Mont-ral
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla. |
Mont-ral | ||
Municipio de Catalunya | ||
| ||
Entidat • Estau • Comunidat • Provincia • Comarca |
Municipio Espanya Catalunya Tarragona Alto Campo | |
Superficie | 34,69 km² | |
Población • Total • Densidat |
183 hab. (2013) 4,79 hab/km² | |
Altaria • Meyana |
888 m. | |
Distancia • 21 km • 35 km • 120 km |
enta Valls enta Tarragona enta Barcelona | |
Alcalde | Pere Venrell Mestrich | |
Codigo postal | 43364 | |
Chentilicio | mont-ralenc / mont-ralenca (en catalán) | |
Coordenadas | | |
Web oficial |
Mont-ral (Mont-ral en catalán y oficialment, Montreal en castellano) ye un municipio catalán situato en a provincia de Tarragona, comarca d'Alto Campo y partiu chudicial de Valls.
A suya población ye de 183 habitants, en una superficie de 34,69 km² con una densidat de población de 4,79 hab/km².
Cheografía
[editar | modificar o codigo]Mont-ral ye situato a 888 metros d'altaria sobre o livel d'a mar, a 21 km de Valls, a capital d'a comarca de l'Alto Campo; a 35 km de Tarragona, a capital d'a suya provincia y a 120 km de Barcelona, a capital de Catalunya. D'o suyo termin municipal fan parte as localidaz de L'Aixàviga, El Bosquet, La Cabrera, La Cadeneta y Farena.
O termin municipal de Mont-ral muga a o norte con Montblanc; a o nord-este con La Riba; a l'este con Alcover; a o sudeste con Alcover; a lo sud con Vilaplana; a o sudueste con Vilaplana; a l'ueste con Prades y Capafonts; y a o norueste con Montblanc.
Historia
[editar | modificar o codigo]Enta mediatos d'o sieglo XII fa parte d'o condau de Barcelona.
Economía
[editar | modificar o codigo]Historicament, l'actividat economica prencipal estió a ganadería, prencipalment a ganadería bovina, con una agricultura marguinal por l'altaria d'o lugar, amás d'a silvicultura.
Modernament, o turismo s'ha convertito en una actividat economica important.
Demografía
[editar | modificar o codigo]
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1497-1553: fuegos; 1717-1981: población de feito; 1990- : población de dreito |
Administración
[editar | modificar o codigo]Reparto de concellers
[editar | modificar o codigo]Partiu | 1979 | 1983 | 1987 | 1991 | 1995 | 1999 | 2003 | 2007 |
CiU | 5 | 3 | ||||||
ERC | 2 | |||||||
Total | 5 | 5 |
Fuent: MUNICAT, en a pachina web d'a Generalitat de Catalunya.
Alcaldes
[editar | modificar o codigo]Lechislatura | Nombre | Partiu politico |
---|---|---|
1979–1983 | ||
1983–1987 | ||
1987–1991 | ||
1991–1995 | ||
1995–1999 | ||
1999–2003 | Convergència i Unió | |
2003–2007 | Pere Venrell i Mestrich | Convergència i Unió |
2007–2011 | Pere Venrell i Mestrich | Convergència i Unió |
Molimentos
[editar | modificar o codigo]- Ilesia de Satn Per, d'estilo romanico d'o sieglo XII, reformata en o sieglo XVIII.
- Ilesia de Sant Andréu, d'estilo romanico, tamién d'o sieglo XII, en Farena.
- Casa d'os contes de Prades en Aixàvega.
Vinclos externos
[editar | modificar o codigo]- (ca) Pachina web municipal.
- (ca) Información en a pachina web d'a Generalitat de Catalunya.
- (ca) Información en a pachina web de l'Institut d'Estadística de Catalunya.
Municipios d'a comarca de l'Alto Campo | |
---|---|
Aiguamúrcia | Alcover | Alió | Bràfim | Cabra del Camp | Figuerola del Camp | Els Garidells | La Masó | El Milà | Montferri | Mont-ral | Nulles | El Pla de Santa Maria | El Pont d'Armentera | Puigpelat | Querol | La Riba | Rodonyà | El Rourell | Vallmoll | Valls | Vilabella | Vila-rodona |