Graixa

De Biquipedia
Ir ta: navego, busca
O saín ye graixa.

Graixa,[1] grasa, graso,[2] greix[3] se refiere en aragonés aragonés a los lipidos (en especial os trigliceridos d'orichen animal), u a partz d'o cuerpo d'un animal a on s'acumulan (con teixiu adiposo, tamién dito grasera[4]). Tamién se diz graixa a l'alimento derivau d'o teixiu adiposo d'un animal tarcual u habendo-lo modificau pa concentrar-lo u homocheneizar-lo (blanco, ensundia u saín, sebo y lardo u redetiu).

As propiedatz fisicas d'os lipidos definen una qüalidat en aragonés que en aragonés se diz grasura,[2] parola feita con o sufixo -ura a partir de l'adchectivo gras(o). L'adchectivo graso puet aplicar-se a l'orache, a la naturaleza u estau d'a tierra u o terreno, a un estau d'a nieu, a un tipo de calidat d'a fusta, a una consistencia esponchosa de qualque cosa y a lo presupuesto.[2] En Campo este adchectivo se documenta con apocope (gras) y significa "que pesa muito".

Quan se diz que o tiempo ye graso o tiempo ye suave y prou calido pa que se revienga a nieu.[2] Quan se diz que a tierra ye grasa u que un terreno ye graso ye en a val de Benás quan contién muita archila y humus,[5] en chistabín quan bi ha muito abono,[2] u en Aguas, Chuseu y Torres quan presenta tanta humidat que no ye suelta y se puet masar.[6][7]

Referencias[editar | editar código]

  1. (es) Artur Quintana i Font: El Aragonés nuclear de Nerín y Sercué (Valle de Vio), Ed. Gara d'Edicions + Institución Fernando el Católico + Diputación de Zaragoza; Zaragoza 2007. ISBN 978-84-8094-060-3
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 (es) Fernando Blas Gabarda, Fernando Romanos Hernando: Diccionario Aragonés: chistabín-castellano. (Bal de Chistau). Gara d'Edizions, 2008.
  3. (es) José Antonio Saura Rami: Elementos de fonética y morfosintaxis benasquesas, Zaragoza, Gara d'Edizions-Institución Fernando el Católico (2003).
  4. (es) Brian Mott: El Habla de Gistain Instituto de Estudios Altoaragoneses, 1989, pp 205
  5. (es) Angel Ballarín Cornel: Diccionario del benasqués. Zaragoza, 1978
  6. (es) Rafael Palabras de mi pueblo I Guaraguas: Boletín informativo de la Asociación Cultural de Aguas chunio-chulio de 1998
  7. (ca) Artur Quintana i Font: Encara mes capcirs: els parlars occidentals de Sarró (Baixa Ribagorça Occidental). Estudis de llengua i literatura catalanes / XXVII miscel·lania Jordi Carbonell. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993, pp 271-308

Bibliografía[editar | editar código]