Sierra de Biscuerno

De Biquipedia
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.
Sierra de Biscuerno
Cheografía
Cordelera Depresión d'Ebro
Sector
' {{{ran}}}
Maxima altaria 495 m (El Campanero)
Cimas importants
Largaria
Amplaria
Superficie
Vértiz cheodesico
Subsistemas
Administración
Estau
País Aragón
Comarca Baixo Aragón-Casp
Cheolochía
Edat Chattián (Oligoceno).
Materials Rocas sedimentarias
Tipo
Mapa

La sierra de Biscuerno (en castellano Sierra de Vizcuerno) ye un conchunto de plataformas estructurals y cabezos d'edat chattiana situaus en l'interfluvio entre los ríos Regallo y Guadalop. Se troba en las comarcas Baixo Aragón-Casp y Baixo Aragón y en los termins municipals de Casp y Alcanyiz.

Altarias[editar | modificar o codigo]

La suya principal altaria ye El Campanero com 495 m, seguida d'atras como Biscuerno (432 m).

Toponimia[editar | modificar o codigo]

La sierra de Biscuerno prene lo suyo nombre de lo mont Biscuerno, documentau en textos medievals de primers de lo sieglo XV.[1] Lo toponimo Biscuerno presenta lo prefixo bis que da una valua peyorativa con matiz d'obliqüidat, y presenta un equivalent en la val de Benás (Biscorniero).[2]

Cheolochía[editar | modificar o codigo]

La sierra de Biscuerno ye formada por un livel inferior d'archilitas (Unidat Mequinenza-Vallobar) y un livel superior d'almendrons, piedras d'arena y archilitas (Unidat Torrent de Cinca-Alcoleya de Cinca). Las dos unidaz son d'edat chattiana y tienen paleocanals de piedra d'arena desenronaus y mesmo pendius.

Referencias[editar | modificar o codigo]

  1. (es) Pascual Ortega Pérez: Rentas del Castellano de Amposta (Orden del Hospital), En las Encomiendas de Ascó, Caspe y Miravet A Principios del Siglo XV, publicau en Miscel.lània de textos medievals. - Barcelona : Institució Milà i Fontanals, departament d'estudis medievals, 1985- = ISSN 0213-2257. - v. 8, (1996), p. 249-282 p. 386.
  2. (es) José Antonio Saura Rami: Elementos de fonética y morfosintaxis benasquesas. Gara d'Edizions, Institución Fernando el Católico, 2003, p. 337.

Bibliografía[editar | modificar o codigo]


Sierras d'a depresión d'Ebro
Alta | Alta de Moncalvo | Aubera | Alcubierre | Els Aüts | Barués | Belchit | Biel | Biscuerno | Boqueretes | Botja | Buitresa | Campells | Carbonera | Casp | Castell | Cierzo | Coscollar | Deveses | Entredito | Erla | Exaulín | Farlet | Fatarella | Fites | Forcas | Galocha | Gerinda | Gorda | Huerta | Grais | Lanacha | Luesia | Luna | Mangraners | Maranyà | Marcuera | Masos de Flix | Marcuera | Mayor | Mequinenza | Negra | Orés | Pallaruelo | Pedrosas | Penya | Pesells | Picarda | Pinar | Presinyena | Puebla | Racons | Ribers | Rubió | Sant Pedro | Santa Quiteria | Sierra de Sant Salvador | Sena | Serretiella | Serún | Sixena | Uncastiello | Uxué | Valcuerna | Val Hondo | Valdurrios | Val Madriz | Vall de Batea | Vallcoma | Vinyes