Rodonyà

De Biquipedia
Ir ta: navego, busca
Rodonyà
Municipio de Catalunya
Escudo d'armas
Entidat
 • Estato
 • Comunidat
 • Provincia
 • Comarca
Municipio
Flag of Spain.svg Espanya
Flag of Catalonia.svg Catalunya
Tarragona
Alto Campo
Superficie 8,50 km²
Población
 • Total

492 hab. (2016)
Altaria 312 m.
Distancia
 • 14 km
 • 32 km
 • 91 km

enta Valls
enta Tarragona
enta Barcelona
Codigo postal 43812
Chentilicio rodonyenc / rodonyenca (en catalán)
Coordenatas
41°16′57″N 1°23′55″E
Rodonyà en Catalunya
Rodonyà
Rodonyà
Situación de Rodonyà en Catalunya
www.Rodonya.Altanet.org

Rodonyà (Rodoñá en castellán) ye un municipio catalán situato en a provincia de Tarragona, comarca d'Alto Campo y partito chudicial de Valls. A suya población ye de 474 habitants (2006), en una superficie de 8,50 km² con una densidat de población de 55,76 hab/km².

Cheografía[editar | editar código]

Rodonyà ye situato a 312 metros d'altaria sobre o ran d'a mar, a 14 km de distancia de Valls, que ye a capital d'a comarca de l'Alto Campo y d'o suyo partito chudicial; a 32 km de Tarragona, que ye a capital d'a suya provincia y a 91 km de Barcelona, que ye a capital de Catalunya.

D'o suyo termin municipal fa parte a urbanización de La Pineda de Santa Cristina.

O termin municipal de Rodonyà muga a o norueste con Vila-rodona; a l'ueste y a o sud con Monferri; a o sud con Masllorenç (en a comarca d'o Baixo Penedés); a o nordeste con El Montmell (Baixo Penedés); y a l'este con La Bisbal del Penedès.[1]

Historia[editar | editar código]

O lugar creixió a partir d'o castiello de Rodonyà, que ya existiba en 1214, anque a suya primera cita documentata ye en 1310, con a suya compra por Guillén de Rocabertí, bispe de Tarragona.

En 1412 perteneixeba a la senyoría de Tamarit.

En 1721 s'instaló en o lugar un grupo u destacamento d'os Mossos d'Esquadra.

Economía[editar | editar código]

A economía d'o municipio de Rodonyà ye basata en l'agricultura de secán, con vinya y olivera; l'almendrera sustituye hue a os cerials.[1]

En a ganadería, s'ha redueito a presencia de crabamen y uellamen, y hue bi ha tamién vacumen, porcín y avicultura.[1]

Bi ha una industria de muebles.[1]

Demografía[editar | editar código]

Evolución demografica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
- 11 15 198 293 686 776 884 912
1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
784 751 745 634 568 509 431 385 353
1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008
367 382 384 396 420 437 455 474 -
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 -
- - - - - - - - -
1497-1553: fuegos; 1717-1981: población de feito; 1990- : población de dreito


Administración[editar | editar código]

Reparto de concellers[editar | editar código]

Eleccions municipals
Partito 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007
CiU 4 7 7 7 7 7 5 5
Independients 3 - - - - - - -
ERC - - - - - - 2 2
Total 7 7 7 7 7 7 7 7

Fuent: MUNICAT, en a pachina web d'a Generalitat de Catalunya.

Alcaldes[editar | editar código]

Lista d'alcaldes
Lechislatura Nombre Partito politico
19791983
19831987
19871991
19911995
19951999
19992003
20032007 Josep Maria Saumell i Calaf Convergència i Unió
20072011 Josep Maria Saumell i Calaf Convergència i Unió

Molimentos[editar | editar código]

Vinclos externos[editar | editar código]

Referencias[editar | editar código]


Municipios d'a comarca de l'Alto Campo
Aiguamúrcia | Alcover | Alió | Bràfim | Cabra del Camp | Figuerola del Camp | Els Garidells | La Masó | El Milà | Montferri | Mont-ral | Nulles | El Pla de Santa Maria | El Pont d'Armentera | Puigpelat | Querol | La Riba | Rodonyà | El Rourell | Vallmoll | Valls | Vilabella | Vila-rodona