Present d'indicativo en bavaro

Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.

Tiempos verbals en bavaro

Modo indicativo

- Formas simplas Present Preterito imperfecto Futuro  - Formas compuestas Preterito perfecto Preterito plusquamperfecto Futuro compuesto

Modo conchuntivo

- Formas simplas Present Preterito imperfecto  - Formas compuestas Preterito plusquamperfecto

Modo imperativo

Imperativo

Impresonals

Infinitivo present Infinitivo perfecto Participio present Participio perfecto

O present d'indicativo en bavaro (Indikativ Präsens) se fa servir ta expresar accions presents, asinas como tamién accions que ocurrirán en un esdevenidero amanau u que prencipioron en o pasau y continan en o present.

Verbos regulars

Verbos febles

Os verbos febles constituyen a mayoría d'os verbos en bavaro y son aquels que en a construcción d'as suyas formas de preterito no fan cambeo vocalico en vocal d'a suya radiz. Asinas toz os verbos febles son regulars. Un eixemplo de conchugación sería o verbo machà (en aragonés "fer"):

Persona	Conchugación	Rematanza	Alemán	Aragonés
1ª Sing.	i mach	-ø	ich mache	yo foi
2ª Sing.	du machsd	-sd	du machst	tú fas
3ª Sing.	eà/sie/es machd	-d	er/sie/es macht	él/ella fa
1ª Plur.	mià machà(n)	-n	wir machen	nusatros femos
2ª Plur.	ià machds	-ds	ihr macht	vusatros fez
3ª Plur.	de machà(n)	-n	sie machen	éls fan

Cal parar cuenta que os verbos con o infinitivo rematau en -à, como ye iste caso, tienen una doble forma d'a primera y tercera persona de plural, rematando en -à (forma irregular) u en -àn (forma regular) seguntes o dialecto. Son eixemplos mià/de dreffà u mià/de dreffàn (trobamos/troban), mià/de hoffà u mià/de hoffàn (asperamos/asperan), mià/de kàffà u mià/de kàffàn (mercamos/mercan).

Asinas en os dialectos en que adhiben ixa -n final iste feito constituyiría una irregularidat, ya que como hemos dito fueras de bellas excepcions as formas d'a primera y tercera persona de plural y o infinitivo d'o verbo son as mismas.

Persona	dreffà	hoffà	kàffà	dringgà
1ª Sing.	i dref	i hof	i kàf	i dringg
2ª Sing.	du drefsd	du hofsd	du kàfsd	du dringgsd
3ª Sing.	eà/sie/es drefd	eà/sie/es hofd	eà/sie/es kàfd	eà/sie/es dringgd
1ª Plur.	mià dreffà mià dreffàn	mià hoffà mià hoffàn	mià kàffà mià kàffàn	mià dringgà mià dringgàn
2ª Plur.	ià dreffds	ià hoffds	ià kàffds	ià dringgds
3ª Plur.	de dreffà de dreffàn	de hoffà de hoffàn	de kàffà de kàffàn	de dringgà de dringgàn

En istos verbos existe tamién a opción de formar a primera persona de plural metendo o pronombre personal -mà dezaga. Asinas tenemos machmà, drefmà, hofmà, kafmà, dringmà...

Podemos observar bellas caracteristicas importants en iste modelo cheneral de conchugación:

• En a primera persona de singular d'a conchugación de l'alemán la rematanza ye -e. En o bavaro, igual que en l'alemán coloquial charrau se pierde ista -e. Por eixemplo i geh (me'n voi), i red (charro), i dråg (levo), i schbui (chugo).
• A segunda persona d'o plural remata en -ds. Asinas por eixemplo tenemos ià rauchds (fumaz), ià leds (leyez), ià schaugds (uellaz), ià essds (minchaz).
• A primera y a tercera persona de plural coinciden con o infinitivo d'o verbo, por eixemplo schreim (escribir) y mià/de schreim (escribimos/escriben), làffà (correr) y mià/de làffà (corremos/corren), dringgà (beber) y mià/de dringgà (bebemos/beben).
• Existe una forma rural d'a tercera persona de plural que cambea a rematanza -n por -nd. Por eixemplo de fahrn u de fahrnd (adugan), de leem u de leemd (viven).

