Esconchurador

De Biquipedia
(Reendrezau dende Humilladero)
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.
O esconchurador de Sant Vicient d'a Buerda, que se'n conservan os ditos d'a cerimonia d'esconchura.

Un esconchurador u esconchuradero ye una edificación relichiosa tipicament medieval exclusiva de l'Alto Aragón y cualques valles de Catalunya y lo Pireneu francés.

Os esconchuradors cumpliban funcions a meyo camín d'entre a relichión cristiana y l'antigo paganismo, relacionando-se dende tiempos antigos con a contraversión de mals datos, y a prevención de pestes, tronadas y altras catastrofes naturals que podesen exberlar as antigas formas de vida. L'emplego mes habitual d'estas edificacions, sin de garra duda, heba d'estar a prevención de desastres meteorolochicos que d'altra maniera podeban malmeter a cullita de l'anyada. Asinas, mos ne son arribatos dica hue bels metodos antigos, per vía d'a transmisión oral d'a memoria d'aquelas tradicions, d'os ritos que se i feban.

Per eixemplo, en o de Sant Vicient d'a Buerda se diz que i trucaban as campanas d'a ilesia a escape cuan se veyeba venir boiras de tronada per alto d'a Sierra de Sant Bisorio, y dimpués o mosén d'o lugar s'aprestaba a decir as parolas d'a esconchura, a cerimonia que heba de contradecir os designios d'as bruixas d'os puertos fendo que a tronada pasás per o lugar sin causar garra desastre.

Os ditos d'a esconchura soleban estar simples, de só que bels versos puet estar que encara inventatos per cualsiquier mosén anterior, anque ixo no se ye sabido. Per eixemplo, adintro de l'esconchurador de Sant Vicient se diz que se i deciban as siguients parolas:

Boiretas de Sant Vicient

Boiretas ta Sant Lorient
¡No apedreguez cuan t'o lugar sigaz!

¡No mos caigaz y marchaz t'Araguás!

Mientres se deciban ixes versos, o mosén expardiba augua bendita per o suelo de l'edificio y también en arrullaba enta alto a l'aire, y d'ixa manera se suposa que as nubladas quedaban advertitas.

Altros esconchuradors de Sobrarbe son lo un de Guaso, que comparte as formas arquitectonicas chenerals con Sant Vicient y Mediano (que només amaneix per dencima l'augua cuan l'augua de l'entivo baixa); planta cuadrada con o tellau de cuatro versants, que s'orientan ta os cuatro puntos cardinals con una arcada obierta en o lateral. También cal parar atención ta lo d'Asín de Broto perque no ye cuadrau si que tiene planta rectangular fendo de barana d'o recinto d'a ilesia con o suyo cuerpo.

O esconchurador de Guaso.

Pareix que en o sieglo XVI existiba a practica d'esconchurar as tronatas en a Comunidat de Daroca y en lo Mas de las Matas y en deciban escantar los nublos. Os clerigos que escantaban los nublos yeran conoixitos como nubleros y podeban fer-lo dende os campanals.

Vinclos externos[editar | modificar o codigo]


Mitolochía aragonesa
Dioses Anayet - Arafita - Balaitús - Bébrix - Culibiellas - Gabardiella - Gabardón - Gratal - Hercules - Pyrene
Chigants Aneto - Atland - Ciclope de l'aniello - Cherión - Chenios d'as nieus - Chigant de Muyed - Chuan Ralla - Fotronero - Guara - Home granizo de Turbón - Home granizo d'a Val d'Onsella - Rondán - Silván
Sers Basaharau - Bilbiana - Belaín - Diaple - Diaplerons - Moras - Encantaria - Ensundiero - Fada - Filadera - Folletz - Furtaperas - Hebe - Lainas - Mamés - Mariuena - Martinico - Minairons - Home choto - Home granizo - Pastor de lupos - Peinadora - Sacamantecas - Unyazas
Bruixas y bruixons Amaría d'Arbués - Catalina Aznar - Cristineta d'Alcoleya - Devinaire - Guirandana de Lai - Gracia Bielsa - Gracia de Valle - Glaudonetas - Martina Gen - Maut - Narbona d'Arcal - Pedro Arruebo - Pedro de Ysabal - Tía Casca - Tía Galga - Tía Picolla - Urganda
Animals Babieca - Buco - Caballo - Can - Craba - Dragón (Lo Dugo) - Gato - Lacuerco - Liebre - Lupo - Marta - Onso - Sirpient
Pantasmas Abad d'Alquezra - Almetas de Roldán - Berenguer de Bellvis - Celina - Cura de Benás - Doncella de Buera - Lumbretas - Guzpatas - Pantasma d'Asba - Pantasma d'a lungara - Pantasma de Sarinyena - Pantasma de Sant Chuan d'a Penya - Pantasmas de Sopeira - Pantasma d'a villa de Sos - Prior d'Urmella
Elementos

Almetas - Aniello machico - Brinzoner - Cardincha - Durendart - Esconchurador - Espantabruixas - O Libret - Religada

Leyendas

Amants de Teruel - Árbol de Sobrarbe - Barón Artal de Mur - Barón d'Escrich - Barón d'Espés - Campana de Uesca - Campana de Viliella - Cuento d'os cheposos - Fustero de Bara - Cazataire maldito - Ferrero de Serradui - Fortún de Vizcarra - Franceset de Castanesa - Fundación de Sant Chuan d'a Penya - Galino Galinás - Marieta - Palafox - Santo Gredal - Tío Apolinar - Trachinero d'Espés - O toro y a estrela - Soterrada viva d'Alfambra - Viellas pervivients

Paraches

Basa de la Mora - Pozo de Sant Lazaro - Turbón