Vilanova

De Biquipedia
(Reendrezato dende Villanova)
Ir ta: navego, busca
Vilanova
Municipio d'Aragón
Escudo d'armas
Entidat
 • País
 • Provincia
 • Comarca
Municipio
Flag of Aragon.svg Aragón
Flag of Huesca (province).svg Uesca
Ribagorza
Superficie 7 km²
Población
 • Total

122 hab. (2006)
Altaria 982 m.
Distancia
 • 136 km

enta Uesca
Codigo postal 22467
Parroquial
 • Diocesi
 •Arciprestato

Bp. de Balbastro-Monzón
Ribagorza
Coordenatas 42°32’45’’N 0°27’39’’E
Vilanova en Aragón
Vilanova
Vilanova
Situación de Vilanova en Aragón
Start hand.svg Esta fuella ye escrita en benasqués.

Vilanova (en castellán Villanova de Ésera, en catalán Vilanova d'Éssera, oficialment Villanova/Billanoba[1]) ye un municipi de la provincia de Uesca, que se troba a la comarca de la Ribagorza, a la boca d'abaixo de la vall de Benás, dintro de la conca de l'Esera y dan ombra d'estar-se entre las serras de Chía y de la vall.

El llugar de Vilanova tien dos nuclios de casas deseparats l'un de l'altro, cadagún dan la suya ilesia, que son fetas d'els temps d'el romanico aragonés. El casc urbano d'el llugar se composa de bellas casas sinyorials coma Casa Ríu y Casa Betràn, y la més important de totas, Casa d'el Señor que va ser propiedat d'els Bardaixí.

Vilanova se troba a vinticinc kilometros debaixo de la complleguera alta de la vall y d'el macizo de la Maladeta-Aneto, a on que yera planeyau que se fes un tunel pasadero enta Franza que mai no se va fer. 42 kilometros mas luent, ta l'este de la muga dan Catalunya, y 135 Km enta l'uest de la capital de la provincia.

El chentilicio de vilanova ye "vilanován/a", pero amés els llugars vecins emplegan ta ells la embotada "bocatovas".

Datos numericos[editar | editar código]

Demografía[editar | editar código]

Ebolusión
1900 1950 2006
243 131 122

Climatolochía[editar | editar código]

  • Temperatura michana anyal: 9,6 graus centigraus.
  • Precipitación michana anyal: 1.140 mm

Economía[editar | editar código]

La economía d'el llugar antigament yera alazetada a'l bestiar bovín que bien se feba en las fincas de la vall. Dan l'arribada d'el siglo vinte y, sobretot, la construcción de las pistas d'esquí t'alto, ta Sarller, que van vinre a chuntar-se que ya no marchaba bien el tinre bestiar en la ball, van fer que alavegada se fes prou més facil de vivir d'el turismo que no de la terra, y se ba reconvertir la economía d'el llugar. Encara huei se i poden veder els efectos d'ixe cambio, y coma la vall entera se va cambiar de vestuache y calceros, coma qui diu, y se va ficar de plen en el negoci toristico que de Vilanova enta Benás fa correr els dineros y ha achudau a veder huei una vall de Benás prou viva.

Festas y festividats d'el llugar[editar | editar código]

  • 29 d'abril, Festa mayor fend honors ta Sant Pero Martir, que ta'l cabo de la semana de Sant Chorche. Tradicionalment, se i fa una romería de la plaza d'el llugar ta la ermita que bi ha per alto, bells 40 minutos dillá en la serra, d'antis més, se puyaban els chovens n'els albars mirand de doplar-los per els pesos penchats de la punta d'alto d'els arbres.

As dos ilesias de Vilanova[editar | editar código]

Os vilanovans tenen una ilesia a cada barrio d'el llugar. Son d'estilo romanico aragonés. La primera y mes antiga ye Santa María, en el barrio homonimo, ta la qual en chiner d'el 2006 ya se va dir que heba intencions de mirar de restaurar-la. L'altra ilesia ye Sant Pero, patrón d'el llugar, y se ba fer enamplada n'el siglo XVI per la qual cosa els rasgos més romanicos han quedau amagats per l'estilo posterior.

Parla[editar | editar código]

En el llugar de Vilanova s'heba parlau tradicionalment una variedat aragonesa oriental de transición d'el benasqués ta l'alto ribagorzano, anque coma tot hu referent a las parlas de Benás, dengún no se posa d'alcuerdo de coma se be de dir. Els propios vilanovans cllaman patués a la suya parla, coma las parlas de més d'alto de la vall, pero el suyo malnombre (bocatovas) fa veder la opinión que moltos d'els suyos vecins nevats (d'a complleguera més alta de Benás) en han quiesto tinre, d'el que se i parla en el llugar.

Més scientificament, pareixe que la versión de que més se ragona ye que, en verdat, ye patués més que no altra forma ribagorsana, anque dan particularidats que el relacionan dan el ribagorzano. La forma patuesa, pos, d'el llugar de vilanova sería de plen dintro de la zona benasquesa meridional (pllurals femeninos rematats en "-as" en cuenta d'"-es" coma se diría a la vall).

Toponimia[editar | editar código]

A'l fogache de 1405 escriben Villanueva de Martin Lopez de Ciresuela.

Administración[editar | editar código]

Reparto de concellers[editar | editar código]

Eleccions municipals
Partito 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011
Partido de los Socialistas de Aragón 5
Total 5

Alcaldes[editar | editar código]

Lista d'alcaldes
Lechislatura Nombre Partito politico
19791983
19831987
19871991
19911995
19951999
19992003
20032007
20072011
20112015 Miguel Ángel Plaza Lomillos Partido de los Socialistas de Aragón

Enlasaments externos[editar | editar código]

Referensias[editar | editar código]


 
Municipios d'a comarca de Ribagorza
Arén de Noguera | Benavarri | Benás | Beranui | Bisagorri | Bonansa | Campo | Capella | Castigaleu | Castilló de Sos | Chía | Estupinyán | La Foradada d'el Toscar | Graus | Isabana | Llascuarre | Monesma y Caixigar | Montanui | Las Pauls | Perarruga | La Puebla de Castro | Puent de Montanyana | Santa Llestra y Sant Quílez | Saúnc | Secastiella | Seira | Sesué | Sopeira | Tolva | Torlarribera | Val de Bardaixí | Val de Lierp | Viacamp i Lliterà | Vilanova