Leyenda de Galino Galinás

De Biquipedia
Ir a la navegación Ir a la búsqueda
Start hand.svg Esta fuella ye escrita en benasqués.

La leyenda de Galino Galinás ye una leyenda molt antigua de la Vall de Benás. La conten a Sos y a Castilló de Sos y expllique com se van formar les lleres de Chía.

A leyenda[editar | editar código]

Ista leyenda va pasar a un llugaret del Solano que se diu Sos y que está cerca de Castilló. A Sos yeba una princesa mora que guardabe un caliz sagrau. Iste caliz el vichilaben dos u res soldats. Enfrente de Sos está Chía y allí i hebe un mocet guapo y molt valent que se dibe Galino Galinás. Galino se va proposar sacar-le el caliz a la princesa de Sos.

Un día, Galino va entrar al palacio de la princesa, quan els soldats dormiben y va pillar el cáliz y va salre corrend coma un siulet. Els soldats se van despertar y van correr a enrestir-lo. Els soldats le gritaben: - Galino Galinás, mala fin farás tu y anirás por no i tornarás- Y le tiraben pedres y pedres. Galino correbe y correbe. De repent va arribar a la ribera del riu Esera que baixabe dan molta aigua. Se va quedar parau un instante. Els moros casi els tenibe darrer a punto de pillar-lo. Se'n va acordar de la santeta de la encontrada de Chía, el suyo llugar y le va rezar: -santeta de la encontrada, que puesca pasar el riu y te donaré el caliz-.

Les aigües de l'Esera se van tancar ta que Galino pasase y es moros se van quedar sin sabre qué fer. Quan se van donar cuenta le van seguir tirand pedres. Els moros le gritaben a Galino: - Galino, Galinás, mala fin farás-. Y Galino sentibe com le pasaben les pedres per encima de la cabeza. Le van tirar tantes borrucades que se va formar una llera, como si fuesa una montanya de pedres, les Lleres de Chía. Galino, molt content de haber-se salvau, le va llevar el caliz a la santeta de la encontrada y le va dir que estabe molt content de robar-le-ie a la princesa mora.


Mitolochía aragonesa
Dioses Anayet - Arafita - Balaitús - Bébrix - Culibiellas - Gabardiella - Gabardón - Hercules - Gratal - Pyrene
Chigants Aneto - Atland - Ciclope de l'aniello - Cherión - Chenios d'as nieus - Chigant de Muyed - Chuan Ralla - Fotronero - Guara - Home granizo de Turbón - Home granizo d'a Val d'Onsella - Rondán - Silván
Sers Basaharau - Bilbiana - Belaín - Diaple - Diaplerons - Moras - Encantaria - Ensundiero - Fada - Filadera - Folletz - Furtaperas - Hebe - Lainas - Mamés - Mariuena - Martinico - Minairons - Home choto - Home granizo - Pastor de lupos - Peinadora - Sacamantecas - Unyazas
Bruixas y bruixons Amaría d'Arbués - Catalina Aznar - Cristineta d'Alcoleya - Devinaire - Guirandana de Lai - Gracia Bielsa - Gracia de Valle - Glaudonetas - Martina Gen - Maut - Narbona d'Arcal - Pedro Arruebo - Pedro de Ysabal - Tía Casca - Tía Galga - Tía Picolla - Urganda
Animals Babieca - Buco - Caballo - Can - Craba - Dragón (Lo Dugo) - Gato - Lacuerco - Liebre - Lupo - Onso - Sirpient
Pantasmas Abad d'Alquezra - Almetas de Roldán - Berenguer de Bellvis - Celina - Cura de Benás - Doncella de Buera - Lumbretas - Guzpatas - Pantasma d'Asba - Pantasma d'a lungara - Pantasma de Sarinyena - Pantasma de Sant Chuan d'a Penya - Pantasmas de Sopeira - Pantasma d'a villa de Sos - Prior d'Urmella
Elementos

Almetas - Aniello machico - Brinzoner - Cardincha - Durendart - Esconchurador - Espantabruixas - O Libret - Religada

Leyendas

Aimants de Teruel - Árbol de Sobrarbe - Trachinero d'Espés - Barón Artal de Mur - Barón d'Escrich - Barón d'Espés - Campana de Uesca - Campana de Viliella - Cuento d'os cheposos - Fustero de Bara - Cazataire maldito - Ferrero de Serradui - Fortún de Vizcarra - Franceset de Castanesa - Fundación de Sant Chuan d'a Penya - Galino Galinás - Marieta - Palafox - Santo Gredal - Tío Apolinar - O toro y a estrela - La soterrada viva d'Alfambra - Viellas pervivients

Paraches

Basa de la Mora - Pozo de Sant Lazaro - Turbón