Lista de reis d'Aragón

De Biquipedia
Ir ta: navego, busca
Aragon.png
En ista lista apareixen nomás os reis de Aragón, se veiga Lista de monarcas d'Aragón ta veyer a lista de contes y reis d'Aragón.

Monarcas d'o Reino d'Aragón[editar | editar código]

Reis d'Aragón (y de Navarra)[editar | editar código]

Casa Reinato Imachen Nombre Embotada Comentario
dende dica
Casa d'Aragón
1035
1063
Remiro I d'Aragón.jpg Remiro I
Primer rei d'Aragón. En o tiempo d'o suyo reinado, Sobrarbe y Ribagorza pasan a estar d'o Reino d'Aragón.
1063
1094
Sancho Remíriz.jpg Sancho I
V de Navarra (1076-1094), tamién dito Sancho Remíriz.
1094
1104
Pietro I d'Aragón.jpg Pero I
Rei de Navarra (1094-1104). Conqueridor de Uesca
1104
1134
Alifonso I d'Aragón.jpg Alifonso I o Batallero
Rei de Navarra (1104-1134). Conqueridor de Zaragoza.

Reis d'Aragón[editar | editar código]

Casa Reinato Imachen Nombre Embotada Comentario
dende dica
Casa d'Aragón
1134
1137
Remiro II d'Aragón.jpg Remiro II o Monche

1137
1162
Petronila Ramon Berenguer.jpg Peironela
Muller d'o conte de Barcelona y rei consort a títol de prencipe d'Aragón Remón Berenguer IV lo Santo

Monarcas d'a Corona d'Aragón[editar | editar código]

Reis d'Aragón y Contes de Barcelona[editar | editar código]

Casa Reinato Imachen Nombre Embotada Comentario
dende dica
Casa d'Aragón
1164
1196
Alifonso II d'Aragón.jpg Alifonso II o Casto u
o Trobador
Alifonso I de Barcelona. Conqueridor de Teruel.
1196
1213
Pietro II d'Aragón.jpg Pero II o Catolico
Pero I de Barcelona. Primer rei aragonés coronato. Partecipó en a batalla de Las Landas de Tolosa y morió en a Batalla de Murel.

Reis d'Aragón, Reis de Valencia y Contes de Barcelona[editar | editar código]

Casa Reinato Imachen Nombre Embotada Comentario
dende dica
Casa d'Aragón
1213
1276
Chaime I d'Aragón.jpg Chaime I o Conqueridor
Conqueridor de Valencia, Mallorca y Ibiza; autor d'o Libre dels feyts.
1276
1285
Pietro III d'Aragón.jpg Pero III o Gran
Pero I de Valencia y II de Barcelona. Conqueridor de Secilia.
1285
1291
Alifonso III d'Aragón.jpg Alifonso III
Alifonso I de Valencia y II de Barcelona. Conqueridor de Menorca.
1291
1327
Chaime II d'Aragón.jpg Chaime II o Chusto
Rei de Secilia, herencio de su pai, ya dende 1285.
1327
1333
Alifonso IV d'Aragón.jpg Alifonso IV o Bueno
Alifonso II de Valencia y III de Barcelona y de Nápols.
1336 1387 Pietro IV d'Aragón.jpg Pero IV o Cerimonioso
Pero II de Valencia y III de Barcelona. Entegra en a Corona lo reino de Mayorga y os ducatos d'Atenas y Neopatria. Autor d'una d'as Coronicas
1387
1396
Chuan I d'Aragón.jpg Chuan I o Cazataire Pierde os ducatos d'Atenas y Neopatria
1396
1410
Marti l'humà.jpg Martín I l'Humanista
Rei de Secilia ya dende 1380. Morió sin hereders lechitimos, estando ixe l'orichen d'o Compromís de Casp.

Interreino 1410-1412 (Compromís de Casp)[editar | editar código]

Reis d'Aragón, Reis de Valencia, Contes de Barcelona[editar | editar código]

Casa Reinato Imachen Nombre Embotada Comentario
dende dica
Casa de Trastamara
1412 1416 Ferrando I d'Aragón.jpg Ferrando I o d'Antequera

1416
1458
Alfonso-V-el-Magnanimo.jpg Alifonso V o Magnanimo
Alifonso I de Mallorca, de Secilia y de Nápols; II de Cerdenya; III de Valencia; IV de Barcelona. Conqueridor de Nápols.
1458
1479
Chuan II d'Aragón.jpg Chuan II
Tamién rei de Navarra (1425-1479). Dixa o reino de Navarra a la suya filla Alionor de Foix.
1479
1516
Michel Sittow 004.jpg Ferrando II o Catolico
Estió tamién: como Ferrando II, rei de Secilia (1468-1516); como Ferrando III, rei de Nápols y de Secilia (1504-1516); como Ferrando V, rei consort (1504-1507) y rechent (1507-1516) de Castiella; y rei de Navarra (1513-1516), reino que ocupó. Marito d'Isabela I de Castiella.