Verbos fuertes

Os verbos fuertes son aquels que experimentan un cambeo en a vocal d'a suya radiz en formar os tiempos de preterito. No toz os verbos fuertes son regulars. Un eixemplo de chugación regular d'un verbo fuerte se puet veyer en o verbo biddn (en aragonés "pedir"):

Persona	Conchugación	Rematanza	Alemán	Aragonés
1ª Sing.	i bidd	-ø	ich bitte	yo pido
2ª Sing.	du biddsd	-sd	du bittest	tú pides
3ª Sing.	eà/sie/es bidd	-d	er/sie/es bittet	él/ella pide
1ª Plur.	mià biddn	-n	wir bitten	nusatros pedimos
2ª Plur.	ià bidds	-ds	ihr bittet	vusatros pediz
3ª Plur.	de biddn	-n	sie bitten	éls piden

En iste eixemplo cal parar cuenta que en a tercera persona de singular y a segunda de plural no se adhibe una -d dezaga d'a radiz, ya que ista ya remata en doble -d. Sí que se adhibe en o caso de que remate nomás en una -d, por eixemplo brådn/eà brådd/ià brådds.

Verbos regulars en bavaro y irregulars en alemán

A mayoría de verbos fuertes con a vocal -a en a suya radiz cambean ista en alemán por una -ä en a segunda y tercera persona de singular, asinas laufen/ich laufe/du läufst/er läuft ("correr"/"corro"/"corres"/"corre") u fangen/ich fange/du fängst/er fängt ("prener"/"prengo"/"prenes"/"prene"). En bavaro no cambea ixa vocal, por o que istos verbos son regulars de tot:

Persona	bråddn	fangn	gråm	lassn	schdoßn schdässn
1ª Sing.	i brådd	i fang	i gråb	i lass	i schdoß i schdäss
2ª Sing.	du bråddsd	du fangsd	du gråbsd	du lasssd	du schdoßd du schdässd
3ª Sing.	eà/sie/es brådd	eà/sie/es fangd	eà/sie/es gråbd	eà/sie/es lassd	eà/sie/es schdoßd eà/sie/es schdässd
1ª Plur.	mià bråddn	mià fangn	mià gråm	mià lassn	mià schdoßn mià schdässn
2ª Plur.	ià brådds	ià fangds	ià gråbds	ià lassds	ià schdoßds ià schdässds
3ª Plur.	de bråddn	de fangn	de gråm	de lassn	de schdoßn de schdässn

Como puet veyer-se o verbo schdoßn/schdässn ("empentar") tien una doble variant, pero en os dos casos ye regular.

Verbos irregulars

Verbos con a primera y tercera persona de plural irregulars

Como ya hemos dito por un regular a primera y tercera persona d'o plural coinciden con o infinitivo d'o verbo. Son excepcions a iste regle os verbos geh, schdeh, doà, håm y sei y tamién en son os verbos remataus en -à cuan adhiben a -n en a rematanza d'istas personas. En istos verbos a primera y tercera persona de plural son diferents d'o infinitivo: geh y mià/de gengà (u gengàn u gehnà, n'imos/en van), schdeh y mià/de schdengà (u schdengàn u schdehnà, i somos/i son), doà y mià/de deàn (femos/fan), håm y mià/de ham (habemos/han) y sei y mià/de sàn (somos/son).

