Ir al contenido

El Milà

De Biquipedia
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.
El Milà
Municipio de Catalunya
Escudo d'armas
Ilesia parroquial de Santa Ursula d'El Milà
Ilesia parroquial de Sanat Ursula d'El Milà
Entidat
 • Estau
 • Comunidat
 • Provincia
 • Comarca
Municipio
 Espanya
 Catalunya
Tarragona
Alto Campo
Superficie 4,13 km²
Población
 • Total
 • Densidat

181 hab. (2013)
43,1 hab/km²
Altaria
 • Meyana

166 m.
Distancia
 • 8 km
 • 18 km
 • 112 km

enta Valls
enta Tarragona
enta Barcelona
Alcalde Antoni Palau Bosch
Codigo postal 43143
Chentilicio milanenc / milanenca (en catalán)
Ríos río Francolí
Coordenadas
El Milà ubicada en Catalunya
El Milà
El Milà
El Milà en Catalunya
Web oficial

El Milà (El Milà en catalán y oficialment, Milá en castellano) ye un municipio catalán situato en a provincia de Tarragona, comarca d'Alto Campo y partiu chudicial de Valls.

A suya población ye de 181 habitants, en una superficie de 4,13 km² con una densidat de población de 43,1 hab/km².

Cheografía

[editar | modificar o codigo]

El Milà ye situato a 166 metros d'altaria sobre o ran d'o mar, a una distancia de 8 km de Valls, a capital d'a comarca de l'Alto Campo; a 18 km de Tarragona, a capital d'a suya provincia y a 112 km de Barcelona, a capital de Catalunya.

O suyo termin municipal muga con Valls a l'este y a lo norte, con Alcover a l'este, a l'ueste y a lo sud, y con La Masó a o sudeste.

Etimolochía

[editar | modificar o codigo]

Seguntes o filologo Joan Coromines i Vigneaux, o nombre d'o lugar ye d'orichen chermanico.[1]

Ye posible que El Milà fuese propiedat d'o monesterio de Santes Creus en o sieglo XIII.[1]

En 1194 o lugar yera propiedat de l'arcebispato de Tarragona. En 1391 o rei d'Aragón Chuan I cedió os suyos dreitos feudals a l'arcebispato.

Posiblement bi habió un castiello en o sieglo XI u sieglo XII, pero iste castiello no ye citato dica 1490, habitato por Beatriz d'Urrea.[1]

Bi ha agricultura de regano, especialment l'abellanera, y bi ha tamién agricultura de secano, mas que mas vinya, almendrera y olivera.[2]

Ye tamién important en l'economía local l'avicultura y a ganadería, en especial a ganadería porcina.

Bi ha tamién una industria papelera.

Demografía

[editar | modificar o codigo]
Evolución demografica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
4 3 6 68 178 256 261 306 272

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
313 308 276 281 210 186 148 154 144

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008
162 151 156 147 162 162 178 180 -
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
- - - - - - - - -
2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 -
- - - - 189 - - - -

1497-1553: fuegos; 1717-1981: población de feito; 1990- : población de dreito

Administración

[editar | modificar o codigo]

Reparto de concellers

[editar | modificar o codigo]
Eleccions municipals
Partiu 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007
CiU - 5 5 5 5 5 5 5
Independients 5 - - - - - - -
Total 5 5 5 5 5 5 5 5

Fuent: MUNICAT, en a pachina web d'a Generalitat de Catalunya.

Lista d'alcaldes
Lechislatura Nombre Partiu politico
19791983
19831987
19871991
19911995
19951999
19992003
20032007
20072011 Antonio Palau i Bosch Convergència i Unió

Vinclos externos

[editar | modificar o codigo]

Referencias

[editar | modificar o codigo]