Reis d'Aragón y Contes de Barcelona que ocuporon o trono en o tiempo d'a Guerra contra Chuan II.[editar | editar código]

Dingún d'ells no reinó en Valencia, que continó baixo o gubierno de Chuan II
Casa Reinato Imachen Nombre Embotada Comentario
dende dica
Casa de Trastamara
1462
1463
ENRIQUEIV.jpeg Henrique IV de Castiella o Impotent

Casa d'Avis
1463
1466
Ordem Avis.svg Pero V o Condestable
Pero IV de Barcelona. Condestable de Portugal, fillo de Pedro, Duque de Coimbra y nieto de Chuan I de Portugal.
Casa d'Anchú-Valois
1466
1472
Aix - le roi René.jpg Renato I de Nápols o Bueno
Tamién dito Renato d'Anchú u Renato I "o Bueno". Rei de Nápols.

Monarcas d'a Monarquía Hipanica[editar | editar código]

Reis d'a Corona d'Aragón, Reis d'a Corona de Castiella[editar | editar código]

Casa Reinato Imachen Nombre Embotada Comentario
dende dica
Casa d'Austria
1516
1556
Emperor charles v.png Carlos I o Emperador Carlos V. Emperador d'o Sacro Imperio (1519-1558).
1556
1598
Portrait of Philip II of Spain by Sofonisba Anguissola - 002b.jpg Felipe I o Prudent
Tamién rei, como Felipe I, de Portugal (1580-1598).
1598
1621
Andres López 001.jpg Felipe II o Piadoso Tamién rei, como Felipe II, de Portugal (1598-1621).
1621
1665
Diego Velázquez 071.jpg Felipe III o Gran Tamién rei, como Felipe III, de Portugal (1621-1640). → Aragón continó leyal a Felipe III en o tiempo d'a clamata Guerra d'os Segadors, mientres que Catalunya cambió l'alianza en favor de Loís XIII y Loís XIV, o Rei-Sol. Portugal se'n desaparó en 1640.
1661
1700
Juan de Miranda Carreno 002.jpg Carlos II o Espiritato
Morió sin hereders.

Guerra de Succesión espanyola[editar | editar código]

Rei d'a Corona d'Aragón[editar | editar código]

Casa Reinato Imachen Nombre Embotada Comentario
dende dica
Casa d'Austria 1705
1714
Carles-III-de-Catalunya.jpg Carlos III
L'archiduque Carlos d'Austria u Carlos VI d'o Sacro Imperio Román Chermanico, que se feba clamar Carlos III d'Espanya (No se trafuque con Carlos III d'Espanya).

Rei d'a Corona de Castiella, Rei d'Espanya[editar | editar código]

Casa Reinato Imachen Nombre Embotada Comentario
dende dica
Casa de Borbón 1700
1705
Felipe V de España.jpg Felipe IV
Perdita a corona en 1705, en 1707 recuperó o reino d'Aragón, pero imposo os Decretos de Nueva Planta por os que o territorio perdió sus fueros y privilechios, pasando a estar rechito por as leis de Castilla. D'atra man no recuperaría Catalunya dica 1714. Os respectives titols siguen ligatos a la Corona de Espanya

Fin d'a Guerra[editar | editar código]

A fin d'a Guerra de Succesión Espanyola, con victoria d'as tropas de Felipe IV, suposó l'anexión d'os territorios d'a Corona d'Aragón a la Corona de Castiella, y l'abolición d'os fueros d'Aragón, Catalunya y Valencia per meyo d'os clamatos Decretos de Nueva Planta. Rancando d'astí, no bi ha más monarcas aragoneses, ya que Aragón pasa a fer parti como territorio no independient d'a Monarquía espanyola. A suya historia monarquica posterior ye, pues, a mesma que a d'Espanya, en a suya mayor parti con monarcas descendients d'a Casa de Borbón.

Se veiga tamién[editar | editar código]