Persona	geh	schdeh	doà	håm	sei
1ª Sing.	i gäh	i schdäh	i duà	i håb	i bin i bi
2ª Sing.	du gähsd	du schdähsd	du duàsd	du håsd	du bisd
3ª Sing.	eà/sie/es gähd	eà/sie/es schdehd	eà/sie/es duàd	eà/sie/es håd	eà/sie/es is
1ª Plur.	mià gengà mià gengàn mià gehnà	mià schdengà mià schdengàn mià schdehnà	mià deàn mià dàn	mià ham	mià sàn mià hàn
2ª Plur.	ià gähds	ià schdähds	ià deàds ià dàds ià duàds	ià habds	ià seids
3ª Plur.	de gengà de gengàn de gehnà	de schdengà de schdengàn de schdehnà	de deàn de dàn de duàn de doàn	de ham	de sàn de hàn de hànd

Existen tamién as formas de primera persona de plural con o pronombre personal -mà dezaga: gemmà, schdemmà, deammà, hammà y sàmmà.

Os verbos con a radiz rematada en vocal + f doblan ista f en plural, infinitivo y participio perfecto. En royo se marcan as formas irregulars:

Persona	schlaffà	kàffà	sauffà	häiffà
1ª Sing.	i schlaf	i kàf	i sauf	i häif
2ª Sing.	du schlafsd	du kàfsd	du saufsd	du häifsd
3ª Sing.	eà/sie/es schlafd	eà/sie/es kàfd	eà/sie/es saufd	eà/sie/es häifd
1ª Plur.	mià schlaffà	mià kàffà	mià sauffà	mià häiffà
2ª Plur.	ià schlaffds	ià kàffds	ià sauffds	ià häiffds
3ª Plur.	de schlaffà	de kàffà	de sauffà	de häiffà
Participio	gschlaffà	kàffd	gsauffà	koiffà

Verbos con cambeo en a rematanza d'a radiz

Os verbos con radiz rematada en -g en alemán fan un cambeo de posición d'ixa consonant por a n siguient en o infinitivo y a tercera y primera persona de plural, quedando asinas a rematanza -ng. Son eixemplos leeng (en alemán legen, meter), såång (en alemán sagen, decir) u lieng (liegen, chitar-se). En a resta de personas desapareixe a -n, por o que no se produce iste fenomeno.

Persona	såång	lieng	leeng
1ª Sing.	i sååg	i lieg	i leeg
2ª Sing.	du såågsd	du liegsd	du leegsd
3ª Sing.	eà/sie/es såågd	eà/sie/es liegd	eà/sie/es leegd
1ª Plur.	mià såång	mià liegng	mià leegng
2ª Plur.	ià såågds	ià liegds	ià leegds
3ª Plur.	de såång	de liegng	de leegng'

Os verbos con radiz rematada en -b la transforman en -m en chuntar-se a b con a n en o infinitivo y a tercera y primera persona de plural. En a resta de personas contina apareixindo a -b en a conchugación. Por eixemplo leem (leben, vivir), schdeàm u schiàm (schieben, meter).

Persona	leem	schdeàm	schiàm
1ª Sing.	i leeb	i schdeàb	i schiàb
2ª Sing.	du leebsd	du schdeàbsd'	du schiàbsd
3ª Sing.	eà/sie/es leebd	eà/sie/es schdeàbd	eà/sie/es schiàbd
1ª Plur.	mià leem	mià schdeàm	mià schiàm
2ª Plur.	ià leebds	ià schdeàbds	ià schiàbds
3ª Plur.	de leem	de schdeàm	de schiàm'

Verbos con a primera y segunda persona de singular irregulars

Os verbos que en alemán rematan en -eln u -ern adhiben una -d dezaga d'a radiz en a conchugación d'a primera y segunda persona de singular y d'o imperativo. En bavaro os primers pierden a -e en o suyo infinitivo, por eixemplo segln (en alemán segeln), någln ("clavar", en alemán nageln), bindln ("atar", en alemán bündeln) u sammen ("replegar", en alemán sammeln), estando iste zaguero una excepción, ya que conserva a -e y pierde a -l. En o siguient eixemplo de conchugación se veyen en royo as irregularidaz:

