedia
Ir a la navegación Ir a la búsqueda
La Masó
Municipio de Catalunya
Bandera Escudo d'armas
Envista d'a ilesia de La Masó, con o suyo campanar exento
Envista d'a ilesia de La Masó, con o suyo campanar exento.
Entidat
 • Estau
 • Comunidat
 • Provincia
 • Comarca
Municipio
Flag of Spain.svg Espanya
Flag of Catalonia.svg Catalunya
Tarragona
Alto Campo
Superficie 3,56 km²
Población
 • Total
 • Densidat

290 hab. (2016)
81,46 hab/km²
Altaria 115 m.
Distancia
 • 9 km
 • 17 km
 • 111 km

enta Valls
enta Tarragona
enta Barcelona
Codigo postal 43143
Chentilicio masonenc / masonenca (en catalán)
Ríos río Francolí
Situación de La Masó en a comarca de l'Alto Campo
Situación de La Masó en a comarca de l'Alto Campo.
www.Maso.Altanet.org

La Masó (La Masó en catalán y oficialment, Masó en castellán) ye un municipio catalán situato en a provincia de Tarragona, comarca d'Alto Campo y partito chudicial de Valls.

A suya población ye de 280 habitants, en una superficie de 3,56 km² con una densidat de población de 81,46 hab/km².

Cheografía[editar | modificar o codigo]

La Masó ye situato a 115 metros d'altaria sobre o libel d'a mar, a 8 km de distancia de Valls, a capital d'a comarca de l'Alto Campo; a 17 km de Tarragona, a capital d'a suya provincia y a 111 km de Barcelona, a capital de Catalunya.

Mugas[editar | modificar o codigo]

O suyo termin municipal muga a l'este con Vallmoll; a o noreste con Valls; a o norueste con El Milà; a l'ueste con Alcover y a o sur con El Rourell. Parti d'a muga de La Masó ye o río Francolí.

El Milà Valls
Alcover La Masó Vallmoll
El Rourell

Historia[editar | modificar o codigo]

O lugar naixió por l'agrupación de diferents masías ixeminatas en a zona de huertas de Tarragona,[1] y dependeba en ixas envueltas d'El Rourell.[2]

En 1176 o lugar fue cedito por Alifonso II, rei d'Aragón, a Ramón de Moncada, qui lo cedió a o monesterio de Santes Creus. Bi habió barallas con a Orden d'o Temple, propietaria de bell dreito sobre o lugar.[1]

En o sieglo XIV La Masó feba parte d'a comarca dita Campo de Tarragona.

En 1391 l'arcebispato de Tarragona compró a Chuan I, rei d'Aragón, os dreitos senyorials sobre a población.

Economía[editar | modificar o codigo]

A suya economía s'alazeta en l'agricultura, en especial l'avellanera, a más de l'agricultura de regano, que ocupa a mayor parte d'o suyo termin municipal.[2]

Demografía[editar | modificar o codigo]

Evolución demografica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
6 6 7 87 175 394 277 329 351

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
393 363 341 318 318 298 280 281 274

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008
263 257 258 256 275 278 287 280 -
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 -
- - - - - - - - -

1497-1553: fuegos; 1717-1981: población de feito; 1990- : población de dreito


Administración[editar | modificar o codigo]

Reparto de concellers[editar | modificar o codigo]

Eleccions municipals
Partito 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007
CiU 7 7 7 3 3 - 5
ERC - - - 4 4 7 2
CC-UCD 7 - - - - - - -
Total 7 7 7 7 7 7 7

Fuent: MUNICAT, en a pachina web d'a Cheneralidat de Catalunya.

Alcaldes[editar | modificar o codigo]

Lista d'alcaldes
Lechislatura Nombre Partito politico
19791983
19831987
19871991
19911995
19951999
19992003
20032007
20072011 Nicasio Martí i Alsina Convergència i Unió

Molimentos[editar | modificar o codigo]

Vinclos externos[editar | modificar o codigo]

Referencias[editar | modificar o codigo]


Municipios d'a comarca de l'Alto Campo
Aiguamúrcia | Alcover | Alió | Bràfim | Cabra del Camp | Figuerola del Camp | Els Garidells | La Masó | El Milà | Montferri | Mont-ral | Nulles | El Pla de Santa Maria | El Pont d'Armentera | Puigpelat | Querol | La Riba | Rodonyà | El Rourell | Vallmoll | Valls | Vilabella | Vila-rodona