Rambla de la Chartera

De Biquipedia
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.
Rambla de la Chartera
Administración
País Aragón
Municipios por a on pasa Rubials, Villel
Cheografía
Longaria  km
Altaria d'o naixedero  m
Naixedero
Desembocadura Villel
Mapa

La Rambla de la Chartera ye una rambla que desemboca en la marguin dreita de lo río Guadalaviar u Blanco, en la localidat de Villel dimpués de recullir las auguas d'atras ramblas y barrancos en una compleganza que ocupa gran part de lo termin municipal de Rubials y part de lo sudueste de lo termin municipal de Villel.

Toponimia[editar | modificar o codigo]

Lo toponimo "Rambla de la Chartera" u "Rambla Chartera" ye en relación con atros toponimos de Villel como Chartera, Loma Chartera, Canales de Chartera, Umbría Chartera, Senda de la Umbría de Chartera, Trancos de la Chartera, Camino del Campichuelo a Chartera, Camino del Carril de Chartera, Camino del Corral de Chartera y Camino de la Chartera.

Lo intrés que presenta este toponimo ye porque s'identifica clarament con una de las mugas que Alifonso II d'Aragón dió a los templers de la Comanda de Villel en 1180:

Et damos terminos, asin como parte la Rambla del monte et sube a somo del Campillo Aliagoso et por somo de la foç de Chertera et da en Ruviales, prende el cerro, et da en el camino que va a Tormon

Y tamién recuerda muito a una de las mugas que Chaime I d'Aragón dió a la villa de Teruel lo 18 de marzo de 1239:

Sic incipit a flumine de Guadalaviar et vadit cerro ad turrim de La Cuba que dicitur Serriella; et sicut vadit ad Lossam et ad sumum de Cutema; et exiit ad la covam de Abenferruz et ad sumum de foz de Cherutea; et vadit ad fontem Sarcosa; et vadit ad sumum de portu de Bexxis de la Salada, cum omnibus almansis; et exit ad foxem de Bexxis; et donat per cerrum in turre de talaia de Bexxis et exit ad turrim de la coba de Xerica et de ipsa in sursum.

En aragonés la terminación -era a puet estar una evolución de la terminación -ea u -eya, como veyemos en balera (una escoba rustica), chaminera y galera.

Bibliografía[editar | modificar o codigo]


Afluents d'o río Guadalaviar
Marguin izquierda Griegos | Garganta | Alfambra | Camarena | Deva | Arcos | de Chelva
Marguin dreita Fuent d'el Berro | Rambla de la Chartera | Ebrón | Boílgues | Sot