Persona	segln	sammen	någln	bindln
1ª Sing.	i segld	i sammld	i någld	i bindld
2ª Sing.	du segldsd	du sammldsd	du någldsd	du bindldsd
3ª Sing.	eà/sie/es segld	eà/sie/es sammld	eà/sie/es någld	eà/sie/es bindld
1ª Plur.	mià segln	mià sammen	mià någln	mià bindln
2ª Plur.	ià seglds	ià sammlds	ià någlds	ià bindlds
3ª Plur.	de segln	de sammen	de någln	de bindln

O mesmo pasa con verbos con a suya radiz rematada en -n u -m precedida d'un atra consonant (fueras d'h, l, m y n). Aquí se puet veyer un eixemplo en que vegada mas se marcan en royo as formas que son irregulars:

Persona	zeichnen	admen
1ª Sing.	i zeichned	i admed
2ª Sing.	du zeichnedsd	du admedsd
3ª Sing.	eà/sie/es zeichned	eà/sie/es admed
1ª Plur.	mià zeichnen	mià admen
2ª Plur.	ià zeichneds	ià admeds
3ª Plur.	de zeichnen	de admen

Verbos con todas as personas de singular irregulars

Muitos verbos fuertes alemans que tienen a vocal -e u -ö en a suya radiz cambean ista vocal en a segunda y tercera persona de singular por una -i, por eixemplo lesen/ich lese/du liest/er liest ("leyer"/"leigo"/"leyes"/"leye"). O bavaro fa iste cambeo tamién en a primera persona de singular.

Persona	säng	geem	essn	schdeàm	wiaffà	kemà
1ª Sing.	i siech i siehg	i giib	i iiß	i schdiàb	i wiàf	i kim
2ª Sing.	du sigsd	du gibsd	du issd	du schdiàbsd	du wiàfsd	du kimsd
3ª Sing.	eà/sie/es sichd	eà/sie/es gibd	eà/sie/es issd	eà/sie/es schdiàbd	eà/sie/es wiàfd	eà/sie/es kimd
1ª Plur.	mià säng	mià geem	mià essn	mià schdeàm	mià wiaffà(n)	mià kemà(n)
2ª Plur.	ià sängds	ià geeds	ià essds	ià schdeàds	ià wiaffds	de kemàds
3ª Plur.	de säng	de geem	de essn	de schdeàm	de wiaffà(n)	de kemà(n)

En bels verbos puet producir-se o cambeo vocalico u no fer-lo, existindo asinas dos variants:

Persona	lesn
1ª Sing.	i les i lies
2ª Sing.	du lesd du liesd
3ª Sing.	eà/sie/es lesd eà/sie/es liesd
1ª Plur.	mià lesn
2ª Plur.	ià lesds
3ª Plur.	de lesn

Forma analitica d'o present

Amás d'a forma sintetica d'o present existe tamién una forma analitica que se fa con o verbo auxiliar doa y o infinitivo d'o verbo:

Persona	Forma analitica	Forma sintetica	Aragonés
1ª Sing.	i duà biddn	i bidd	yo pido
2ª Sing.	du duàsd biddn	du biddsd	tú pides
3ª Sing.	eà/sie/es duàd biddn	eà/sie/es bidd	él/ella pide
1ª Plur.	mià deàn/dàn biddn	mià biddn	nusatros pedimos
2ª Plur.	ià deàds/dàds/duàds biddn	ià bidds	vusatros pediz
3ª Plur.	de deàn/dàn/duàn/doàn biddn	de biddn	éls piden

Bibliografía

• "Bairische Grammatik". Ludwig Merkle. Hugendubel. Múnich, 1975. ISBN 3-88034-127-3
• (de) Bairische Grammatik www.bayrisch-lernen.de